L’Elsie té dos puntals al bell mig del menjador. També al rebedor, la cuina, les habitacions i la saleta. Casa seva està completament apuntalada des que l’Ajuntament de Barcelona va advertir al propietari de l’edifici del número 24 del carrer del Tigre, al Raval, que havia de prendre mesures per mantenir en bon estat l’immoble i evitar esfondraments. “Fa cinc anys que vivim en aquest pis i fa dos o tres mesos que estem així”, explicava aquest dimecres aquesta mare d’un petit de 5 anys, només uns instants abans que els Mossos d’Esquadra desnonessin la seva família. Tot i tenir contracte en vigor i estar al corrent de pagament, la propietat va demanar mesures cautelars per desallotjar-los juntament amb sis llogaters més al·legant risc estructural i que els domicilis eren inhabitables. Els inquilins eren conscients que els pisos necessiten una reforma urgent, però no volien marxar sense tenir una alternativa ni garanties que després podrien tornar a les seves llars, tal com marca la llei. Aquestes condicions mínimes no es van donar i, per això, van decidir de manera conjunta quedar-se als pisos.
La negativa dels afectats a abandonar els habitatges sense garanties es va entendre com un motiu de trencament de contracte per part de la propietat, que al·lega que sí que els va oferir un pis alternatiu. Aleshores, els va denunciar i es va iniciar el procés culminat ara amb el desallotjament. Avançant-se al possible desenllaç, l’Elsie feia uns dies que havia portat moltes de les seves coses a un traster. El llançament d’aquest dimecres, però, ha estat un xoc. “No sé què farem… Suposo que anirem a un hostal o una pensió fins que trobem alguna cosa”, lamentava. La Carina és una altra de les veïnes que ha acabat al carrer tot i tenir encara uns anys de contracte i portar més de dues dècades a l’edifici. “És molt dur i injust que ens tractin així. Només som gent treballadora que paguem el lloguer”, aconseguia dir entre llàgrimes després de ser apartada de la porta de casa seva pels antiavalots dels Mossos. El d’aquest dimecres era el segon intent de desnonament en dues setmanes d’aquestes set famílies. La primera data va ser el passat 23 de desembre i, malgrat que es va avisar amb menys de 24 hores d’antelació, es va poder aturar gràcies a la pressió ciutadana sota la convocatòria del Sindicat Habitatge Socialista de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge del Raval.
Després d’haver d’aturar el primer intent, el Jutjat d’Instrucció número 22 -que porta el cas d’aquestes set famílies- va tornar a programar el llançament per al primer dia hàbil als tribunals després de les vacances de Nadal. Així doncs, la comitiva acudia pocs minuts abans de les nou del matí d’aquest 7 de gener a aquest carrer del Raval per efectuar el desallotjament. Els esperaven prop de mig centenar de persones que des de primera hora s’havien concentrat a les portes del bloc per provar d’evitar-ho. Donant suport als seus veïns hi havia la Mireia, una altra de les inquilines de l’edifici. El seu cas va anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 56, que en comptes d’ordenar el seu desnonament va determinar que podia continuar vivint al seu pis. El magistrat va basar la seva decisió -que encara no és ferma- en un informe dels Bombers de Barcelona, que conclou que, tot i els puntals, no hi ha perill d’esfondrament imminent de l’immoble. El mateix va passar amb la Montse, l’altra de les llogateres que també va anar a parar a aquest jutjat. Participant de la concentració hi havia aquest dimecres una tercera veïna que té més de 90 anys i un contracte de renda antiga, molt difícil de rescindir. Ella tampoc ha estat forçada a abandonar casa seva. Com pot ser que els domicilis de l’Elsie i la Carina no siguin habitables, però que els d’altres llogaters de l’edifici sí que ho siguin? Hi ha uns pisos que s’esfondren i uns altres que no en un mateix bloc? Aquest és el galimaties jurídic que ni els afectats, ni els sindicats, ni la mateixa Ciutat de la Justícia s’acaben d’explicar.
Un edifici habitable només per a alguns veïns?
L’origen del mal d’aquests veïns el trobem en la mort de l’antiga propietària de l’edifici, el maig del 2025. Tant aquest immoble com un altre de proper van passar a mans dels descendents, que van posar un membre de la família com a administrador. És aquí quan, en compliment del requeriment municipal, es van iniciar una sèrie d’obres en els pisos que -segons denuncien els afectats- no tenien la llicència corresponent. “Volien posar els puntals sense tenir permís”, afirma la Carina. La intenció de la propietat era buidar el bloc per fer-hi una reforma a fons. Inicialment, es pretenia reallotjar els inquilins en els habitatges buits, opció que es va acabar descartant. A principis d’octubre, els llogaters van rebre una notificació informant-los que havien de deixar els domicilis abans de l’1 de gener del 2026 per aquest risc estructural al·legat. El posicionament de la propietat es basava en un informe d’arquitectura privat que determinava aquest perill d’esfondrament. Davant d’aquesta pressió, diverses famílies van optar per abandonar els seus domicilis i buscar alternatives. Les que es van quedar esperant un reallotjament amb garanties són els que van acabar denunciades.
El cas de la Mireia i la Montse va anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 56 i els altres set, al número 22. El magistrat del primer jutjat sí que va tenir en compte l’informe dels Bombers sobre el bloc, mentre que el del segon va tirar pel dret amb l’estudi encarregat per la propietat i va desestimar el del cos d’emergències. Això explica el desenllaç d’uns i altres, però no aclareix per què no s’han posat d’acord ambdós tribunals. El resultat és aquest absurd: l’immoble és habitable per a uns veïns i no per a la resta. “L’edifici està molt malament, mai s’hi ha fet una reforma integral i estem apuntalats. Això no ho neguem, però necessitem explicacions”, assenyala la Mireia. Aquesta dona -que fa 19 anys que hi resideix i té un fill menor- lamenta que als seus veïns no se’ls hagi donat ni una alternativa real ni temps per poder trobar un altre allotjament. Ni tan sols han pogut presentar cap mena de recurs per provar d’aturar el procés perquè els jutjats no recuperaven l’activitat fins aquest dimecres al matí. A aquesta situació d’indefensió se li ha de sumar l’angoixa que arrosseguen les famílies des del passat 23 de desembre. “Quan em van dir que s’aturava el primer intent, només vaig pensar que almenys passaríem Nadal a casa…“, confessava emocionada aquest dimarts la Carina, que també té una filla menor. A menys de 24 hores del desnonament, la dona encara tenia esperances de poder capgirar la situació. “No sabem on anar perquè no hi ha pisos. Demanem una mica de temps per trobar alguna cosa. No volem cap luxe, només un sostre“, apuntava.
Possible demanda i quatre famílies als serveis socials
Des dels sindicats remarquen que el desallotjament d’aquest dimecres ha estat una mesura cautelar i que, si finalment es determina que no hi ha risc estructural, els veïns haurien de poder tornar als seus domicilis. A banda, puntualitzen que el propietari no aconseguirà una llicència d’obres majors si no presenta un pla de reallotjament i recorden que ell s’hauria de fer càrrec de la reubicació dels afectats, tal com marca la llei. Tant si no ho fa com si finalment els jutges donen la raó als llogaters, es reserven l’opció de presentar una demanda al respecte.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona indiquen que el Servei Municipal d’Intervenció i Mediació en situacions de pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) està fent seguiment de la situació de les set famílies, quatre de les quals han estat derivades al centre de serveis socials per trobar un allotjament temporal. Les mateixes veus subratllen que es van assabentar del cas un dia abans del primer intent de desnonament i que es va intentar arribar a un acord per suspendre el llançament, sense èxit. El jutjat té des del 23 de desembre una còpia de l’informe dels Bombers que indica que “calen mesures de recondicionament de l’immoble, però no hi ha un risc imminent a l’edifici“. El representant de la propietat no ha volgut suspendre el desallotjament, “emparant-se en el mal estat de la finca i el risc que comporta que hi hagi persones vivint-hi”, tot i l’informe favorable del cos d’emergències.
