La Violeta no pot evitar emocionar-se quan explica la seva història. Aquesta dona tenia només 23 anys quan va canviar el seu Perú natal per Barcelona a la recerca d’una vida millor. No tenia papers i va estar malvivint llogant habitacions en diversos punts de l’àrea metropolitana. Va acabar ocupant un pis al municipi Sant Joan Despí, però com no podia accedir a cap lloc de feina va optar per l’única opció que semblava tenir a l’abast per millorar la seva situació. “Em van oferir la possibilitat de comprar un contracte de treball. Si pagava uns 5.000 euros em donaven feina en una empresa de neteja i m’ajudaven a regularitzar els papers. Inclús, vaig haver de tornar al meu país per formalitzar l’oferta des d’allà i així fer veure que portava menys temps residint aquí”, assegura.
L’oferta fraudulenta d’aquesta companyia li va permetre accedir a un lloc de feina, que va aguantar durant un temps, però la seva situació seguia sent molt precària. Va marxar uns anys a l’Argentina, on té una filla, i quan va tornar a la capital catalana es va apuntar a un curs d’atenció sociosanitària per poder treballar cuidant gent gran. La formació li va permetre fer-se amb una posició en un centre de Cornellà de Llobregat, on ja fa dos anys que treballa cobrant una mica més de 1.000 euros mensuals. Des que va instal·lar-se un altre cop a Barcelona, la Violeta va provar sense èxit de trobar un pis, primer sola i després amb una amiga aportant els dos sous. “Tot i que tinguis contracte de feina, et demanen almenys dos avals per poder llogar i així és impossible”, lamenta.
La dona va acabar ocupant un altre pis amb la seva amiga primer i, després, amb la seva parella actual, en Braulio. Després de prop de tres anys vivint al domicili, ubicat al districte de Sant Andreu, la propietat -el fons d’inversió Anticipa- va aconseguir desallotjar-los aquest passat mes de maig, just quan acabava de néixer la primera filla de la parella en un dels embarassos considerats de risc, ja que ella té 43 anys. Durant tot aquest temps els havien oferit en diverses ocasions diners per abandonar l’habitatge, una opció que van descartar perquè ella ja ho havia fet un cop amb una ocupació anterior i no havia servit per solucionar el problema de base: la impossibilitat d’accedir a un pis. Finalment, gràcies a la mediació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), van acordar amb els titulars que entregaven les claus per evitar el desnonament policial amb un nadó de pocs mesos.
Als llimbs per haver ocupat un pis
Les primeres nits després del desallotjament les van passar al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). L’experiència, però, va resultar especialment traumàtica. “A la meva filla li van picar xinxes i vam haver de portar-la ràpidament a l’Hospital del Mar perquè tenia molta febre”, afirma la Violeta. Des d’aquest incident, la família està allotjada en una pensió ubicada molt a prop de l’estació del metro de Pep Ventura, al municipi veí de Badalona. Durant aquests temps i des d’abans inclús del desnonament, la dona ha intentat accedir a la mesa d’emergència, un dels pocs recursos que té al seu abast per poder accedir a un habitatge digne. Tots els intents han resultat infructuosos.
“Em diuen que no puc registrar-me perquè he ocupat un pis“, assegura l’afectada, que fins ara només ha aconseguit una cita per poder ser atesa el pròxim mes de juliol per part dels serveis socials. La jurisprudència indica que haver ocupat amb anterioritat un habitatge no hauria de ser motiu per denegar aquest accés a la mesa d’emergència, sobretot tenint en compte la delicada situació d’aquesta família. El sou de la Violeta és l’únic que arriba a casa perquè la seva parella no pot treballar legalment, ja que no té els papers en regla. Quan ella se’n va a la feina, ell es queda cuidant la petita. “Jo només demano poder accedir a un lloguer social. Sé que he fet coses malament, però ja no vull ocupar més. Vull refer la meva vida i criar la meva filla en condicions“, assenyala la dona.
Des de la PAH apunten que hi ha molts casos com el de la Violeta que es queden al marge del sistema per raons diverses i lamenten que, en la majoria d’ocasions, aquesta situació als llimbs es pot solucionar ràpidament en funció del professional dels serveis socials que t’atengui i de la seva voluntat de posar fil a l’agulla.
