La Raquel Martínez semblava veure la llum el juliol del 2024 després de dues dècades de martiri. Aquesta veïna del barri de Verdum, al districte de Nou Barris, va haver de fugir del seu domicili l’any 2006 amb els seus dos fills menors d’edat per un episodi continuat de violència masclista. Des d’aleshores ha provat de trobar una alternativa d’habitatge sense èxit. Va ocupar un primer pis que feia anys que estava buit al seu barri, però va ser desnonada. Després d’uns anys pagant un lloguer assequible a la zona, va haver de marxar de la que havia estat casa seva i va acabar ocupant un altre habitatge propietat d’un fons d’inversió. La primera data de llançament es va poder aturar l’estiu de l’any passat, justament al mateix temps que el Consorci de l’Habitatge de Barcelona li comunicava que tenia assignat un habitatge d’emergència social.
Res més lluny de la realitat. Mesos després de rebre aquesta bona notícia i malgrat que ella havia trucat més d’una desena de cops al servei municipal per cerciorar-se que l’adjudicació era real, li van comunicar que tot havia estat fruit d’un error informàtic i que no tenia cap habitatge assignat. El passat mes de desembre, l’administració va tornar a contactar amb la dona per confirmar-li que, aquest cop sí, se li havia adjudicat un altre domicili de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Quan va visitar el pis de la mà de l’arquitecte del servei català, aquest es va quedar de pasta de moniato: l’habitatge estava en runes i era “inhabitable”, en paraules del tècnic. Tot aquest cúmul d’errors ha deixat a la veïna abocada a un nou intent de desnonament. La data estava fixada per al divendres, però la intermediació dels advocats ha permès finalment suspendre el llançament. Això sí, de manera temporal i a només tres dies d’aquest.
Solucions “definitives” per a un problema crònic
Martínez ha explicat el seu cas en una roda de premsa celebrada aquest matí a les portes de la seu del districte de Nou Barris. “Estic cansada d’explicar en despatxos la meva història, no serveix per a res. M’han deixat fins a l’últim moment en mans d’un fons voltor. Que s’hagi suspès no és cap garantia, el procés està obert i ho poden tornar a intentar. Demano solucions reals, no més promeses buides”, assenyalava la veïna, visiblement emocionada pel suport de la trentena de persones que s’han acostat aquest dimarts a la plaça major de Nou Barris. “Són molts anys lluitant per la meva integritat física i mental. Ja n’hi ha prou”, ha dit animada pels militants que s’han col·locat al seu darrere durant el seu discurs i amb qui s’ha fos en una abraçada només acabar.
En aquesta compareixença, el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris ha pres la paraula per denunciar el que consideren una situació flagrant de “maltractament institucional” i per exigir a l’Ajuntament que prengui cartes en l’assumpte per garantir a la família una “solució definitiva” mitjançant un lloguer social en un habitatge de protecció oficial. “Hem arribat fins aquí perquè no s’han activat les mesures de reparació necessàries. Ha faltat voluntat política per posar solucions efectives i s’ha continuat exposant la Raquel a un maltractament sistemàtic. Això és resultat d’un sistema polític incapaç de fer front als poders econòmics en matèria habitatge”, ha assegurat la Lola, una de les portaveus de l’entitat, que també ha demanat que es repari a Martínez per tota aquesta situació límit i d’incertesa a la qual l’han abocat les administracions.
