Un estudi de la Universitat de Barcelona ha alertat que el model de Superilla de Barcelona pot acabar generant desigualtats si no s’integra dins una visió metropolitana. En l’estudi els investigadors assenyalen que hi ha contradiccions clares entre el discurs ambiental del projecte i la seva aplicació pràctica, ja que una orientació de caràcter local pot acabar fragmentant el territori i debilitar la resposta urbana davant els grans reptes socials i climàtics.
El treball, anomenat ‘Urban Planning Paradoxes and Sociospatial Fragmentation: The Superblock Barcelona Case (2016–2023)’ ha analitzat el desplegament del model Superilla a través de l’observació directa, la participació del geògraf de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi, Lluís Frago, en catorze sessions del Consell Assessor del projecte i entrevistes a responsables municipals, experts i representants d’entitats econòmiques.
Els investigadors assenyalen el concepte “localcentrisme” una focalització per intervenir només a escala de districte o barri i que fa que es desconnectin les actuacions institucionals de les necessitats que tenen les ciutats o les àrees metropolitanes. “Les Superilles s’han plantejat des d’un enfocament de molta proximitat, però els processos urbans avui ja no es poden entendre només a escala local”, explica Frago.
Un model sota la lupa política i social
El projecte de les superilles a Barcelona ha estat en el focus mediàtic des del seu naixement durant el mandat d’Ada Colau. A escala política i social ha generat controvèrsies i fins i tot s’ha judicialitzat la seva implementació. En aquest estudi de la Universitat de Barcelona s’assenyala tres paradoxes com són que fomentin una fragmentació territorial -i es produeixi una desigualtat entre barris i municipis-, la contradicció entre el discurs de resposta al canvi climàtic i la realitat d’accions molt focalitzades i la tendència a prioritzar l’ús residencial de l’espai urbà en detriment de la seva funció econòmica, cultural o logística; tres paradoxes que posen en dubte l’eficàcia del model de superilla. Alejandro Morcuende, l’altre autor de l’estudi assenyala que aquest model té un perill ocult que és “acabar fent ciutat tot fent menys ciutat”, assenyalant així que les transformacions urbanístiques tinguin un impacte directe en l’ús social dels barris i en compliqui el funcionament.
