L’Ana Barrios fa gairebé cinc anys que viu a la Marina del Port. S’hi va traslladar amb el seu pare des del barri de Santa Eulàlia (l’Hospitalet de Llobregat) per estar més a prop de l’Escola Especial Nostra Senyora de Montserrat, on porta dos dels seus tres fills, tots ells amb autisme. Aquesta dona de 37 anys tenia aleshores una parella a qui va acabar denunciant per violència masclista, aconseguint una ordre d’allunyament i la custòdia completa dels petits. El seu progenitor va desenvolupar un Parkinson i va morir a principis del 2023. “Vaig ser cuidadora del meu pare i soc mare les 24 hores i els 365 dies de l’any perquè els meus fills depenen de mi un 90%. Quan ell va morir, vaig haver de decidir si pagava el lloguer o menjàvem”, reconeix en una conversa amb el TOT Barcelona.
Davant d’aquesta situació límit, va provar de negociar un lloguer social amb la propietat, que no en va voler saber res. “Em deia que, en comptes dels mil que pagàvem, el podia llogar per 1.500 euros“, assegura. El pis on resideix al número 335 del carrer de la Mare de Déu del Port es va vendre a un particular, amb ella vivint-hi. Sobre el paper no és gran tenidor, però té diversos càrrecs d’administració de finques. Tampoc hi va haver èxit amb la mediació i es va iniciar un procés de desnonament. El jutjat va decidir el passat mes d’octubre ordenar el llançament de la dona i els seus tres fills, de 2, 4 i 11 anys. Contra aquesta decisió no es va presentar cap mena de recurs. Un error de l’advocada que portava el seu cas va fer que ni tan sols Barrios sàpigues que s’havia ordenat desallotjar-la fins al dijous de la setmana passada, a només tres quatre dies de la data fixada. Tampoc el certificat de vulnerabilitat que té la dona es va presentar a temps. Això deixava la dona venuda, pràcticament sense opcions per evitar el desnonament aquest dilluns.
Tanmateix, un missatge a la desesperada de la parella actual de Barrios canviava completament l’escenari. “Vaig escriure divendres al Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) pensant que ningú em respondria. Al cap de poc, tenia un missatge”, explica l’home. L’entitat prohabitatge es va mobilitzar immediatament per provar d’aturar el llançament i el mateix divendres convocava a mobilitzar-se dilluns, 12 de gener al matí davant del 335 del carrer de la Mare de Déu del Port. Gairebé una trentena de persones acudien a la crida, entre els quals altres llogaters en lluita que podrien perdre casa seva com els veïns del número 7 del carrer de Salou, al barri de Sants. “Ara només quedo jo amb contracte al bloc i se m’acaba el 22 de gener… En la mesura que puguem, estarem en tots els intents de desnonament. És avui per a tu i demà per a mi”, afirmava la Rosa Rosa, una de les afectades que des de primera hora del matí es concentrava a les portes del domicili de Barrios.
Compromís municipal per trobar una alternativa
El cas d’aquesta família és dels que sembla mentida que arribin a la data de desnonament sense suspendre’s. Els serveis socials municipals fa temps que seguien la pista de Barrios, però fins aquest mateix dilluns no li oferien res més que un hostal on poder traslladar-se temporalment si s’executava el llançament. “El fill gran no parla, es comunica cridant… No podem anar a qualsevol allotjament ni a una habitació. També em deien que podia deixar-los en un centre, però aquesta mai ha estat una opció”, diu la dona. A la seva casuística particular, s’hi afegeix la nul·la antelació amb la qual va ser avisada del llançament. “Amb uns dies d’antelació és impossible moure una casa sencera. On vaig d’un dia per l’altre? Entenc al propietari, però els serveis socials s’haurien d’haver mogut abans perquè fa temps que tenen tota la documentació”, rebla. Gràcies a la intermediació tant del GHAS com del Servei Municipal d’Intervenció i Mediació en situacions de pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO), la propietat i la comitiva judicial acordaven després d’unes hores d’incertesa ajornar el desallotjament fins al pròxim 27 de febrer.
Barrios té ara un mes i mig de marge per trobar una alternativa. Com el propietari no és gran tenidor, no ha d’oferir-li per llei un lloguer social. Hauran d’acudir al mercat lliure. No serà fàcil. Famílies com la seva queden excloses d’un mercat d’habitatge amb uns preus inabastables per a persones amb els ingressos mínims. “Podria pagar uns 400 euros -l’equivalent a un lloguer social- fent mans i mànigues. Això sí, ha de ser al barri. Els meus fills van a l’escola aquí i hi estan vinculats. Si ens fan fora, ens maten“, remarca la dona. Després d’aconseguir suspendre temporalment el desnonament, els serveis municipals d’Habitatge s’han compromès a oferir-los una alternativa a la zona abans de la pròxima data, sigui en un pis de Protecció Oficial o a través d’una altra fórmula. Amb tot, Barrios té clar que calen mesures més estructurals per evitar que més gent acabi en una situació tan delicada com la seva. “Hem d’abaixar els lloguers. No pot ser que els preus suposin més del 100% dels ingressos d’una família”, argumenta.
Tres llançaments en dues setmanes
La mobilització ciutadana a través del GHAS ha permès ajornar aquest desnonament, però no ho va aconseguir fa uns dies amb set famílies del número 24 del carrer del Tigre, al Raval. Els llogaters -que tenien contracte en vigor i estaven al corrent de pagament- van ser expulsats dels seus domicilis com a mesura cautelar pel risc estructural dels habitatges, que segons la propietat són inhabitables. Un informe dels Bombers de Barcelona ho desmenteix, concloent que no hi ha perill d’esfondrament imminent de l’immoble, però el jutjat va decidir no tenir-lo en compte i tirar pel dret amb un altre informe privat encarregat pel propietari. Els inquilins no volien marxar sense tenir una alternativa ni garanties que després podrien tornar a les seves llars, tal com marca la llei, així que es van quedar als pisos i va acabar desallotjats per un fort desplegament policial.
El nou any ha començat amb força als jutjats i divendres 16 de gener hi ha programat un altre llançament, aquest cop al Poble-sec. L’afectada és la Lizbeth, una de les integrants del Sindicat de Barri del Poble-sec, que fa 25 anys que resideix a la zona. El propietari del pis on viu és una companyia que el va comprar amb motius especulatius i es nega a fer-li un lloguer social. Es dona la circumstància que el domicili està ubicat al número 57 del carrer de Tapioles, molt a prop de la comunitat de veïns que es va plantar contra Second House, un entramat empresarial fundat el 1994 que és propietari de més d’una desena de blocs de pisos repartits per la capital catalana. El fons va acabar claudicant davant la pressió dels llogaters, que van signar una nova vinculació amb els seus domicilis amb una vigència d’un mínim set anys, sense comptar els casos d’inquilins amb contracte de renda antiga.
