La Nabila Saudi va deixar el seu Alger (Algèria) natal fa tres anys i mig. Ho va fer acompanyada de la seva filla Oualaa, que aleshores tenia només onze anys. La petita és cega i necessitava un tractament mèdic que al seu país no podien oferir-li. Va arribar a Catalunya i va poder ser operada de la còrnia amb èxit. Després d’un temps de pensió en pensió, mare i filla van trobar per fi l’agost del 2024 una habitació que es podien permetre en un pis compartit ubicat al número 45 de la rambla de Prim, al barri del Besòs i el Maresme. Van pagar 3.000 euros per avançat per sis mesos de lloguer. Els estalvis els van entregar al que pensaven que era el responsable o llogater del domicili. Quan feia només uns dies que s’havien instal·lat, l’individu va desaparèixer amb els diners, i les va deixar soles a pis. Al cap de poc temps va arribar la primera ordre de desnonament, fixada per al 25 de setembre d’aquell mateix any.
El llançament es va poder aturar donada l’extrema vulnerabilitat de la família, que només té uns ingressos de 337 euros provinents d’ajudes per menjar i per a la medicació de la petita. La propietat del pis -un conglomerat que gestiona paquets d’hipoteques revenuts pels bancs- va continuar amb el procés i es va fixar una nova data per al 13 de febrer del 2025. Aquest intent també es va poder aturar gràcies a la intermediació de l’assistenta social que porta el seu cas i tenint en compte la moratòria de desnonaments vigent, que sovint no és garantia de res. El Jutjat de Primera Instància número 4 de Barcelona va ordenar el llançament un tercer cop i el va programar per al passat 17 de desembre. Com en les altres dues ocasions, el procés es va poder frenar, tot i que aquest cop va ser la propietat la que va demanar paralitzar l’expulsió per donar dos mesos de marge a mare i filla per trobar una alternativa abans de reactivar el procediment judicial.
Una vulnerabilitat que exclou
La Nabila rep el TOT Barcelona al pis que des de fa un any i mig és casa seva. Només entrar per la porta, sorprèn el fred que hi fa a l’interior. Al finestral del menjador li falta un dels dos vidres i la família ha de resguardar-se de les baixes temperatures de l’hivern abaixant una persiana fina. “Ho tenim tot [calefactors i estufes] a l’habitació. Així ens tanquem les dues i almenys allà aconseguim estar bé”, explica la mare, que està assessorada i rep el suport del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – el Besòs. Tot i que el pis es veu vell i té alguns desperfectes com la finestra, estan contentes de poder tenir un sostre. “Ens agradaria quedar-nos aquí fins que tinguem els papers en regla”, apunta la dona, que ara mateix no pot treballar legalment ni demanar un habitatge de la mesa d’emergència. “És millor que res”, s’afanya a dir la Oualaa, que ara ja té 15 anys. La filla estudia en un institut ubicat al costat de la plaça d’Urquinaona i a la tarda va a la seu de l’ONCE, on es troba amb altres nens amb dificultats visuals.
Durant tota la nostra conversa, la Oualaa fa d’intèrpret per a la seva mare sempre que ho necessita. La claredat i cruesa amb la qual relata la seva situació gela la sang. “Tots els meus companys viuen normal a casa seva, sense preocupacions. Jo soc l’única que estic tota l’estona preocupada perquè no sé què passarà”, reconeix. L’adolescent sap del cert què passarà amb el pis si finalment es veuen forçades a marxar. “Quan fan fora algú de casa, el pis es queda buit i no hi pot entrar ningú, tot i que hi hagi gent i nens vivint al carrer. És estrany i fa pena”, diu. No és una percepció, sinó la realitat que es viu en molts barris del Besòs. Només al bloc on viu la família, hi ha diversos habitatges propietat de bancs o fons d’inversió que fa temps que estan buits o tapiats. De fet, és probable que aquesta fos la situació del domicili on resideixen abans que elles hi accedissin i fossin estafades.
Mare i filla han provat de trobar una solució alternativa, però la seva situació econòmica i legal les deixa fora del mercat de lloguer. “Només podem permetre’ns una habitació. Hem buscat, però no hi ha res per a les dues”, assenyala la Nabila. “Ens diuen que per a la meva mare sola sí, però que, si ella va amb mi, no”, puntualitza la filla. A l’espera de veure com avança el procés judicial a partir del pròxim febrer, l’assistenta social que porta el seu cas ha trobat una pensió a Sabadell com a solució d’emergència si han d’abandonar el pis de la rambla de Prim. Cap de les dues està satisfeta amb aquesta opció, que implicaria allunyar-se tant de l’escola com del barri on tenen la vida muntada. A més, la Oualaa té molt viu el record de la mala experiència que ha tingut en aquest tipus d’allotjaments. La causa: l’aparell adaptat que utilitza per poder seguir el curs escolar amb normalitat. “Un hostal és un lloc amb molta gent. Necessito la màquina per fer els deures i sempre em diuen que faig molt de soroll, que molesto”, lamenta.
Especular passa per davant d’un mercat d’habitatge assequible
Des del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – el Besòs denuncien que des del passat mes d’octubre han tingut una dotzena de desnonaments i que almenys cinc famílies vulnerables han acabat al carrer sense una alternativa d’habitatge. En dos dels casos hi havia menors afectats i en quatre, persones dependents o amb malalties greus. Totes les famílies complien els requisits perquè se’ls apliqués la moratòria de desnonaments contra persones vulnerables, però els processos van continuar endavant a instàncies judicials. L’entitat també lamenta el rebuig social i estigma que generen aquest tipus de casos, però alerten que el problema de fons no deixa de ser entendre l’habitatge com una mercaderia i no com un dret. En aquest sentit, carreguen contra bancs i fons d’inversió, que, en barris com els del Besòs prefereixen tenir pisos buits per especular que un mercat d’habitatge assequible.
