El Bicing sumarà l’any vinent 36 estacions a les 557 que hi ha ara repartides a la ciutat. Unes incorporacions que s’ubicaran “de forma estratègica a tots els districtes de la ciutat”, però que guanyaran pes especialment als barris de muntanya. Segons les previsions de l’Ajuntament, el pla d’ampliació ubicarà un 30% de les parades noves en barris com Sarrià-Sant Gervasi o Horta-Guinardó. El conjunt d’incorporacions del 2026 se sumen a les 30 estacions que han arribat noves aquest any i culminaran “una de les seves ampliacions més ambicioses”, defensa el consistori.
La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha defensat que el servei “s’expandeix territorialment per garantir una mobilitat més equitativa”, referint-se a les noves parades que se sumaran als barris més costeruts de la ciutat. Els barris de muntanya suposen ara el 10% de les estacions que hi ha a la ciutat, però sumaran tres de cada deu noves incorporacions de l’any vinent. “Una aposta clara per equilibrar la distribució territorial del servei i facilitar la mobilitat quotidiana en zones tradicionalment menys connectades”, defensa l’executiu, que per ara no ha aconseguit convèncer un bon grapat d’usuaris.
Els comentaris del vídeo que la mateixa Bonet ha publicat a les xarxes socials en són un exemple. “Les bicicletes sovint es troben en estats inutilitzables. I retornar-ne una que no funciona fa que a l’usuari se li denegui una bicicleta nova durant deu minuts. A més, és habitual trobar places d’aparcament que no funcionen o estacions plenes o buides”, resumeix un d’ells. D’altres constaten que el fet que cada bicicleta es faci servir set vegades al dia, tal com exposa Bonet al vídeo, és símptoma “que en falten”.
El portaveu del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Adrià Arenas, sentència, en declaracions al Tot Barcelona, que el Bicing necessitaria “ser el doble de gran” per ser realment funcional. “Hauria d’estar a l’altura d’un transport públic, com si fos el metro, però no ho està. Ara mateix no hi ha bon servei perquè moltes estacions són plenes i no pots tornar la bicicleta, i moltes altres estan buides i no en pots agafar”, explica. I sobre l’ampliació ambiciosa anuncia, sentència: “No té sentit ampliar estacions on no hi ha una infraestructura ciclista adequada i tampoc si no s’amplien les bicicletes”.
Arenas veu “insuficient” aquesta trentena de parades noves i titlla l’ampliació de “maquillatge”. “No són capaços d’entendre com funciona un ús de bicicleta pública: d’una banda, el nombre de bicis és clarament insuficient en relació amb el d’abonats; d’una altra, està demostrat que allà on hi ha millor infraestructura i hi ha més usos. Per tant, de poc serveix sumar parades noves si no s’acompanya d’una xarxa de carrils bici segura”, conclou l’activista del BACC.
Vuit de cada deu usos són de la bici elèctrica
L’Ajuntament també constata una realitat comentada entre gairebé tots els usuaris del Bicing. La bicicleta mecànica, que pesa uns 23 quilos segons els informes fets pel BACC, és fòtil intransportable. Vuit de cada deu usuaris del Bicing prefereixen la bicicleta elèctrica, que també suma els desplaçaments més llargs. La distància mitjana per trajecte és de 2,63 km, en comparació amb els 1,84 km que es recorren amb bicicleta mecànica.
“Aquesta diferència evidencia que la bicicleta elèctrica no només facilita la mobilitat en districtes amb desnivell, sinó que també amplia el radi d’acció del servei i s’ajusta millor a les necessitats reals dels usuaris en els seus desplaçaments quotidians”, resumeix l’Ajuntament. Arneas afegeix que l’opció elèctrica ha contribuït a “democratitzar” l’ús de la bicicleta, més encara en el cas del Bicing, on les mecàniques “pesen molt i estan en un estat lamentable”, opina el ciclista. “No cal fer moltes enquestes, només llegint comentaris a les xarxes o preguntat els usuaris ja es veu”, conclou la veu del BACC.
