Les entitats veïnals de cinc barris de Barcelona han detectat un mínim de 8.000 habitatges amb “defectes estructurals greus” que fa dècades que esperen una solució. El registre elaborat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) situa el 60% d’aquests pisos al barri del Besòs i el Maresme (uns 5.000, dels quants n’hi ha 2.800 en “risc greu”). Al barri de la Pau n’hi ha 2.500 habitatges, a Trinitat Vella 432, 214 al Poblenou i 5 al Carmel. “L’Ajuntament ha d’assumir la intervenció pública, no es pot generalitzar el model d’autogestió acompanyada i, en tot cas, aquest acompanyament ha de ser real”, ha resumit el president de la FAVB, Miquel Borràs. Les entitats també demanen “línies de crèdit públiques amb bones condicions” i que les anàlisis que es fan als barris “també siguin socials”. Jaume Collboni, en el darrer consell plenari, va assegurar que l’Ajuntament està redactant 639 projectes d’obra, una xifra que no compta amb l’aval dels veïns.
En aquests moments, les entitats només han anotat una família desallotjada, al Besòs; la d’en Juan Amaya, que el Tot Barcelona ha pogut visitar aquest dimecres. En tot cas, assenyalen que hi ha diversos pisos apuntalats, la majoria al Besòs i tres més a Trinitat Vella, i que molts veïns no poden marxar perquè “no hi ha Pla B”. Des del Poblenou afegeixen que un desallotjament i la posterior retirada de la cèl·lula d’habitabilitat comporta una davallada del preu de l’habitatge i una hipotètica venda no et permetria trobar una alternativa. Els afectats exigeixen, per tant, bones condicions per arreglar els pisos i reclamen a l’Ajuntament i la Generalitat que trobin un model semblant al dels pisos pilots del Besòs, en què el 80% del cost està subvencionat i la gestió de tots els tràmits l’assumeix l’administració.
La veïna més vehement, Teresa Pardo, de la plataforma SOS Besòs, ha criticat el que considera un “canvi de model” en la gestió de la rehabilitació, que titlla de “política de misèria per als obrers”. “Han anat posant pegats i ara explota la conseqüència de la deixadesa administrava. Si en un futur lamentem una vida, no valdrà amb una nota de condol, els responsables tindran noms i cognoms”, ha sentenciat Pardo en una roda de premsa als locals de la FAVB. El cas del Besòs és el més mediàtic de tots, també el més greu, segons els informes veïnals. Només una de les deu finques del pla pilot està acabada i en cinc encara no han començat les obres. D’altra banda, de les 18 finques que han iniciat el procés d’autogestió, nou han acabat desistint-hi per les condicions econòmiques i nou estan pendents d’una resposta de l’Institut Municipal d’Urbanisme, l’òrgan que ha de validar les ajudes.
L’altre barri amb més problemes és la Trinitat Vella, que també formava part de la prova pilot impulsada el mandat passat. Els resultats són, en canvi, pitjors que els del Besòs. Encara no hi ha cap comunitat del pla pilot amb les obres començades, apunten els veïns, que també denuncien un “canvi de les condicions” de les ajudes. “Introdueixen l’autogestió i ens canvien la cobertura al 40%, per tant, els projectes deixen de ser viables”, ha argumentat en Roberto Rodríguez, de la Taula Trinitat Vella. El veí també assegura que “no hi ha cap projecte d’obra firmat al barri”, malgrat que la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha citat en comissions municipals set casos d’un pla pilot. “Durant dècades hem patit les conseqüències de la marginació cultural i política, la Trinitat Vella mereix compromís i justícia urbana”, ha sentenciat.
Els afectats lamenten que els plans de rehabilitació que cedeixen la iniciativa a les comunitats no tenen en compte la “complexitat social” de totes aquestes zones, amb comunitats molt variades i famílies vulnerables. No és el mateix una finca sense morositat, que una altra amb sous baixos, pensionistes i, en alguns casos, ocupacions. “El model no funciona perquè aquesta complexitat fa que totes aquestes línies de subvencions no arribin a aquests territoris, que en molts casos no tenen comunitats cohesionades o recursos econòmics suficients”, resumeix Pardo.
Veïns afectats dels barris de la Pau i del Carmel, que assumeixen no estar en situacions tan crítiques com les anteriors, també han demanat que l’administració assumeixi la gestió de les rehabilitacions. En el cas de la Pau, tots els pisos, construïts als anys seixanta, han passat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) i, malgrat que també es van construir amb ciment aluminós, “avui dia no tenen problemes d’estructura aparents”. En tot cas, els afectats avisen que tenen “despreniments a les façanes” i que només aquesta obra està costant uns 300.000 a algunes comunitats. Al Carmel, el nombre d’edificis amb patologies registrats a l’autoajuda són cinc. “No pot ser que t’ofereixin un producte bo, però que acabi en res perquè, a l’hora d’executar-lo, es fa una mala gestió”, ha lamentat Custòdia Moreno.
Problema amb els fons Next Generation
Més enllà de demanar una gestió pública de totes aquestes rehabilitacions, els afectats han lamentat que s’estigui a punt de perdre l’oportunitat de finançar una part de les obres amb els fons Next Generation. Això podria encarir les obres, perquè el finançament europeu no tributa i, si es perden, els afectats que rebin les ajudes ho notaran a la declaració de la renda. Els Next, recorden els veïns, requereixen el certificat d’obra acabada abans de juliol de 2026 per poder cobrar-los. Els afectats no es creuen l’Ajuntament, que en alguna reunió ha obert la porta a aconseguir que els ajuts es cobrin a obra començada i no a obra acabada com ara. Sigui com sigui, des del Besòs mantenen que demanaran una investigació a la fiscalia, un cop s’acabi el termini, perquè determini si s’ha malgastat o no l’ajuda europea.
