La seu barcelonina de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha estat l’escenari aquest dimecres al migdia d’una protesta per l’eternització de la mesa d’emergència. Convocades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), un centenar d’activistes i d’afectats vinguts d’arreu de Catalunya han protagonitzat una concentració a les portes de la delegació central d’aquest servei català amb l’objectiu de denunciar que hi ha 870 famílies que esperen un pis de les meses d’emergències repartides en una onzena de localitats catalanes.
Segons denuncien els concentrats i recull l’ACN, el mecanisme que havia de garantir un reallotjament per les famílies vulnerables en risc de desnonament està col·lapsat i s’està convertint “en un repartiment d’engrunes” que sembla no tenir lloc entre els grans temes a debat durant la campanya de cara a les eleccions del 12-M. ‘Tenim dret a aigua, llum i sostre’, ‘No tolerarem, ni un desnonament més’, ‘No s’entén, gent sense casa i cases sense gent’, són algunes de les proclames que han cridat els participants.
“No és una situació nova, fa set anys que ho denunciem. S’han d’acabar les excuses i passar als fets, les solucions són fàcils. No han de mirar cap a una altra banda i han de decidir si volen governar per les persones amb problemes d’habitatge o pels fons voltor”, ha explicat en declaracions als mitjans Juanjo Ramon, portaveu de la PAH, que ha denunciat que, de mitjana, a Catalunya hi ha 20 desnonaments al dia.
Desnonaments sense una alternativa a temps
L’associació ha denunciat que aquest mecanisme s’ha vist “desbordat” per l’emergència de l’habitatge, sobretot a la ciutat de Barcelona, que concentra el 80% de la llista d’espera. Segons la PAH, la burocràcia ha fet que aquestes meses siguin “ineficaces” i no actuïn a temps per evitar que les persones desnonades tinguin alternatives d’habitatge dignes. “Amb l’excusa que no es pot tramitar fins que ve l’ordre de desnonament, és massa tard. Estem parlant d’un procés de mesos, quan el desnonament arriba la gent no té garantit el desallotjament i acaben en pensions, càmpings, hostals i moltes vegades són allotjaments super precaris amb plagues, sense cuina…”, ha lamentat el portaveu.
