Barcelona no vol acabar convertida en un “gran coliving“. Així ho assenyalava fa unes setmanes Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, i ho han escenificat aquest divendres un grup de veïns afectats per la proliferació d’aquesta tipologia d’habitatge a la ciutat. En una aliança amb pocs precedents a la ciutat, sis finques han unit forces per denunciar les pràctiques especulatives d’un fons que ha comprat una catorzena d’immobles a la capital catalana per fer-hi colivings, expulsant els llogaters a mesura que vencen els seus contractes. En concret, els inquilins apunten a la companyia Vandor, una immobiliària especialitzada en serveis de lloguer de coliving i propietat del gegant inversor britànic Patron Capital. Des de la seva fundació el 2019, l’empresa ha adquirit només a la ciutat 193 pisos que tenien contractes de lloguer vigents i que de forma progressiva han estat renovats per posar-los al mercat a uns 2.000 o 2.500 euros mensuals, en el cas dels apartaments complets, i a uns 900 euros al mes si mirem per habitació.
Aquest front comú veïnal s’ha presentat en una roda de premsa des d’un dels edificis comprats recentment per aquesta companyia, al número 62 del carrer de l’Avenir, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Una de les inquilines del bloc ha explicat que els nous propietaris ja han començat a enviar notificacions als llogaters per avisar que no renovarà els contractes. També ha intervingut en la compareixença la Rosario, l’última llogatera que sobreviu a la finca del número 69 del carrer d’Entença. Els altres deu habitatges d’aquest immoble han estat convertits en colivings on viuen joves estudiants, principalment estatunidencs, que venen a passar temporades de dos o tres mesos a la ciutat. En el cas de la Rosario, el seu contracte va vèncer desembre del 2023 i la propietat ja ha interposat una demanada per desnonar-la. Juntament amb uns altres vint veïns afectats, la inquilina ha enviat una carta a Vandor demanant una “negociació col·lectiva per abordar el conflicte i evitar més expulsions“.
La compareixença ha tingut lloc després que ara fa unes setmanes tornés a primera línia política el cas de l’edifici del número 14 del carrer de Sant Agustí, un bloc de la Vila de Gràcia convertit en coliving i investigat per fer obres sense llicència ni projecte tècnic. Segons la denúncia de les entitats prohabitatge, la propietat d’aquest immoble -un fons inversor holandès amb desenes d’actius immobiliaris a la ciutat- estaria deixant vèncer els contractes per expulsar els llogaters i així poder fragmentar els pisos en habitacions i llogar-les per separat a preus molt més alts. Tot i les irregularitats detectades pel consistori, que li han costat diverses sancions, els propietaris continuen operant irregularment.
Cotes als fons voltor per frenar l’especulació
Cal recordar que des del Sindicat de Llogateres ja va traslladar a la missió europea d’habitatge que a finals del passat mes de maig va visitar Barcelona la necessitat de posar cotes als fons voltor per evitar la proliferació descontrolada de colivings. En concret, l’entitat apressava els eurodiputats a regular els lloguers de temporada i d’habitacions per posar fre a l’activitat d’aquests grans inversors, que tenen ara mateix barra lliure per operar a la ciutat. Arran d’aquest front comú veïnal, el Sindicat torna a reclamar a la Generalitat que el nou decret que regula
els lloguers de temporada i d’habitacions, que prohibeix pràctiques especulatives com aquestes, entri en vigor i s’apliqui com més aviat millor.
