L’Audiència de Barcelona és aquesta setmana l’escenari d’un judici que podria marcar jurisprudència en la lluita contra els pisos turístics. Els deu membres d’una màfia dedicada a rellogar habitatges a turistes de forma irregular s’asseuran aquests dies al banc dels acusats per respondre a unes penes d’entre tres anys i mig i nou anys de presó per pertinença a grup criminal, estafa, falsedat de document mercantil i document privat, extorsió i un delicte lleu de coaccions.
Els fets que han derivat en l’actual procés judicial van tenir lloc entre els anys 2017 i 2020 a la capital catalana, principalment a l’Eixample i Ciutat Vella. Segons l’escrit del fiscal recollit per l’ACN, els implicats van crear un entramat amb l’objectiu de treure rèdit de pisos turístics il·legals que havien llogat prèviament gràcies a tot una sèrie de documentació alterada. Per fer-ho, els acusats contactaven amb propietaris de béns immobles que havien publicitat el lloguer dels seus habitatges, formalitzaven un contracte d’arrendament i abonaven la fiança i alguna mensualitat.
En aquest punt, els suposats llogaters deixaven de pagar i feien obres sense consentiment ni coneixement dels propietaris per augmentar el nombre d’habitacions i destinar-les al lloguer amb finalitats turístiques, formalitzant en alguns casos nous contractes de subarrendament sense el consentiment ni coneixement dels propietaris. Un cop destapat l’engany, els criminals utilitzaven les amenaces per imposar un clima de temor entre els propietaris, que en alguna ocasió havien estat inclús expulsats dels seus propis pisos per efectius policials.
Un pis de “luxe” per a 9 persones de 65 metres quadrats
El primer dels 48 casos diferents pels quals se’ls jutja va tenir lloc el 2019, quan una dona va rebre una notificació municipal avisant que el seu immoble actuava d’allotjament turístic sense tenir-ne el permís. Molts dels propietaris afectats es van assabentar de la situació gràcies a les queixes dels veïns de les mateixes finques o perquè van veure el seu pis anunciat a portals immobiliaris o turístics.
Un dels casos més flagrants és precisament el d’un propietari que va comprovar com el seu pis de 65 metres quadrats s’anunciava com a pis de luxe per a nou persones en una d’aquestes pàgines. En entrar al domicili va veure que estava ple de llits de matrimoni. Els turistes que hi havia, d’origen asiàtic, li van ensenyar una captura de pantalla amb l’anunci i el contracte i li van dir que havien pagat uns 900 euros per quatre dies d’estada.
