La Josefa vesteix de negre. Ho fa des que el seu marit Antonio morís el passat mes de juny a 81 anys després d’arrossegar un càncer des de feia un temps. Només set dies abans del traspàs, aquesta parella havia aconseguit aturar in extremis el desnonament del pis on vivien des de feia prop de vuit anys al número 2 del carrer de la Pau, al barri barceloní del Besòs i el Maresme. Era el tercer intent i ni tan sols la situació crítica de l’home, que ja estava en cures pal·liatives en aquell moment, va evitar que la família visqués amb el neguit de perdre casa seva fins al mateix dia del llançament. “Van mantenir el procés fins al final. És una pena tot plegat, estic destrossada“, diu la dona de 72 anys, que no pot evitar emocionar-se recordant el moment.
El matrimoni havia accedit el 2018 a l’habitatge, que era propietat del Banc Santander i feia anys que estava buit. Van pagar 3.000 euros per les claus. Al cap d’aproximadament un any, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar el domicili. El que hauria pogut servir per regularitzar la seva situació no va fer més agreujar-la. El 2020 s’iniciava el procediment d’expulsió de la parella per ocupació d’un pis de titularitat pública. Abans del llançament del passat mes de juny, la mobilització veïnal va aconseguir aturar-ne un altre a la porta durant la tardor del 2023. Aquest mateix dimecres tenen fixat el quart intent de desnonament. Ara sense l’Antonio, però amb la seva vídua a càrrec d’un dels fills de la parella, que és dependent i pateix un alcoholisme sever. Els únics ingressos que té la família són els 1.000 euros d’aquesta pensió per viudetat. Tot i comptar amb els certificats de vulnerabilitat atorgats, el procés continua en marxa i podrien acabar al carrer dimecres si no es torna a suspendre a última hora el llançament.
La situació d’aquesta família és encara més greu si tenim en compte que no disposen de cap alternativa d’habitatge al seu abast. La Josefa ha estat exclosa de la mesa d’emergència de l’Ajuntament de Barcelona, l’únic recurs que té per accedir a un habitatge social que es pugui permetre amb els seus recursos econòmics. Des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya consideren que, com està ocupant un pis de propietat pública, no té dret a optar a un altre. Ara bé, tampoc se li permet regularitzar la situació i quedar-se on està. Això deixa la dona als llimbs, ja que no pot ni trobar un nou domicili al mercat lliure ni entrar al circuit públic. Només pot fer ús dels allotjaments temporals d’urgència, com albergs o hostals. El posicionament de l’administració tampoc té en compte que el pis estava buit quan van entrar-hi a viure i que el matrimoni ja hi residia des de feia almenys un any quan aquest va passar a mans de la Generalitat.
Al carrer després de conviure amb el teu maltractador
El de la Josefa no és un cas aïllat. Al barri veí de la Verneda i la Pau, trobem una situació sobre el paper pràcticament idèntica. La protagonista és la Chaymae, una jove de 23 anys que des de fa dos i mig resideix en un pis del carrer de Felip Martí Alpera. El seu domicili també havia estat propietat d’un gran tenidor -un fons inversor- i va acabar fa uns anys en mans de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Quan ella el va ocupar amb la seva exparella i el fill de tots dos de pocs mesos, el pis estava buit i blindat. Al poc de conviure, es va produir el primer episodi de violència masclista. Ella el va denunciar, però la seva demanda no es va admetre. El seu va ser un dels casos que va caure en mans de la jutgessa Francisca Verdejo, la delegada barcelonina dels jutjats de violència contra la dona assenyalada per múltiples víctimes per “maltractament institucional“. Va caldre una segona denúncia per aconseguir la custòdia de l’aleshores nadó, que ara té tres anys, i una ordre d’allunyament. Fins a la resolució judicial definitiva, la Chaymae va haver de conviure amb el seu maltractador al mateix domicili.
Com no tenia ningú que cuidés el petit, ella va haver de deixar la seva feina com a auxiliar d’infermeria. Ara cobra uns 400 euros de la renda garantida i uns 400 més de la dotació com a víctima de violència masclista. “No ens enganyem, quan veuen el meu nom i que tinc un nen petit, ningú em vol llogar res. Em diuen que marxi fora de Barcelona, però sense un aval i un contracte com em puc permetre un pis?”, es pregunta. Com en el cas de la Josefa, la jove ha quedat exclosa de la mesa d’emergència perquè ocupa un pis propietat de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Gràcies al certificat de vulnerabilitat, el seu llançament es va suspendre i ella es va poder acollir a la moratòria de desnonaments fins al pròxim mes de desembre. Ara bé, quan arribi aquesta data, si no té cap altra alternativa a l’abast, haurà d’anar amb el seu fill menor a un alberg. Tot i que el pis té molts desperfectes i problemes greus d’humitats, la dona demana poder quedar-se almenys fins que pugui tornar a treballar i permetre’s un habitatge digne. “Llogueu-me el pis. Pago el que calgui si així puc dormir tranquil·la”, assenyala dirigint-se a l’administració catalana.
Un doble càstig que perpetua la vulnerabilitat
Ambdues afectades han accedit a explicar el seu cas al TOT Barcelona. Ho han fet a les portes del número 2 del carrer de la Pau, on s’ha format un col·loqui improvisat al voltant d’unes cadires plegables entre les famílies, altres veïns del barri i membres del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, que assessora i acompanya les inquilines. “Al final què? Us fan fora?”, preguntava un dels passavolants. “Els expulsaran d’aquí perquè entri una altra persona i ells passin al final de la cua… Serà que la Generalitat no té pisos buits”, reflexionava una altra. “Aquí només han vingut a demanar-nos els extractes bancaris. Mai han dit res de regularitzar la situació o de fer-nos un lloguer. Tenim la sensació que no s’han mirat cap dels papers [en referència als certificats de vulnerabilitat]”, lamenta l’Antonia, la filla de la Josefa. Ella ha estat el gran suport de la vídua des que el seu pare va morir. “La meva mare no fa més que plorar i jo aguanto com puc. Visc en un pis de dues habitacions i tinc una filla de 16 anys, no puc endur-me’ls amb mi, però estic aquí cuidant-los gairebé les 24 hores”, explica aquesta dona de 56 anys.
Ni els afectats ni el veïnat entén per què l’administració no els permet almenys accedir a la mesa d’emergència. “Aquesta mesura punitiva només passa a Barcelona. Es castiga persones vulnerables que ocupen un pis públic com si buscar un sostre fos una cosa dolenta. El doble càstig -desnonament i exclusió de la mesa- no té una explicació racional i deixa els afectats en un cul-de-sac”, apunten des del Sindicat, que consideren que el reglament no pot aplicar-se amb la mateixa rigidesa en situacions tan delicades com les d’aquestes dues famílies. L’entitat demana a l’Agència d’Habitatge de Catalunya que recapaciti i paralitzi els dos processos de llançament, tot permetent que les famílies es quedin fins que puguin accedir a un pis de la mesa. “Creiem que la Generalitat no hauria de desnonar quan no hi ha alternatives i hi ha situacions de vulnerabilitat com aquestes. És una irresponsabilitat“, remarquen. A més, en el cas concret de la Josefa, denuncien que l’administració està tirant endavant el procés amb informació desactualitzada, sense tenir en compte, entre altres factors, que la inquilina és una vídua de 72 anys amb un fill a càrrec.
Des del Sindicat alerten que situacions com aquestes es donen perquè el parc de protecció oficial disponible és insuficient per donar cabuda a l’enorme demanda i lamenten que des del Govern no s’estigui destinant prou recursos ni al manteniment dels habitatges ni a garantir que aquests estiguin ocupats per inquilins. També recorden que en el reglament de la mesa d’emergència s’indica que quan un inquilí amb certificat de vulnerabilitat i apuntat al llistat com a sol·licitant ha viscut més de dos anys en un pis, el seu cas s’ha de valorar i regularitzar. Així es fa en molts dels expedients que arriben a mans de l’Ajuntament. Fonts de l’Agència d’Habitatge de Catalunya consultades per aquest mitjà s’han limitat a indicar que, en aquests dos casos concrets, l’administració ja ha donat resposta a les famílies pel curs corresponent.
