Les darreres capses de la Josefa Viu estaven avui apilades al carrer. Al pis del número 192 del carrer de Sants on ha viscut durant l’última dècada ja no hi quedava res, senyal que aquesta tercera data de desnonament seria amb tota probabilitat la definitiva per a aquesta dona de 80 anys. “Estic millor que l’altre dia, més tranquil·la. Ja he tirat moltes coses i les altres les he donat a qui les volia. Només queda això”, assenyalava asseguda a una cadira davant del que fins aquest dilluns havia estat el seu portal. Després que la convocatòria del Grup d’Habitatge de Sants, que va aconseguir aplegar dimarts de la setmana passada un centenar de persones, sumada a la manca d’efectius policials disponibles, aconseguís forçar l’ajornament del llançament, els Mossos d’Esquadra l’han fet efectiu aquest matí gràcies a un fort dispositiu amb diverses dotacions dels ARRO.
🔴 ATENCIÓ | Els Mossos d’Esquadra despleguen l’ARRO per executar el desnonament de la Pepi, una veïna de 80 anys de Sants sense alternativa. Tallat el carrer de Sants https://t.co/qHNOffOM4t pic.twitter.com/453yX4QiMO
— TOT Barcelona (@TotBcn) June 2, 2025
La presència de més mig centenar de manifestants a les portes de l’immoble no ha estat suficient per fer front al desplegament de la policia catalana, que ha tallat el carrer de Sants per poder efectuar el desallotjament. Després d’un estira-i-arronsa de prop d’una hora, la Pepi -com se la coneix al barri- ha optat finalment per entregar les claus a la propietat i abandonar definitivament el pis on ha viscut des de finals de juny del 2014. La mort de la propietària de l’habitatge a principis del 2023 va precipitar que els hereus volguessin primer posar el pis a la venda i, després, deixar-lo suposadament per a un net de l’antiga titular. Des d’aquell moment inicial, la dona ha provat sense èxit de trobar un habitatge que pogués pagar amb la seva pensió de jubilació. El seu límit està al voltant dels 800 euros, però les opcions que ofereix el mercat de l’habitatge no baixen dels 1.000.
Davant d’aquesta situació, la Pepi ja fa uns dies que està instal·lada en un hostal que li van oferir els serveis socials municipals mentre acabava d’empaquetar i emportar-se les seves coses a un guardamobles. Aquesta, però, no deixa de ser una solució temporal. La manca d’alternatives disponibles en el mercat fa que aquesta octogenària estigui a l’espera que s’alliberi un habitatge de la borsa de lloguer social que s’adeqüi a les seves necessitats, donat que també té problemes de mobilitat. Per ara, des de les administracions i la propietat del seu antic pis, només se li han ofert pisos que no complien els mínims o la possibilitat d’anar a un alberg o inclús a una residència d’avis, opció que no pot sufragar i que tampoc s’adequa a la seva situació actual. “Jo soc independent. No tinc fills ni puc demanar una hipoteca o pagar una residència. Només demano un pis, si pot ser de dues habitacions, amb ascensor -té problemes de mobilitat- i un plat de dutxa”, explicava aquesta cap de setmana en un reportatge publicat pel TOT Barcelona.
Resignació i agraïment profund
La Pepi era conscient que aturar el desnonament era pràcticament impossible i que un ajornament només serviria per guanyar una mica de temps. S’ha mostrat tranquil·la durant bona part del matí, fins a cert punt inclús alleugerida de poder “escriure el capítol final” amb aquest pis. “Si et dic la veritat, em trec un pes de sobre així. Em sento més lleugera. Des que em van dir que havia de marxar sentia que estar aquí era una mica com esperar que posessin la làpida”, assegurava. Tot i la seva enteresa, la dona no ha pogut evitar emocionar-se quan les persones concentrades han començat amb les proclames de suport, coincidint amb l’arribada del gruix dels efectius policials. Durant aquests minuts abans del desplegament de l’ARRO, s’ha donat una escena a les portes de l’edifici molt paradigmàtica d’aquesta pèrdua de comunitat provocada en bona part per la gentrificació. Alguns veïns que abandonaven o accedien a la finca s’aturaven a acomiadar-se de la fins ara inquilina, mentre que altres directament obviaven l’escenari de protesta que tenien davant.
Amb tot, un cop entregades les claus i encara amb la mobilització tallant el carrer de Sants, la Pepi ha volgut prendre la paraula per agrair la presència de tots els manifestants i l’acompanyament del Grup d’Habitatge de Sants, amb qui es van conèixer fa només tres setmanes. “M’agradaria quedar-me per aquí perquè és el meu barri, però, encara que me’n vagi i estigui una mica lluny, vindré una vegada a la setmana per fer una volta per aquí. Són onze anys de vida: he fet amistats, coneguts, de tot… Si he de marxar, no passa res. Estic molt contenta que estigueu tots al meu costat i doneu suport”, deia visiblement emocionada.
El moment en què la Pepi donava les gràcies pel suport rebut només uns instants després de ser desnonada amb 80 anys https://t.co/bVR0va1o8w pic.twitter.com/hTFMmlNozl
— TOT Barcelona (@TotBcn) June 2, 2025
