A la plaça de Sants, a la ronda de la Universitat, a la rambla Prim o al Cinc d’Oros. El so profund i inconfusible de la gaita d’en Tàdgh -nom artístic- és probable que us hagi fet aturar a escoltar-lo en algun d’aquests punts de la ciutat. Aquest músic de carrer es reivindica com l’únic gaiter que toca a les places i avingudes de la capital catalana. Hi acudeix diversos cops per setmana des de Sant Pere de Ribes (Garraf), on viu des de fa quinze anys en una caseta d’autoconstrucció abandonada que va reformar ell mateix a la urbanització de Mas Albà. La contribució solidària dels vianants i passavolants són pràcticament els únics ingressos que té. “Amb el que em donen puc anar tirant”, explica en una conversa amb el TOT Barcelona.
Des de fa prop de vuit anys, aquest home està immers en una disputa legal als tribunals amb el fons d’inversió Divarian, fins fa un any propietari de la parcel·la on s’erigeix el seu domicili. En aquest temps, ha esgotat totes les vies administratives i judicials per no perdre casa seva. Ho ha fet a través de la justícia gratuïta, convençut que s’ha guanyat el dret a viure als terrenys i per evitar que el tros de terra sigui objecte d’una operació especulativa, donat que es troba en una zona molt cobdiciada al costat de Sitges. El pròxim 28 d’abril té fixada la data de desnonament després que li neguessin l’opció d’elevar el seu cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a partir d’un recurs de cassació.
Una parcel·la, dos propietaris
El periple judicial d’aquest músic de carrer es remunta al 2018. Aleshores ja feia set anys que residia a la caseta, que no té més de 30 metres quadrats. Havia pertangut originalment a un home gran que la utilitzava per anar-hi els caps de setmana i que feia temps que havia mort. “Quan la vaig trobar no tenia ni finestres, havien robat tots els cables… Però se m’havien acabat els estalvis i era millor que res”, reconeix. A poc a poc, la va anar reformant amb les seves mans fins a convertir-la en una llar. Ara fa vuit anys, va rebre una carta informant-lo que el domicili era objecte d’un procés de desnonament per execució hipotecària.
Quan va morir el propietari, els hereus van vendre el terreny a una parella que va demanar en el seu moment una hipoteca amb la Caixa d’Estalvis de Manresa. No la van poder pagar i la finca va acabar primer en mans de Caixa Catalunya i després del BBVA. “Van trigar gairebé deu anys a executar la hipoteca perquè no trobaven la parcel·la“, assegura el músic. Amb el procés ja en marxa, el nostre protagonista va demanar accedir a la justícia gratuïta, donat que no podia pagar-se un advocat, i el 2019 es va celebrar el judici. La sorpresa va ser quan el representant del BBVA va prendre la paraula en la sessió i va informar els presents que el banc ja no era propietari de la superfície en disputa.
Temps després arribaria una segona carta. Ara figurava com a titular del terreny el fons Divarian, a qui el BBVA havia entregat per aportació la propietat, com va fer fins al 2021 amb bona part dels seus actius immobiliaris. La demanda de desnonament va seguir el seu curs, però durant el procés es va presentar una segona companyia al·legant que era la legítima propietària. Es tractava de Saticem, una entitat que forma part del grup immobiliari del BBVA i que havia obtingut per part del banc un decret d’adjudicació judicial per reclamar la titularitat de la parcel·la. “Dues empreses de la mateixa matriu es van presentar a la meva causa. Això vol dir que, almenys en aquell moment, la finca constava per duplicat, és a dir, tenia dos propietaris“, assenyala l’afectat.
Curs legal bloquejat i nova causa
Tot i que Saticem va renunciar finalment al dret que se li havia atorgat per decret, el músic no va voler deixar passar aquesta duplicitat en la propietat. Quan un jutjat de Vilanova i la Geltrú va pronunciar-se a favor del desnonament, en considerar “insostenible” investigar més sobre els problemes amb la titularitat, la defensa de l’afectat va presentar un recurs per portar el cas a l’Audiència Provincial. El resultat va ser el mateix. El tribunal va validar la sentència ja emesa al respecte. Arribats a aquest punt, només quedava l’opció de presentar un recurs de cassació per elevar la disputa al TSJC. Tanmateix, el lletrat del gaiter no hi veia recorregut ni viabilitat jurídica, de manera que aquesta possibilitat va quedar bloquejada. En la mateixa línia es van pronunciar en dos dictàmens diferents tant el Col·legi d’Advocats de Barcelona com la fiscalia de l’alta cambra catalana. “Em van retirar el dret a la justícia gratuïta i jo no puc pagar-me un advocat… Sense un d’ofici, perdo el meu dret a recórrer contra la sentència“, lamenta. Va posar-se en contacte amb l’Audiència Provincial per exposar la seva situació, però no va aconseguir que revisessin la causa.
Vençut el termini per presentar el recurs al TSJC, el cas va tornar a mans del jutjat de Vilanova i la Geltrú, que a principis del passat desembre va fixar el 28 d’abril com a data per al llançament. Pel camí, hi ha hagut un darrer canvi de propietat. Divarian va vendre farà prop d’un any el terreny per uns 100.000 euros a Jaume Masclans, president de PIMEC Baix Llobregat, que ha continuat amb el procés de desnonament per successió processal i com a nou titular de la finca. La defensa del músic va tornar a presentar un darrer escrit al·legant que el canvi de mans no pot ser vàlid fins que es resolgui aquest problema de duplicitat amb la propietat. “Tinc clar que no marxaré. Fa gairebé vuit anys que defenso que això que ha passat amb aquesta parcel·la no és una cosa habitual. Vull destapar-ho”, remarca.
Més enllà de la disputa judicial, la croada del gaiter també vol posar fre al creixement desorbitat d’una zona on s’estan construint diverses promocions de luxe menjant-se terreny forestal. Es tracta d’una peça urbanística molt cobdiciada per la seva ubicació privilegiada que es va quedar paralitzada amb la crisi del 2008 i que, des de fa uns anys, ha tornat a reactivar-se. De fet, només cal donar una ullada a través del mapa satèl·lit per comprovar que la majoria dels veïns del nostre protagonista són residència unifamiliars gegants amb piscina. Una d’aquestes obres en marxa a la urbanització de Mas Albà es troba a escassos metres de la caseta. Durant els treballs, els operaris van acostar-se tant al límit de l’edificació que van afectar els fonaments. El músic va tenir un enfrontament amb els constructors, acabant arrestat pels Mossos d’Esquadra i denunciat per amenaces i coaccions. El judici per aquest cas encara no està programat.
