Mentre la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Habitatge, Laia Bonet, assistia divendres a l’obertura del Moll de Barcelona, a poc més d’un quilòmetre hi havia barricades al carrer. Prop d’un centenar de persones van concentrar-se des de primera hora del matí d’ahir a les portes del número 123 del carrer Nou de la Rambla, al barri del Poble-sec. L’objectiu de la mobilització -que va tallar el trànsit entre els de Piquer i Vilà i Vilà- era evitar el llançament de la Medusa, un pis d’un gran tenidor ocupat des de fa més de cinc anys. Aquest, però, no era un cas de desnonament qualsevol. El domicili és el darrer supervivent d’entre els pisos buits que el Sindicat de Barri del Poble-sec va ocupar per destinar-los a joves sense recursos i persones en situació d’emergència d’habitatge. Estava en joc, doncs, un verdader símbol de la lluita contra l’especulació i pel dret a l’accés a un habitatge digne.
Quan el pis es va ocupar el juny del 2020, encara amb la pandèmia del coronavirus cuejant, aquest feia anys que estava buit. El seu propietari era Rentdaen SL, una immobiliària que gestiona en propietat una vuitantena de pisos entre els quals tot el bloc del número 123 del carrer Nou de la Rambla. En aquest temps, pel domicili hi han passat diversos inquilins i famílies. L’Epi és una d’aquestes persones que hi va viure una temporada. “Vivia al barri de lloguer, però em vaig quedar sense feina i no podia seguir pagant. Estava passant una mala època i poder-me quedar aquí un parell de mesos d’impàs em va permetre refer la meva vida i tornar al món laboral. Ara torno a treballar i pago el meu lloguer”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona aquest jove de 25 anys, natural de Vilafranca del Penedès, però instal·lat a la ciutat des de fa més de tres anys.
Ell va ser un dels veïns que no va dubtar a sumar-se a la concentració d’aquest divendres per evitar el desnonament de les quatre persones que actualment resideixen al pis. “La Medusa també és un espai de trobada, simbolitza també aquesta voluntat de fer comunitat i fer barri“, assenyala l’antic inquilí. N’és plenament conscient d’això la Magda, una jove uruguaiana de 33 anys que en fa tres que viu en aquest habitatge del Poble-sec. Després de vuit anys a la capital catalana, un problema familiar la va portar de tornada al seu país natal. Quan va aterrar de nou a Barcelona, es va trobar sense feina i sense poder pagar un lloguer. “Si volia seguir al barri on havia viscut abans i no ser expulsada, no tenia més alternativa. Ara tinc un contracte temporal i no me l’accepten enlloc. He estat buscant, però no hi ha hagut manera“, lamenta. Més enllà de la manca de solucions dins del mercat, la noia ha trobat en aquest habitatge un “Com a persona migrant, trobar un lloc així al barri, on poder fer xarxa i militar amb les veïnes, establint vincles i no havent de traslladar-me cada tres mesos… És molt difícil”, reflexiona.
Nova data de desnonament i una lluita de classe
La forta mobilització del divendres va donar els seus fruits. Després d’analitzar la situació, la comitiva judicial i els Mossos d’Esquadra van optar per ajornar el desallotjament, donat que la policia catalana no comptava amb prou efectius disponibles per fer-ho amb seguretat. La suspensió alleujava temporalment la Magda i les seves tres companyes, que s’enfrontaran a un nou assalt el pròxim dijous 22 de maig, quan s’ha fixat la nova data de desnonament. En tot cas, la propietat s’ha negat a negociar cap mena de lloguer social per als inquilins de l’habitatge, que en diverses ocasions al llarg d’aquests cinc anys s’han ofert a pagar fins a 725 euros mensuals per poder quedar-se a viure en el pis. “Amb els nostres sous no ens dona per viure i seguir pagant els lloguers que es demanen. Sembla que no s’entengui què passa la vida real. Confiem que s’aturi, però això és una resistència continua”, remarca.
Per la seva banda, des del Sindicat de Barri del Poble-sec reivindiquen el paper que ha jugat en aquests cinc anys la Medusa, donant resposta a una crisi de l’habitatge que en barris com aquest s’ha vist agreujada per la gentrificació i l’aterratge de gegants empresarials amb gran poder adquisitiu. “Moltes companyes i famílies en situació de vulnerabilitat que no tenien accés a un lloguer han pogut viure aquí. Ha estat una solució a un problema de veïns que ni tan sols treballant poden pagar aquests preus. Per això ens sembla que ocupar pisos de grans tenidors és una forma legítima de seguir lluitant”, asseguren els portaveus.
