El nom de les estacions de metro tenen orígens molt diversos. Algunes fan referència a llocs de Barcelona o dels municipis als quals arriba el suburbà, altres amaguen històries curioses. I d’altres s’han batejat amb el nom de persones famoses. Aquest és el cas de l’estació de Pep Ventura, que forma part actualment de l’L2, tot i que inicialment va ser una parada de l’L4.
Pep Ventura és considerat el pare de la sardana moderna, ja que va transformar el gènere, des del concepte de la música fins a la composició i la dansa. Tot i que va néixer a Jaén el 1817, era fill de pares catalans i de ben petit va tornar a Catalunya. Va viure primer a Roses i després a Figueres.
Va compondre més de 400 peces
Va compondre més de 400 peces i tocava instruments diversos, entre els quals va destacar la tenora, un fet que li va valdre el sobrenom d’en Pep de la Tenora, recorda Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en una publicació sobre la història dels noms de les estacions de l’L2. Ventura va morir a Figueres el 1875.
Nombroses poblacions de Catalunya han homenatjat la figura de Ventura, dedicant-li un carrer o una plaça. A Badalona, hi té una plaça. De fet, la parada de metro es troba molt a prop d’aquest emplaçament, i per això es va posar el nom de Pep Ventura a l’estació de metro.
Estació oberta fa 40 anys
L’estació va posar-se en servei l’any 1985, fa 40 anys. Primer era una parada de l’L4. Però el 2002, amb el traspàs del tram entre la Pau-Pep Ventura a l’L2, va passar a formar part d’aquesta línia.
L’L2 va inaugurar el seu primer tram el 25 de setembre del 1995, entre Sagrada Família i Sant Antoni. I només tres mesos després va obrir l’estació de Paral·lel. Actualment, la línia és la més curta de tota la xarxa, amb 18 estacions i 12,8 quilòmetres de recorregut, segons TMB.
L’L2 s’ampliarà
A finals de l’any passat, la Generalitat i l’Ajuntament van anunciar que l’L2 s’ampliarà amb sis noves estacions, cap a Montjuïc i la Zona Franca, rescatant així el projecte de Pasqual Maragall. De moment, no hi ha un calendari d’obres, però les dues administracions ja treballen en l’actualització del projecte, una feina que durarà uns dos anys. La inversió serà d’uns 1.000 milions d’euros.
