Diversos col·lectius de Ciutat Vella han alertat de sis possibles desnonaments en les dues últimes setmanes. És una de les dues zones de Barcelona, juntament amb Nou Barris, que més convocatòries fa cada any. Però la proporció de desnonaments que arriba als col·lectius és anecdòtica si es compara amb el volum total de Barcelona. L’any 2023 va haver-hi, concretament, 3,42 desnonaments executats cada dia de mitjana, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) aconseguides pel TOT Barcelona. Un total de 1.249 llançaments consumats: 1.076, nou de cada deu, corresponen a famílies que no podien pagar el lloguer; uns 70 (el 5,6%) a impagaments de la hipoteca; i el centenar que queda (menys del 10 %) conformen la categoria ‘d’altres’, que principalment fa referència a ocupacions d’immobles. Respecte a Catalunya, Barcelona ciutat acumula el 23,6% del total d’execucions a Catalunya el 2023 (5.302 execucions).
Excloent el 2020 –marcat per les regulacions de l’estat d’alarma– el 2023 és l’any amb menys desnonaments de l’última dècada a Barcelona. Les xifres actuals són un 41% més baixes que el 2019, any previ a la pandèmia, i un 62% més que el 2013, en ple boom immobiliari. Són xifres que en cap sorprenen ni a sindicats ni a jutges, que recorden diverses normatives “provisionals” que permeten suspendre amb més regularitat l’execució de desnonaments. En conversa amb el TOT, el magistrat de primera instància del jutjat número 1 de Barcelona i membre d’Àgora Judicial, Guillem Sala, assegura que ara és “relativament factible” aconseguir una suspensió, però avisa que s’ha generat un “embut de desnonaments” que podria petar si l’executiu espanyol aixeca algunes de les moratòries presents.
Noves vies per suspendre els desnonaments
En aquests moments hi ha tres vies legals per poder suspendre un llançament, dues d’elles aprovades els últims anys. Amb l’esclat de la pandèmia, el govern espanyol va decretar una moratòria indefinida per a alguns desnonaments de lloguer i ocupació. L’executiu l’ha anat perllongant anualment i encara és vigent per a tot el 2024. D’altra banda, l’any passat es va aprovar un decret que permet als jutges aturar una execució durant dos mesos –quatre si la propietat és una empresa– en aquells casos que Serveis Socials acredita una situació de vulnerabilitat. Soler explica que la majoria de jutges està acceptant les suspensions i tem que un hipotètic aixecament de la moratòria coincideixi amb un segon boom vinculat a les hipoteques. “Per ara només ens entra un cas aïllat de tant en tant, però veiem que les hipoteques estan pujant. Als jutjats hi ha un cert temor amb el que pugui passar; encreuem els dits perquè continuï així, si no serà caòtic”, comenta.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) també vinculen el descens de desnonaments a aquestes mesures provisionals decretades per la pandèmia. Eduard Sala, portaveu de l’entitat, explica que les ordres de desnonament que arriben a la PAH s’han reduït a la meitat. Aquest gener, per exemple, han gestionat vuit casos a Barcelona; n’han aconseguit aturar dos a la porta, s’han suspès cinc i el darrer s’ha acabat executant. Sala assegura que la PAH ja treballa en un escenari sense moratòries i demana “canvis estructurals” a les autoritats. Des de l’entitat creuen que l’executiu estatal hauria de transformar el que ara són “normatives excepcionals” en una “regulació permanent”.
Sense alternatives residencials
El magistrat Guillem Soler manté que la llei no estableix un automatisme, sinó que fixa uns “paràmetres” que els jutges han d’interpretar. Sala considera que en aquests moments la tendència general és “suspendre” aquells casos en què hi hagi vulnerabilitat, però reconeix que existeix “un marge de discrecionalitat” i, per tant, que cada cas depèn de cada jutge. “Seria estrany no acordar la suspensió si hi ha menors o un problema de discapacitació, però cada cas s’analitza individualment i s’ha de ponderar”, conclou. El magistrat detalla que l’esperit d’una suspensió és “generar el marge suficient perquè es trobi una alternativa residencial”, però admet alhora que “la impressió dels jutges és que poques vegades l’administració la troba”.
Sala descriu un panorama amb “insuficiència de mitjans” i amb un parc públic d’habitatge petit, una queixa històrica de la PAH. “Barcelona encara està molt lluny dels objectius, en els darrers anys s’ha intentat fer més habitatge, però sempre poc i tard”, protesta Eduard Sala. A tall d’exemple, l’activista explica un cas recent en què les administracions amenaçaven de deixar sense alternativa una família vulnerable perquè no hi havia pisos disponibles i tots els hostals o pensions estaven “ocupades pel Mobile World Congress“. Soler recorda que la manca d’alternatives conviu amb un preu del lloguer “històric” i que cap administració garanteix “els subministraments bàsics” a les persones vulnerables.
El mapa de desnonaments: més casos a les zones de rendes baixes
L’Observatori DESCA recull en un mapa totes les convocatòries de desnonament publicades pels sindicats. L’any 2023 van comptabilitzar 130 avisos, la qual cosa representa només un 10% del total de desnonaments que hi va haver a Barcelona. El mapa, doncs, no serveix per extreure conclusions generalitzades, però sí per veure tendències. Per exemple: en set de cada deu casos registrats, la propietat era una empresa. La que més apareix és Cerberus, un fons voltor cada cop més present a Barcelona, però també hi ha empreses públiques, com l’Institut Municipal d’Habitatge o l’Institut Català del Sòl. Per barris, dues zones marquen els principals “punts calents” de la ciutat. Són els barris cèntrics del Raval, el Gòtic, Sant Antoni i el Poble-sec, o la zona de Nou Barris, amb les Roquetes, Can Peguera i El Turó de la Piera al capdavant.
L’Eduard Sala és un dels activistes que treballa en aquestes dades. Lamenta que no hi hagi xifres oficials territorialitzades a Barcelona i apunta que l’única gran conclusió que extreuen els impulsors de la iniciativa és que “molt pocs casos arriben als sindicats”. Sobre la distribució, Sala destaca la crisi d’habitatge “crònica” que viu Nou Barris i el paper que juga la gentrificació en els desnonaments del centre. En tot cas, l’activista de la PAH també apunta a “l’alt volum de moviments” que hi ha en zones com el Raval o Sant Antoni com un altre dels factors que podria explicar aquesta desigualtat territorial del mapa.
En Max Carbonell, portaveu del Sindicat de l’Habitatge del Raval, comparteix gran part d’aquestes teories. No s’estranya de veure el mapa pintant d’aquests colors i destaca la “capacitat organitzativa” que hi ha “a la zona zero de la gentrificació”. Carbonell recorda que diversos col·lectius del Raval van unificar forces l’any 2020 a l’edifici de l’Antiga Massana i que els darrers anys han intensificat una tasca “d’agitació i propaganda” del sindicat. Al centre de Barcelona, exposa Carbonell, els grans capitals “poden enriquir-se del turisme”, fet que explica molts dels casos en què han intervingut com a sindicat. Alguns desnonaments se suspenen o s’aturen, però Carbonell avisa: “Hi ha qui no pot quedar-se al barri. Quan aconseguim una alternativa, la família no té dret a escollir i potser l’envien a l’altra punta de la ciutat. Si tens criatures escolaritzades o una vida feta al barri, pot ser dramàtic encara que tinguis un sostre”.
