La crisi de l’habitatge és la gran preocupació dels barcelonins. Així ho indiquen els darrers baròmetres municipals, que situen aquesta problemàtica per davant de la inseguretat o de la pressió turística, dos dels altres grans mals que perceben els veïns. En aquest context, són especialment sagnants els múltiples casos de desnonament que tenen lloc cada setmana a la capital catalana. La pressió ciutadana aconsegueix en molts casos aturar o posposar els llançaments, però un percentatge elevat d’aquests s’acaba executant. Un dels exemples recents és el de la Montse, una veïna del barri del Raval que el passat 28 de novembre va haver d’abandonar la que havia estat casa seva sense tenir una alternativa d’habitatge i amb el seu fill de només tres anys a càrrec.
El cas va ser especialment sonat per la vulnerabilitat de la família monoparental i pel gran desplegament dels Mossos d’Esquadra que va permetre executar el desnonament. Gairebé una quarantena d’agents i diversos furgons dels antiavalots van blindar el carrer de l’Om, tancant tots els accessos a la via i expulsant els manifestants que s’havien concentrat a les portes de l’edifici. El desallotjament es va produir sense incidents a petició expressa de la dona afectada, ja que el seu fill es trobava a l’escola bressol que hi ha davant del domicili i volia evitar que pogués veure qualsevol aldarull o moment de tensió entre els participants de la protesta i els efectius. Més enllà de la forta presència policial, aquest cas té la peculiaritat que el pis on vivia la família és propietat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, gestionada per la Generalitat. Com en el cas de la vídua de 72 anys desnonada l’octubre al Besòs, l’administració opta per tirar endavant amb el llançament, prioritzant la recuperació d’un habitatge ocupat a la possibilitat d’oferir als inquilins un lloguer social.
Una despesa que podria pagar un any de lloguer
Davant d’un episodi com el que va viure la Montse, des de la secció local del Sindicat Habitatge Socialista de Catalunya al districte de Ciutat Vella han fet l’exercici de preguntar-se quants diners públics va costar aproximadament el desnonament d’aquesta família monoparental. Per fer-ho, han calculat quants agents tant dels antiavalots com efectius rasos i de paisà van participar del desplegament, identificant-ne una cinquantena. A partir d’aquí, han desglossat el sou mensual dels policies -en funció de cada àmbit o unitat- per trobar el sou per hora i l’han multiplicat per les cinc hores que es va allargar el dispositiu. El total de la despesa policial destinada al llançament que han obtingut és de 5.257 euros, quatre vegades el salari mínim mensual. Aquesta xifra no té en compte possibles complements salarials, desplaçaments, antiguitat, logística, ni materials.
🏡 Quant costa desnonar una família a Ciutat Vella?
— Sindicat Habitatge de Ciutat Vella (@CiutatVellaSHSC) December 26, 2025
El regal de Nadal de la Generalitat del PSC a la Montse i el seu fill ha estat un desnonament sense alternativa residencial al Raval
Però quants diners públics han emprat en això? 🧵 pic.twitter.com/DX4GZbKEUg
Un cop fet el càlcul, des de la secció local del sindicat han volgut calcular quants mesos d’un lloguer social es podrien haver cobert amb aquesta despesa. Agafant com a referència un preu mitjà-alt com 450 euros, conclouen que amb aquests 5.257 euros es podria haver cobert gairebé un any de lloguer social per a la família. “El cas de la Montse és un exemple clar de la hipocresia i la incapacitat del PSC i de la resta de partits polítics parlamentaris: instrumentalitzar famílies monoparentals en campanya i ara desnonar-les malgastant recursos públics. Fem front al negoci de l’habitatge”, conclouen des de l’agrupació prohabitatge.
