Compte enrere per als veïns de tres finques ocupades de propietat municipal que estan pendents de desallotjament al barri de Vallcarca. La setmana passada els ocupants de dos edificis de l’avinguda Vallcarca i d’un antic taller mecànic del carrer Farigola van començar a rebre les notificacions de desallotjament, tal com va informar el TOT Barcelona, i ara esperen amb incertesa i temor que arribi el moment de marxar de casa seva. Un dels afectats és Iru Moner, que està separat i fa cinc anys que viu amb els seus tres fills en un dels pisos. Reconeix que la situació l’ha sobrepassat i que no sap què farà si finalment s’executa el desallotjament perquè no té cap alternativa. “No marxo per indignació, però també perquè amb el meu sou no trobo res que pugui pagar”, lamenta en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Moner, que acaba de rebre un informe de Serveis Socials que acredita la seva vulnerabilitat, insisteix que no té on anar i que amb el seu sou de lampista autònom no es pot permetre cap dels pisos que es lloguen al barri. “Tinc un pressupost de 800 euros al mes i amb això no m’arriba per poder pagar un pis amb dues habitacions pels nens i per a mi”, comenta. “Em sento fatal perquè no puc garantir un habitatge als meus fills”, afegeix. El veí assegura que la decisió de quedar-se a casa seva també està motivada per la “indignació” de veure com l’Ajuntament vol desallotjar i enderrocar un edifici “on es pot viure”, i més quan la ciutat viu la pitjor crisi d’habitatge de la seva història. Moner acusa l’Ajuntament de “manca d’humanitat” i denuncia que Serveis Socials mai s’ha posat en contacte amb ell, sinó que ha hagut de ser ell mateix qui s’ha hagut de moure perquè revisessin el seu cas.
L’Ajuntament accelera els desallotjaments a Vallcarca
Després d’anys amb el barri a mig refer i ple de solars buits esperant a ser edificats, l’Ajuntament de Barcelona s’ha posat les piles per intentar donar una sacsejada al barri. Fa unes setmanes, el consistori va anunciar la represa del projecte de la polèmica rambla verda amb l’anunci de les quatre expropiacions pendents entre els carrers de Ballester i Agramunt. Unes setmanes més tard, també es va reactivar el desallotjament de l’assentament de barraques a prop del viaducte —executat amb celeritat per la Guàrdia Urbana després d’un incendi amb una persona ferida— i de les tres finques municipals que ja tenen una ordre de desallotjament vigent. Fonts municipals reconeixen que els veïns encara es poden recórrer i, per tant, els expedients poden trigar mesos a resoldre’s. Les finques afectades, als números 83 i 87 bis de l’avinguda Vallcarca i al número 3 del carrer Farigola, es van expropiar l’any 2015 com a part del procés de reforma del barri, però després d’estar quatre anys buides, el 2019 el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca hi va entrar per cedir els pisos a famílies vulnerables del barri.
L’Ajuntament vol acabar amb totes les ocupacions de solars i pisos públics de la zona per poder avançar en el pla de transformació del barri, que inclou construir més de 400 habitatges entre promocions públiques i privades i la creació del Parc Central de Vallcarca. El consistori justifica els desallotjaments es fan pel “risc” en la seguretat dels ocupants i per la situació d’infrahabitatge en la qual viuen moltes famílies, un enfocament que veïns i entitats com Som Barri rebutgen. “Casa meva no és un infrahabitatge, de fet crec que és la millor casa on mai podré viure”, lamenta Moner. El veí assegura que els tècnics que han inspeccionat les finques només han detectat situacions d’infrahabitatge als baixos i a l’antic taller del carrer Farigola. “Els habitants dels pisos ens trobem en una situació d’indefensió jurídica total”.
Des de Som Barri també critiquen les presses de l’Ajuntament per enderrocar dos edificis, els de l’avinguda Vallcarca, on s’hi ha de fer un equipament encara per definir i que passaran anys abans no s’hi posi una pedra perquè cal expropiar altres finques afectades. “No és clar quin equipament hi volen posar i, en tot cas, tot i recuperar aquests habitatges i enderrocar-los, encara faltarà expropiar dues finques més que formen part del mateix àmbit, o sigui que ens trobaríem amb finques o solars buits”, explica Aran Llivina, portaveu de l’entitat.
