La crisi d’habitatge que viu Barcelona sembla no tenir aturador. Un terç de les llars de la capital catalana destina més de la meitat del seu sou a pagar el pis, segons un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), mentre que en el cas de les persones que viuen soles al voltant de la meitat hi destinen més del 50%. En el seu estudi, IDRA alerta de la creixent “inseguretat residencial” que viu la capital catalana, com demostra el fet que el 64,8% dels llogaters de la ciutat destina més del 30% dels seus ingressos a pagar el pis i els subministraments, el llindar màxim de les Nacions Unides per considerar que una família té un habitatge assequible.
Això ha fet que les mudances estiguin a l’ordre del dia. L’estudi d’IDRA apunta que el 80% dels inquilins de Barcelona han canviat de pis en els últims cinc anys i que el 40% ha fet dues o més mudances en aquest període. Un terç de les mudances són “desplaçaments forçosos” per la no renovació del contracte, un augment “inassumible” del lloguer, una ordre de desallotjament o pressions per part de la propietat. Aquesta elevada rotació afecta a tots els segments de població. En la franja 35-64 anys, la meitat dels inquilins ha canviat de pis en els últims cinc anys, inclosos famílies amb fills, un fet que “comporta importants conseqüències en termes d’estabilitat, arrelament i escolarització dels menors”.
Solucions per revertir l’escalada de preus
L’institut reclama la regulació dels lloguers de temporada, dels projectes de coliving i dels pisos turístics per intentar revertir l’escalada de preus. El lloguer mitjà a Barcelona se situa en 1.131,75 euros actualment. IDRA critica que la legislació vigent, que obliga els llogaters a renovar el contracte periòdicament, facilita l’increment dels preus i contraposa la situació actual de l’estat espanyol amb la de països com França, Alemanya o els Països Baixos, on el lloguer indefinit ha estat “la norma des de fa dècades”. Per això reclama al govern espanyol que recuperi els contractes indefinits i asseguri que la regulació dels preus de lloguer vagi en consonància amb el poder adquisitiu dels llogaters.
L’informe Viure de lloguer: inseguretat garantida per llei constata que en els últims anys s’ha agreujat la desprotecció dels llogaters, ja que més del 90% dels inquilins estan indefensos davant els “desnonaments invisibles” —nom amb què es coneix l’obligació d’un llogater a deixar el seu pis perquè no pot fer front a l’increment del preu que li imposa el propietari— i els augments de preus “abusius”. Així, IDRA lamenta que gairebé la meitat dels inquilins no saben si podran continuar vivint a casa seva en els següents sis mesos per la incertesa de si li pujaran el lloguer. També alerta que el lloguer d’habitacions i de temporada s’ha disparat un 55%, mentre que els anuncis de lloguer tradicional han caigut un 15%.
Increments per sobre de l’IPC
Una altra de les conclusions d’IDRA és que el 61,1% dels llogaters de Barcelona que fa més de cinc anys que viuen al mateix pis –i, per tant, han hagut de renovar el contracte o s’ha fet una pròrroga tàcita– han hagut de fer front a increments del preu del lloguer per sobre de l’IPC. Segons l’institut, és una de les principals causes de l’increment de preus que viu la ciutat, juntament amb l’efecte contagi dels portals immobiliaris i l’augment desmesurat del lloguer de temporada com a via per esquivar el topall de preus que imposa la llei d’habitatge.
