El qualificatiu de nova Casa Orsola pesa. No només per la importància que va tenir la croada encetada pels veïns de l’edifici de la Nova Esquerra de l’Eixample, sinó també pel símbol en què es va acabar convertint la seva comunitat. Un exemple del poder ciutadà davant dels fons voltors, com el mite de David contra Goliat. No és casualitat que el moviment prohabitatge decidís el passat mes de setembre que la nova campanya contra l’especulació immobiliària tindria com a punta de llança la finca del número 41 del carrer de la Concòrdia. Les tretze famílies d’aquest immoble ubicat al Poble-sec van plantar-se contra els nous propietaris del bloc, la immobiliària Urbe Enginova, que el va comprar a principis del 2025 per 1,8 milions d’euros amb la voluntat de reformar-lo i revalorar-lo. La primera mesura dels nous titulars va ser enviar burofaxos als inquilins amb una data més pròxima de venciment de contracte per informar-los que no se’ls renovaria.
Davant d’aquesta situació, els afectats -la meitat de les quals amb un contracte de lloguer social de la borsa de l’Ajuntament en vigor– van decidir mobilitzar-se de la mà del Sindicat de Llogateres. La seva presentació en societat com a bloc en lluita va ser el 17 de setembre en una roda de premsa, on van marcar-se com a objectiu evitar que tant els veïns d’aquests pisos sota control municipal com la resta d’inquilins -amb l’excepció de dos contractes de renda antiga- acabessin forçats a abandonar els seus domicilis. En el cas concret dels habitatges amb lloguer social, el venciment dels contractes sense una renovació implicava deixar al carrer fins a cinc famílies en situació de vulnerabilitat, a més de la pèrdua de cinc dels actius de la borsa municipal. La situació era encara més greu si tenim en compte que l’administració podria haver fet ús en el seu moment del dret a tempteig i retracte per fer-se amb la finca i garantir la continuïtat dels afectats, que si els fan fora tornen a la llista d’espera per accedir a un pis social o dotacional.
Quatre mesos després, aquest edifici del Poble-sec ha tornat a ser notícia. No ho ha fet per l’execució de cap desnonament ni per l’arribada a cap acord amb la propietat per a la renovació dels contractes. Ho ha fet com a impulsor de la segona denúncia col·lectiva per assetjament immobiliari que s’ha presentat arreu de l’Estat. Els veïns han seguit el camí obert pels inquilins del número 7 de la calle de Tribulete, al barri madrileny de Lavapiés, els primers que van aconseguir imputar un fons voltor per aquesta tipologia penal. Un jutjat de la capital espanyola va admetre a tràmit la demanda dels afectats a principis d’aquest mes de gener i el Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona ha fet el mateix amb el cas de l’immoble del carrer de la Concòrdia. Si en el cas madrileny la raó de la denúncia van ser unes obres de la propietat que van provocar inundacions i altres desperfectes que van deixar els pisos inhabitables, els llogaters del Poble-sec van acudir a tribunals després d’estar més d’un mes sense ascensor a la finca.
39 dies sense reparar i empresa de desokupacions
La demanda dels veïns del 41 del carrer de la Concòrdia es va interposar el passat novembre, però els fets es remunten fins al 6 d’octubre. Aquell dia es va espatllar l’ascensor de l’edifici, complicant la mobilitat tant de les persones grans que hi viuen com dels llogaters amb dificultats per desplaçar-se. Segons relaten els afectats, el mateix dia van demanar a la propietat la reparació de l’aparell. Davant la manca de resposta dels responsables, van decidir ells mateixos contactar amb l’empresa encarregada del manteniment de la finca, que dos dies després va enviar a la propietat un correu amb els llogaters en còpia on es detallava un pressupost de 2.000 euros per arreglar-lo. La incidència es podria haver solucionat en uns quinze dies, però passades dues setmanes, encara no hi havia una resposta oficial per part del titular del bloc.
La comunicació no va arribar fins al cap de 35 dies després, quan la propietat va respondre al·legant que s’estava fent un canvi en l’empresa de manteniment. Més enllà de la manca d’informació, des de la companyia que s’havia d’encarregar inicialment de la reparació es va assegurar als veïns que no se’ls havia informat en cap cas que es volgués deixar de comptar amb els seus serveis. Els llogaters van haver d’esperar encara quatre dies més fins que es va començar a solucionar la incidència. És a dir, van estar un total de 39 dies sense que ningú vingués a arreglar l’ascensor. Segons relaten els afectats, la situació d’alguns inquilins va arribar a ser insostenible, ja que hi ha persones que necessitaven l’aparell per poder sortir de casa. De manera que durant aquest període no ho van poder fer. Es van haver de cancel·lar vacunacions o visites mèdiques pel seguiment de malalties cròniques, entre altres exemples.
❌ VERGONYA
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) October 27, 2025
2 setmanes sense ascensor. Algunes de les 14 famílies de Concòrdia 41 no poden sortir de casa. Urbe Enginova, fons voltor que va comprar la finca i que té l’obligació de fer la reparació, no contesta a les llogateres. pic.twitter.com/WNwU8Q8XXf
Tots aquests problemes mèdics i inconvenients derivats de la incidència amb l’ascensor han estat incorporats a la denúncia a través dels informes dels respectius metges de capçalera dels llogaters. De fet, la normalitat no va tornar a la finca fins al passat 25 de novembre, cinquanta dies després que s’espatllés. La demanda també assenyala la “manca de responsabilitat envers el manteniment de la finca” per part de la propietat i l’abandonament dels seus deures legals, com respondre els correus dels veïns, la neteja i les reparacions. Des del Sindicat de Llogateres consideren que tot això forma part d’una “estratègia deliberada” per part de la immobiliària Urbe Enginova per “fer fora” els llogaters. Sustenten aquest argument en els burofaxos ja enviats als inquilins i en la contractació d’una empresa vinculada a les desokupacions per “pressionar i intimidar els veïns i provocar l’abandonament dels seus pisos”.
