Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Optimisme moderat dels promotors amb la reforma del 30% de Collboni

La modificació de la reserva del 30% per habitatge protegit que planteja Jaume Collboni ajudarà a activar el mercat barceloní. Així ho consideren els promotors immobiliaris, que es mostren moderadament optimistes amb el canvi de regulació a l’espera de veure ben bé com es concreta la proposta municipal. “Tot i que la voluntat és bona, la reserva no deixa de ser una càrrega per als promotors. Tal com no està, no funciona. Per això diem que s’ha de flexibilitzar i donar llibertat per aplicar-la“, ha assegurat aquest dijous Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc.

Vilajoana ha participat aquest matí en un debat celebrat a la seu de Foment del Treball Nacional en el marc del cicle Fer metròpoli, Barcelona 2030. Al seu costat, hi havia Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, amb qui ha reflexionat sobre la situació actual de l’habitatge a la capital catalana i les solucions que es poden aplicar per dinamitzar un mercat saturat que està provocant una de les crisis d’habitatge més importants de les darreres dècades. “Vivim un importantíssim canvi de paradigma a l’hora d’abordar l’habitatge, que és un dret reconegut que hem de garantir […] Hem de trobar la fórmula perquè aquest 30% teòric, que avui no s’està materialitzant, ho faci”, ha afirmat Riera, que ha precisat que la modificació es troba ara en fase de “diàleg polític”, però que esperen poder tenir-la enllestida aviat.

Tot i fer evident la distància que encara separa ambdues posicions, l’administració i els promotors coincideixen en la necessitat de dotar la regulació vigent d’una sèrie de mecanismes que dotin de més marge de maniobra als constructors, ja sigui a través del trasllat de sostre d’habitatge protegit d’una promoció a una altra, sempre dintre del mateix barri o d’un altre pròxim, o mitjançant la requalificació de sòl o de finques. En tot cas, des de l’APCE semblen descartar completament la proposta polèmica que plantejava habilitar dos accessos diferenciats en un mateix edifici per separar els pisos de protecció oficial dels de lliure mercat. “Hem de possibilitar que es transfereixi aquesta reserva, però també salvaguardar les zones on l’habitatge públic ja té una posició dominant”, ha subratllat el comissionat barceloní.

Els fons d’inversió, un actor necessari?

Com no podia ser d’una altra manera, un dels punts que ha centrat el debat ha estat el paper dels fons d’inversió en aquesta dinamització del mercat. Vilajoana ha defensat que es tracta d’un actor “completament necessari” i ha criticat la “criminalització” que a parer seu s’està fent d’aquest tipus d’operadors immobiliaris. “Són una figura importantíssima amb una gran capacitat de proveir capital, que en el nostre sector és imprescindible. No dic que els hi facilitem la vida, però almenys que no els posem bastons a les rodes”, ha remarcat el president de l’APCE. Aquestes afirmacions han comptat amb la rèplica immediata de Riera, que ha demanat separar del debat tota aquella activitat purament especulativa, on precisament radica l’arrel del problema de moltes ciutats com Barcelona. “El fons treballen amb unes taxes de rendiment molt altes i no en tenen prou amb l’ús residencial per compensar la seva expectativa de guany. És aleshores quan veiem el lloguer de temporada i d’habitacions”, ha insistit.

En aquest punt ha sortit a la palestra el cas de la Casa Orsola. El comissionat d’Habitatge considera que amb la compra per part del consistori per 9,2 milions d’euros -a mitges amb la fundació Hàbitat3- s’ha generat un precedent i una nova forma d’aparèixer al mercat per preservar aquest dret a l’habitatge. “Hem fet una prova pilot, però la idea és protocol·litzar aquesta nova eina per poder intervenir en certs moments”, ha confirmat. Per la seva banda, Vilajoana ha criticat l’elevat preu pagat pel consistori, sobretot tenint en compte que el 2021 hauria costat tres milions menys, i ha demanat a l’administració que apliqui criteris d’eficiència administrativa per evitar que es puguin produir disfuncions com aquestes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa