En Joan Josep Garcia recorda perfectament el 20 de juliol del 2025. Aquell dia es va quedar sense llum al pis que lloga des del setembre del 2022 al número 90 del carrer d’Olzinelles, al barri de la Bordeta de Sants. No era el primer cop que passava. La propietat de l’edifici ja havia provocat talls en el subministrament en quatre o cinc ocasions mentre provava d’arrencar la instal·lació elèctrica que alimenta el domicili d’aquest home de 57 anys. Aquell cop ho va aconseguir: el llogater no ha tornat a tenir llum des d’aleshores. “Al principi va ser molt dur, era com tornar a viure a la cova. Em van tallar la llum perquè marxés o, si aguantava, perquè ho fes malvivint“, assegura l’afectat en una conversa amb el TOT Barcelona. L’inquilí -que està assessorat pel Grup d’Habitatge de Sants– s’ha vist abocat a sobreviure aquests vuit mesos en una situació extremadament precària tot i tenir contracte en vigor fins al 2027 i una vulnerabilitat acreditada.
El malson particular d’aquest veí originari del Clot va arrencar poc després d’accedir al pis del carrer d’Olzinelles ara fa quatre anys. Hi va arribar després de veure’s forçat a vendre el que havia estat el seu domicili fins aquell moment perquè no podia pagar la hipoteca. Quan va entrar, pagava 700 euros. A finals del 2023, se li va atorgar la vulnerabilitat i el cost del lloguer el va començar a abonar l’administració barcelonina a la propietat, que aleshores era un gran tenidor català amb diversos actius a la ciutat. El titular tenia la intenció de vendre’s l’immoble sencer i, per forçar les cinc famílies que residien amb contracte en vigor a abandonar l’edifici, els va tallar l’accés a aigua. Els veïns van fer front comú davant aquesta situació i amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra i d’Agbar van aconseguir restablir el subministrament després de tres setmanes i obtenir comptadors particulars. Va ser en aquell moment quan els inquilins es van adonar que la majoria dels seus domicilis no tenien cèdula d’habitabilitat.
Després de diversos intents, la propietat finalment va vendre la finca el 24 d’octubre del 2024 a Poliverso Inmuebles, una societat limitada constituïda només unes setmanes abans de la compra i vinculada a un inversor xinès. Lluny de normalitzar la situació, els nous titulars van manifestar de primeres la seva intenció de buidar l’immoble per reformar-lo i revalorar-lo. En Joan Josep afirma que mai se li va donar l’opció de continuar pagant el lloguer tot i tenir contracte en vigor. Ni tan sols se li va facilitar un compte on poder continuar abonant la mensualitat. Només se li va comunicar que havia d’anar fora, com també es va fer amb la resta de veïns del bloc. Davant la negativa dels llogaters, van començar les pressions en forma de talls de llum i aigua, silicona als panys, missatges amenaçadors o càmeres de videovigilància davant de les portes. Aquest assetjament immobiliari que denuncien els afectats va coincidir amb un empitjorament de salut de la mare del nostre protagonista, que se la va endur amb ell al pis per cuidar-la. Tanmateix, amb el tall definitiu de l’electricitat el passat mes de juliol, la situació es va fer tan insostenible que els Serveis Socials es van fer càrrec de la dona, que ha estat internada en una residència geriàtrica de Calella (Maresme).
Supervivència i denúncies creuades
De les cinc famílies que vivien a l’edifici quan es va fer la compravenda, només en queden avui dia tres. I una d’aquestes ja ha informat els seus veïns que està a punt de marxar. Això deixaria en Joan Josep i un altre inquilí com a únics supervivents. En el cas del nostre protagonista, ha passat tot l’hivern sense accés a electricitat ni aigua calenta. Per poder-s’hi veure de nit, té repartides per aquest pis diminut d’una habitació diverses làmpades que funcionen amb piles. Una al lavabo, una altra a la cuina… “He aguantat amb espelmes i gastant piles com bojos. Això és un malviure que no entens fins que no ho vius”, lamenta. Fins fa no gaire només podia alimentar-se pràcticament de menjar preparat. Gràcies a l’ajuda d’alguns veïns del barri, ara té una petita nevera al domicili que funciona amb bateries i també pot connectar el mòbil des de casa. “Carrego les bateries en un bar i després les porto aquí”, admet. En Joan Josep és conscient que la seva situació és extremadament precària i ha provat sense èxit de trobar alguna alternativa. Actualment, cobra una pensió retributiva de 480 euros. Són els seus únics ingressos, fet que fa impossible que accedeixi al mercat lliure.
Pel que fa a aquesta situació d’assetjament immobiliari, el veí ha denunciat les males pràctiques dels titulars en múltiples ocasions. Tot i tractar-se d’una situació flagrant, totes les denúncies han acabat fins ara arxivades. No només no han tingut recorregut les queixes, sinó que el llogater va haver d’anar a judici després que la propietat el denunciés per defraudació del fluid elèctric. La vista va celebrar-se el passat octubre i l’acusació li demanava penes de fins a sis mesos presó. En la seva sentència, el Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona decidia absoldre en Joan Josep en considerar que “existeix una clara situació de necessitat” i després de constatar que l’inquilí no podia accedir al subministrament elèctric de cap altra forma. El posicionament del magistrat anava més enllà i veia també demostrada una “mala fe” per part de la propietat a l’hora de tallar-li la llum i denunciar-lo. “Aquest carreró sense sortida que pateix el llogater ha estat generat clarament per la propietat i hipotèticament podria tractar-se d’un delicte de coaccions de caràcter immobiliari amb la intenció que marxi del pis per vies diferents de les legalment establertes”, s’assenyalava a la sentència.
La clarividència d’aquest posicionament no va servir per aturar la demanda de desnonament per impagament que tenia en marxa el nostre protagonista. Tot i no haver-li facilitat cap manera de continuar pagant el lloguer, la propietat s’acull a l’absència de mensualitats rebudes per sol·licitar el llançament de l’inquilí. El desenllaç de tot plegat, però, haurà d’esperar. La jutgessa que porta el cas va decidir el passat 13 de març ajornar durant quatre mesos el judici, tot instant les diferents administracions competents a proporcionar-li a l’afectat una alternativa d’habitatge donada la seva vulnerabilitat. De moment, no hi ha hagut cap moviment en aquest sentit. “No crec que em deixin al carrer, però hem d’esperar al dia del desnonament per trobar una solució?”, reflexiona el veí, que estaria disposat a traslladar-se a una altra zona de la ciutat si no hi hagués res disponible a Sants. A l’espera d’una resolució per a la seva situació, en Joan Josep continuarà un altre mes sense llum i amb l’ai al cor. No fa gaire, van provar de rebentar-li el pany mentre estava fora. No ho van aconseguir, però ell va haver de canviar-lo. “La por que tinc és que algun dia surti de casa i després no pugui tornar a entrar”, reconeix.
