Barcelona és la ciutat de l’Estat on més impostos es paguen per comprar un pis, la qual cosa no vol dir que sigui la ciutat on els habitatges són més cars. Anem a pams. Segons un estudi del portal Idealista, per comprar un pis a la capital catalana es paga un Impost de Transmissió Patrimonial (ITP) del 10%. És a dir, que si vull comprar un immoble de dues habitacions –segons el portal immobiliari, aquest tipus d’habitatge costa 302.164 euros de mitjana–, hauré de pagar 30.216 euros per aquesta taxa. Ciutats com Girona, València o Pontevedra també tenen aquest impost al 10%, però com que el preu mitjà és més baix, l’absolut que es paga en impostos també és menor.
Hi ha altres grans ciutats, en canvi, on l’habitatge és més car que a Barcelona, tot i tenir impostos més baixos. És el cas, per exemple de Palma o Sant Sebastià. A la capital de les Balears es paga un 8% d’ITP i els pisos, de mitjana, són uns 50.000 euros més cars que a Barcelona. Encara més exagerat és el cas del País Basc, on es paga només el 4% en matèria d’aquest impost. En canvi, els preus mitjans de la ciutat de Sant Sebastià se situen en els 372.592 euros, uns 70.000 més que a la capital catalana. Cap altre territori té l’impost tan baix com el País Basc, encara que La Rioja, Canàries o Madrid el segueixen de prop amb només el 6%.
La diferència entre Madrid i Catalunya, els dos territoris més rics, és força elevada si tenim en compte que la Comunitat de Madrid només hi destina el 6% a l’ITP. El preu mitjà d’un habitatge de dues habitacions se situa, a la capital espanyola, en 263.746 euros, prop de 30.000 euros menys que a la capital catalana, on cal pagar un 10% d’ITP.
Quins impostos hi ha
L’Impost de Transmissió Patrimonial (ITP) és una de les taxes que han de fer front els compradors d’un habitatge de segona mà. És una taxa diferent de l’IVA, quan l’immoble és nou, o la plusvàlua, aquest darrer per al venedor. Tots ells impostos independents a les despeses del notari o a aquelles que estan relacionades amb l’escriptura. En el cas de l’ITP, l’import final depèn del valor de l’operació i cada territori té poder per establir-ne el percentatge.
