Barcelona compta amb 3.280 ciclistes de mitjana per un carrer tipus que, majoritàriament, van i tornen de treballar o de dur els nens a l’escola. És la primera conclusió d’un estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), amb el suport del Barcelona Supercomputing Center i el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), que encara cal polir. “És una primera estimació, encara tenim sobreestimacions de bicis, però és més del que teníem fins ara. El que és clar és que hi ha moltes més bicis de les que ens esperàvem”, apunta l’investigador de l’ICTA Jordi Honey. L’estudi s’ha presentat aquest dimarts a Barcelona, amb el BACC de mestre de cerimònies. “És el primer model de trànsit de bicis, que assenta unes bases clares i permetrà afinar en un futur el nombre de bicis que hi ha a la ciutat”, diuen des de l’entitat.
Honey destaca que, per primera vegada, un estudi aterra una xifra realista del nombre de bicis que circulen per la ciutat. A diferència dels vehicles motoritzats, que “sempre han estat molt estudiats”, hi ha pocs models que reflecteixin fidedignament quins carrers són els més utilitzats per les bicis. Barcelona té 381 comptadors de bicicletes, però ubicats en zones “amb molt trànsit de bicis”, remarca Honey. El recompte del model presentat suma les observacions de 43 voluntaris i aplica un correctiu per millorar el resultat final tenint en compte els carrers menys transitats. “Estem impulsant una capa bàsica, un primer model que, malgrat que encara cal polir, servirà per millorar els recomptes que es facin a partir d’ara”, planteja Honey al Tot Barcelona prèviament a la presentació de l’estudi.
Bretxa de gènere
L’estudi deixa un parell d’idees bàsiques. La primera, que existeix una bretxa de gènere evident en l’ús de la bicicleta. Només tres de cada deu usuaris són dones, un aspecte que demostra que encara hi ha moltes persones que “no veuen segures” les infraestructures ciclistes de la ciutat. “L’estudi revela un baix percentatge de dones en aquelles zones on les vies presenten infraestructura ciclista deficient o inexistent”, defensen els impulsors a l’informe. En aquest sentit, una anècdota exemplifica aquesta realitat: els dos models de carril bici més freqüentats estadísticament per dones són els que estan a l’eix central de la via –el cas de la nova Meridiana– o els que estan a la mateixa vorera, lluny dels cotxes.
La segona conclusió principal és que els usuaris fan servir la bicicleta sobretot per anar a treballar. Els usuaris vistos a la carretera cauen el cap de setmana, el que demostra que l’ús recreatiu de la bici és residual. “És una mobilitat essencial, de la mobilitat quotidiana i, per tant, s’ha d’invertir. És simptomàtic que els pics encaixen en tots els anys estudiats”, remarca Honey.
