Les protestes de la vaga general en solidaritat amb Palestina no han estat les úniques mobilitzacions que han tingut lloc aquest dimecres. Una setantena de persones s’han concentrat des de les deu del matí a les portes del número 2 del carrer de la Pau, al barri barceloní del Besòs i el Maresme. Ho han fet responent a la convocatòria del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs per provar d’evitar el desnonament de la Josefa, una vídua de 72 anys que té a càrrec seu un dels seus fills, que és dependent i pateix un alcoholisme sever. Aquesta dona fa prop de vuit anys que resideix en els baixos d’aquest edifici. Hi va accedir el 2018 pagant uns 3.000 euros per les claus. Aleshores, l’habitatge era propietat del Banc Santander i feia anys que estava buit. Aproximadament un any després d’entrar-hi a viure ocupant, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar el domicili.
Des d’aleshores, la família acumula tres intents de desnonament. Quatre si tenim en compte el que s’ha pogut aturar finalment aquest dimecres. Això sí, només durant una setmana, fins al pròxim 21 d’octubre. La comitiva judicial acompanyada d’efectius dels Mossos d’Esquadra s’ha presentat poc després de les onze del matí i ha estat rebuda amb consignes com Este desahucio lo vamos a parar o El barrio no se vende, se defiende. Al centre de la concentració, situades en una rotllana improvisada a base de cadires plegables, la Josefa i la seva filla Antònia, el gran suport de la vídua des que el seu pare va morir. Els únics ingressos que té la família són els 1.000 euros de la pensió per viudetat. Tot i comptar amb els certificats de vulnerabilitat atorgats, el procés continua en marxa. El llançament d’aquest dimecres s’ha pogut ajornar perquè la policia catalana no tenia prou efectius disponibles per fer front a la mobilització veïnal.
“Ens han donat sis dies. Ells saben que aquest temps no tenim marge de maniobra per canviar la situació, només les valoracions de la mesa d’emergència ja triguem mínim un mes. Si l’Agència de l’Habitatge de Catalunya volgués podria reconsiderar avui mateix el seu cas i tirar enrere el procés, però no ho està fent”, remarquen des del Sindicat d’Habitatge de la Verneda – El Besòs, que denuncia que la Generalitat està desnonant una família clarament vulnerable en una situació molt delicada sense comptar amb informació actualitzada sobre el seu cas. “Dimarts que ve necessitarem la mateixa quantitat de gent que avui i amb la mateixa determinació”, insisteixen. Entre els participants de la concentració d’aquest dimecres hi havia molts veïns del barri, però també d’altres zones de la ciutat com el Poblenou. “Com avui feia vaga, ens hem repartit amb el meu fill per poder anar ell a un desnonament al nostre barri i jo a aquest”, assenyalava una de les manifestants.
Un cas exclòs de la mesa d’emergència
Aquest era el quart intent de desnonament de la Josefa. L’anterior havia tingut lloc el passat mes de juny i es va aconseguir aturar in extremis. Ni tan sols la situació crítica de l’Antonio, el seu marit, que estava en cures pal·liatives per un càncer terminal i que acabaria morint només uns dies després, va evitar que la família visqués amb el neguit de perdre casa seva fins al mateix dia del llançament. El matrimoni havia accedit el 2018 a l’habitatge, que era propietat del Banc Santander i feia anys que estava buit. Van pagar 3.000 euros per les claus. Al cap d’aproximadament un any, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va comprar el domicili. El que hauria pogut servir per regularitzar la seva situació no va fer més agreujar-la. El 2020 s’iniciava el procediment d’expulsió de la parella per ocupació d’un pis de titularitat pública. Abans del llançament del passat mes de juny, la mobilització veïnal va aconseguir aturar-ne un altre a la porta durant la tardor del 2023.
Cal recordar que la situació d’aquesta família és encara més greu si tenim en compte que no disposen de cap alternativa d’habitatge al seu abast. La Josefa ha estat exclosa de la mesa d’emergència de l’Ajuntament de Barcelona, l’únic recurs que té per accedir a un habitatge social que es pugui permetre amb els seus recursos econòmics. Des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya consideren que, com està ocupant un pis de propietat pública, no té dret a optar a un altre. Ara bé, tampoc se li permet regularitzar la situació i quedar-se on està. Això deixa la dona als llimbs, ja que no pot ni trobar un nou domicili al mercat lliure ni entrar al circuit públic. Només pot fer ús dels allotjaments temporals d’urgència, com albergs o hostals. El posicionament de l’administració tampoc té en compte que el pis estava buit quan van entrar-hi a viure i que el matrimoni ja hi residia des de feia almenys un any quan aquest va passar a mans de la Generalitat.
