La Jenifer va ser una de les tantes víctimes de la crisi del 2008. Feia poc que s’havia comprat un pis i la quota mensual de la seva hipoteca va acabar enfilant-se fins als 1.800 euros. “Me’l va treure el banc, però és que era pagar o menjar“, lamenta aquesta veïna de 44 anys de la Verneda i la Pau. Va poder mudar-se aleshores a un pis que tenia la seva germana, però, per evitar problemes amb l’administració, el va posar a nom de la seva actual exparella. Tot va anar a mal borràs quan va començar a patir violència masclista. El va denunciar, però, com el domicili estava a nom d’ell, ella i el seu fill menor d’edat van haver de buscar-se la vida.
“Ell no volia saber res del petit i em va poder fer fora com si fos una ocupa en precari […] Vaig perdre el pis que la meva germana havia aconseguit pagar amb l’esforç de tota una vida”, explica sense poder evitar emocionar-se. Es va veure al carrer i, tot i buscar a la desesperada un habitatge que pogués pagar amb el seu sou, no va trobar res. Va ser aleshores quan alguns veïns del barri, que eren conscients de la seva situació, la van avisar que hi havia un pis de lloguer social vitalici de la Via Trajana que havia quedat buit després de la mort del darrer inquilí.
“Quan una persona pren una decisió així és per desesperació. Ho vaig parlar amb el meu fill, però ell només volia poder tenir un sostre on viure amb la mare. Així que no m’ho vaig pensar”, admet la dona. El primer que va fer després d’entrar al domicili va ser presentar-se davant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per informar de la seva situació i demanar un lloguer assequible. Es va empadronar i va posar el subministraments al seu nom.
D’això fa gairebé tres anys. Durant aquest temps, la Jenifer no ha aconseguit que la Generalitat accedeixi a la seva petició. Ans el contrari. Va ser denunciada i, després de la celebració del seu judici ara fa un any, està a l’espera que es concreti una data per al seu desnonament. Ha provat d’accedir al mercat lliure d’habitatge, però, sense un aval ni estalvis, la recerca és una missió impossible. Tampoc pot apuntar-se a la mesa d’emergència, ja que l’administració considera que, com està ocupant un pis de propietat pública a Barcelona, no té dret a optar a un altre. Això deixa la dona als llimbs, ja que si abandona el seu domicili no podrà ni trobar un de nou ni entrar al circuit públic.
No deixar perdre el pis dels avis
A pocs metres del domicili de la Jennifer, en un dels característics blocs de la Via Trajana, viu des de fa prop de quatre anys la Nerea. Aquesta dona de 28 anys és mare de tres nens de 8, 6 i 3 anys i els seus únics ingressos actualment són una ajuda d’uns 1.200 euros. Des de fa prop de quatre anys, resideix en el pis on els seus avis havien viscut tota la vida, ara també propietat de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Ells tenien un lloguer social vitalici i, quan van morir, les seves netes es van quedar a l’habitatge a l’espera de poder accedir a una alternativa millor. L’administració ja va encetar aleshores un primer procés de desnonament contra la germana de la jove, que finalment va aconseguir que se li oferís un lloguer assequible. Tanmateix, la seva situació econòmica va millorar i la neta gran se’n va anar a viure a un altre domicili. La Nerea es va quedar amb els seus fills al pis perquè no tenia altra opció, però no va tenir tanta sort i la Generalitat es va negar en tot moment a negociar una solució amb ella. A finals del passat mes de setembre va poder aturar un primer llançament.
“Els veïns de l’escala em coneixen de tota la vida i volen que ens quedem aquí. Inclús em van pagar entre tots un advocat”, assegura. A diferència de la Jenifer, la Nerea sí que s’ha pogut apuntar a la mesa d’emergència, tot i estar ocupant un pis de propietat pública. Això sí, ho ha fet a la de Sant Adrià de Besòs, l’altre municipi per on discorre la Via Trajana. De moment, no ha tingut cap notícia del consistori adrianenc. “Ja vaig estar apuntada durant nou anys per veure si sortia un pis i res. Sembla que vulguin que aquests pisos es mantinguin buits”, lamenta. Ho diu amb coneixement de causa: a la seva finca hi ha un habitatge que fa prop d’un any que està buit i tancat. La jove també ha provat d’accedir al mercat lliure, però la seva situació econòmica li fa impossible trobar res que pugui pagar. Ara està a l’espera que li comuniquin una nova data de desnonament. “Visc amb aquesta por”, reconeix.
Enduriment de desnonaments i un parc públic insuficient
Ambdues afectades han accedit a explicar el seu cas al TOT Barcelona. Ho fan de la mà del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, que assessora i acompanya les inquilines en aquest procés. Durant tota la nostra conversa, es fa evident que ambdues estan arrelades al barri. Diverses persones s’acosten a saludar-les i pregunten per la seva situació. Un dels veïns de la Jenifer explica que a l’edifici tenen un pis també de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que fa temps que està buit i que pràcticament cada dia han d’avisar la policia perquè hi ha persones que el volen ocupar per destinar-lo a activitats fraudulentes. “Després es gasten diners en una porta antiocupacions per tenir-lo buit quan hi ha famílies que el necessitem”, rebla la dona. “Abans que estar així, prefereixo que te’l donin a tu”, afegeix el veí.
Des del sindicat alerten que els casos de la Jenifer i la Nerea no són aïllats. Només a la Via Trajana, la Generalitat ja ha iniciat el procés per desnonar quatre famílies vulnerables que viuen irregularment en un dels pisos de la seva propietat. La xifra s’amplia a nou si tenim en compte la resta de casos detectats als barris del Besòs i de la Verneda i la Pau. Precisament, el passat octubre us explicàvem en aquest mitjà la situació de dues famílies vulnerables que des d’almenys dos anys i mig residien en dos domicilis de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Una d’elles era la de la Josefa, una dona de 72 anys vídua i amb un fill depenent a càrrec que va ser finalment desnonada a finals d’aquell mateix mes.
“En els últims cinc anys hem vist com s’estan endurint molt més els llançaments de la Generalitat perquè no hi ha una voluntat d’estudiar individualment els casos i veure mesures alternatives a un desnonament, com regularitzar la situació amb un lloguer social o aturar la data fins que hi hagi una alternativa”, assenyalen des de l’entitat. El sindicat denuncia que es tracta d’una “decisió política” de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que s’arrossega des de fa diversos mandats i que fa augmentin exponencialment els llançaments en barris amb un alt percentatge de pisos públics en règim de lloguer com és la Via Trajana. En el cas concret d’aquesta zona, on històricament es van reallotjar molts barraquistes, el mercat lliure s’està veient afectat per la construcció de noves promocions d’habitatges de luxe -amb piscina i lloguers que poden arribar als 3.000 euros- que són completament inaccessibles per als veïns del barri i els seus fills.
Per aquest motiu, l’entitat prohabitatge considera que és especialment greu la unilateralitat amb què la Generalitat tracta a parer seu tots els casos, sense atendre a les circumstàncies de cada situació. “Funcionen amb mecanismes totalment opacs i punitius […] Ens trobem amb famílies amb menors i víctimes de violència masclista que acaben al carrer i això deixa clar que la vulnerabilitat no és un criteri suficient per ells actualment”, lamenten. El sindicat defensa que amb aquest criteri s’està culpabilitzant les famílies del fet que no hi hagi prou parc d’habitatge públic i, encara menys, destinat a lloguer social. I dibuixen un full de ruta per revertir aquest escenari: “No només parlem de construir, sinó d’expropiar pisos buits dels bancs, bloquejar les desqualificacions d’habitatge públic i, sobretot, evitar que els pisos públics estiguin buits, dotant els serveis de prou personal perquè aquest es gestionin i s’adjudiquin de manera eficient”.
