La població estrangera ha adquirit la meitat dels pisos del districte de Ciutat Vella, amb especial concentració al barri de la Barceloneta, en el darrer any. D’acord amb les dades recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el pes del comprador de nacionalitat estrangera és particularment alt a Ciutat Vella, amb un 42% de les operacions el 2025, i enfilant-se fins al 49,6% a la Barceloneta. Destaquen els barris cèntrics i propers del mar, amb percentatges superiors al 35%. De mitjana, tal com mostren les dades, la població resident estrangera ha adquirit en l’últim any un de cada quatre pisos de tota la ciutat. No és un rècord, però sí una de les xifres més altes registrades, un fet que està estretament lligat -i coincideix bastant- amb el pes demogràfic dels estrangers que viuen a la ciutat.
A banda del districte de Ciutat Vella, els altres dos districtes on a la població estrangera els interessa més comprar pisos -sigui per viure-hi o no- són el de Sant Martí i el de l’Eixample, amb un 30,9 i un 27,8%, respectivament. Per la banda baixa, destaquen Sarrià-Sant Gervasi (11,5%) i les Corts (12,9%). Si es mira per barris, a la Barceloneta (Ciutat Vella), un 49,6% dels 246 pisos que es van vendre l’últim any van anar a parar a mans estrangeres, el percentatge més elevat de tot Barcelona. Les dades són molt similars a barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera o el Raval. De fet, l’únic del districte que està per sota del 40% és el Gòtic. Diagonal Mar, el Poble Nou, la Dreta de l’Eixample, la Vila Olímpica i la Sagrada Família, són altres àrees de la ciutat amb més d’un terç de comprador estranger.
Preocupació entre els veïns de la Barceloneta
Les dades de compres de pisos per part d’estrangers a la Barceloneta ha posat, de nou, en alerta els veïns del barri. L’associació de veïns del barri denuncia que ara que es redueix lleugerament la problemàtica dels pisos turístics estan veient “un altre tipus d’especulació”: “Hi ha gent que compra pisos per llogar-los per habitacions, cosa que no està ben regulada. És una situació que fa perdre oportunitats per tenir més oferta d’habitatge residencial”, argumenta Manel Martínez, portaveu de l’associació. Segons assegura, en l’últim any, arran de l’enduriment de les prohibicions contra els pisos turístics, el barri ha vist proliferar els colivings i el perfil d’expat que “ve a treballar aquí en una corporació estrangera, amb un sou més elevat i la vida li surt molt més barata que a Ginebra o a París”. Un creixement que impacta directament en el teixit veïnal del barri, tant social com cultural i econòmic: “Una ciutat és com un cos, s’ha de cuidar i si no es cuida li agafen afeccions i a vegades són mortals”, avisen des de l’associació de veïns de la Barceloneta.
