El govern de Jaume Collboni ha retornat més de 95.000 euros en multes que van ser cobrades entre el 15 de setembre del 2020 i el 21 de febrer del 2023, dos anys i mig, per la primera zona de baixes emissions (ZBE) i que el Tribunal Suprem va tombar definitivament el novembre del 2023. En concret, l’import retornat és de 95.140,16 euros, corresponent a 3.917 sancions amb dret a devolució de denúncies que es van imposar a 852 vehicles, segons les dades facilitades per l’Ajuntament al TOT Barcelona aquest divendres.
Fa uns dies, aquest mitjà explicava que la Gaseta municipal, el butlletí oficial del consistori, publicava la revocació de les sancions imposades per la ZBE entre setembre del 2020 i el febrer del 2023 i que comporta que s’hagin hagut d’anul·lar unes 140.000 multes per un import d’uns 20,1 milions d’euros. En aquest cas, es tracta de denúncies que “no fossin fermes o no estiguessin completament executades en la data de publicació al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) de la sentència del Tribunal Suprem del 14 de novembre del 2023″.
Devolució d’imports abonats
A més, en el text publicat a la Gaseta s’establia “el dret a la devolució dels imports abonats en concepte de les sancions…, sense perjudici de la possible compensació d’aquestes devolucions, quan les persones interessades tinguin deutes pendents en fase executiva”, que són els més de 95.000 euros citats amb anterioritat, una quantitat “residual” en comparació als 20,1 milions anul·lats, segons el consistori.
El novembre passat, el Suprem va anul·lar la primera normativa de la ZBE feta per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2019. D’aquesta manera, es va confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2022. El TSJC va defensar la seva decisió argumentant que la primera ZBE s’havia aprovat amb deficiències, com manca d’informes que valoressin millor l’impacte econòmic i social per als conductors.
Una nova normativa
Arran de la sentència del TSJC, l’Ajuntament va aprovar el gener del 2023 una nova ZBE, que no s’ha vist afectada pel revés judicial. En el seu moment, el consistori va dir que el Suprem no qüestionava la normativa, ja que la llei del canvi climàtic obliga a tots els municipis de més de 50.000 habitants a disposar d’una zona de baixes emissions per protegir la qualitat de l’aire.
