“Aquest tren també tindrà una avaria tècnica?”, pregunta una de les passatgeres que hi puja. La pregunta no és retòrica. Tampoc ho és la conversa telefònica de dos passatgers més. Un d’ells, psicòleg, anul·la una reserva, programa la segona per internet i baixa. “Estic tirat a Sants, tio”, li lamenta a l’interlocutor. Una altra passatgera, acabada de pujar al tren, pregunta si no els ha informat ningú. Més aviat, els han marejat. Els passatgers de l’R2 que sortia de Sants a les 16.32 hores han canviat tres vegades de via en una hora. Primer eren a la 14, després han sortit escales amunt per canviar a la 12 i finalment han refet el camí per acabar a la 13, on encara esperaran tres quarts d’hora a tenir novetats. Segons indica Renfe, hi ha hagut una avaria a l’estació de passeig de Gràcia. Els Bombers i la Urbana han evacuat aquella parada per facilitar les tasques dels serveis d’emergència i Renfe ha redirigit el trànsit dels trens.
La informació no ha arribat a Sants. Els passatgers retinguts ara esperen dins d’un tren a la penúltima via de l’estació. Un tren que tampoc surt i que a poc a poc s’omple, també de gent perduda. “Aquest on nassos va?”, n’etziba un dels que puja, rient, irònicament, i cansat. Els que esperen fan d’informadors. “Aquest tren va a Sant Celoni”. I el maquinista també. “Atenció, aquest tren no va a Sant Vicenç de Calders, va a Sant Celoni”, avisa per megafonia, primer en català i després en castellà. “Fa pinta que ens faran baixar”, diuen els pessimistes, en aquest cas, realistes. 20 minuts més tard, el maquinista torna a encendre el micròfon per llançar la bomba. No és l’avaria, ara, és la vaga. “Atenció, per motiu de la convocatòria de la vaga de treballadors de Renfe, aquest tren no donarà servei”, se sent per megafonia, ara només en castellà. Segons Renfe, només un 8,4% han secundat la vaga. El maquinista tanca el llum i tothom a baix, cap al quart tren de la tarda.
Andanes plenes d’incertesa
Ja a l’andana, la informació tampoc arriba. Les tres informadores miren l’aplicació del mòbil i busquen respostes a l’altra banda d’un walkie-talkie. “Ara hem anat a preguntar al maquinista”, acaba per informar una d’elles, que ha badat i li toca aguantar una esbroncada més aviat tímida -la majoria n’han sucumbit- mentre la companya fuig a la recerca d’una resposta convincent. Finalment, el veredicte: el tren aturat a la via 14, que acaba el seu recorregut a l’estació de França, tampoc sortirà. “Aquest no va”.
Passen els minuts i el tren se’n va, però les operàries de Renfe són en una altra via, segurament apagant un altre foc, soles davant del perill, i a l’andana tots són dubtes. Ningú sap per què marxa un tren que estava “avariat” ni on anirà, però marxa. Tot això, amb el tren de Sant Celoni a escassos metres a les fosques i sense retolació. El maquinista l’acabarà encenent amb una nova destinació, Granollers, mentre arriba un altre comboi, direcció Sant Celoni. El quart i aquest cop definitiu. Les informadores tornen i criden. “Sant Celoni per la via 14! Via 14!”. I el tren de Sant Celoni s’omple i per fi surt.
