L’Ajuntament de Barcelona està desallotjant aquest dimarts al matí una part del macroassentament instal·lat al carrer número 2 de la Zona Franca. Efectius de la Guàrdia Urbana lideren aquesta intervenció, que compta també amb personal dels serveis socials i treballadors del servei de neteja. L’objectiu és alliberar un sector concret del campament on hi havien proliferat les rates, amb el problema de salubritat que això comporta. L’actuació ha estat instada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, propietari de l’espai.
Segons la informació facilitada pel consistori, la intervenció consisteix en la neteja i desinfecció integral de l’àrea afectada, després d’haver-se detectat la presència de diverses plagues que representaven un risc sanitari tant per a les persones que hi pernoctaven com per al conjunt de l’entorn. En aquesta zona, s’aplicaran productes fitosanitaris tòxics per a les persones, de manera que no s’hi podrà estar. No es descarta que aquest tractament s’apliqui posteriorment a altres zones pròximes si es detecta que la presència de rosegadors continua.
Cal recordar que gairebé unes 200 persones malviuen en tendes de campanya en aquesta zona del polígon barceloní. Ocupen un espai d’uns 400 metres aproximadament entre dues rotondes i s’agrupen en petits nuclis, cadascun separat per uns quants metres de distància. La majoria dels inquilins viuen atrapats en un cul-de-sac per la manca de papers, fet que els complica trobar una feina estable. L’empadronament o la regularització plantejada pel govern espanyol semblen ser les úniques vies que tenen al seu abast els acampats per poder reintegrar-se en la societat i abandonar aquesta precarietat.
“No és un desallotjament”
“No és un desallotjament, és l’aixecament d’una situació d’insalubritat. No es posa en qüestió on dormen“, ha remarcat en declaracions als mitjans de comunicació la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes. Des del consistori insisteixen que es tracta d’una operació “sectoritzada” perquè només s’intervé sobre l’àrea on s’han acumulat més persones i, en conseqüència, més volum de residus i major presència de rosegadors. “Aquestes persones no només ja tenien una informació prèvia de l’actuació, sinó que, a més a més, no se’ls està demanant que se’n vagin, només que no es quedin on s’ha de fer el tractament”, ha insistit Fuertes. En tot cas, sembla que la informació i els detalls sobre la intervenció no van arribar del tot a un sector dels acampats, que aquest dilluns asseguraven que se’ls volia fer fora de l’esplanada sense alternativa.
La comissionada ha explicat que els diferents serveis municipals treballen amb els inquilins de l’assentament des de finals del 2023, un contacte que sobretot s’ha intensificat aquest darrer any. “El que s’està fent és intentar vincular aquestes persones perquè vagin tenint a poc a poc una sortida”, ha precisat. Hi han treballat tant personal dels serveis socials, amb els equips especialitzats de carrer, com els treballadors del Servei d’Atenció a Persones Refugiades i Migrades (SAIER). En total, s’ha revisat la situació de 108 individus, 70 dels quals ja han estat atesos, sigui amb atenció prèvia o amb cita futura. Altres serveis municipals han vinculat unes 25 persones més: quinze joves d’entre 18 i 21 anys que estan participant en cursos d’alfabetització, activitats comunitàries i formació; i una quinzena de persones ateses pel Servei d’Orientació i Atenció al Sensellarisme (SOAS) que tenen en principi haurien de tenir la possibilitat de pernoctar en centres de primera acollida i accedir a menjadors.
Durant el mes de gener també s’ha desplegat a la zona la Creu Roja, que ha muntat un dispositiu sanitari per fer cures bàsiques als habitants del campament, controls de temperatura, cinc derivacions hospitalàries i atenció a problemes com infeccions dentals.
Al seu torn, el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha subratllat que era “imprescindible” fer aquesta intervenció per poder “sanejar el terreny i eliminar la presència de rosegadors”. Navarro assegura que la situació posava en risc la salut tant de les persones que viuen a l’assentament com del conjunt de treballadors del polígon industrial. El delegat ha recordat que fa molt temps que s’està treballant amb cadascun dels habitants del campament per oferir-los alternatives, no només pel que fa a la seva ubicació, sinó també per la seva integració a la societat i la possibilitat de viure en condicions dignes.
Les primeres reaccions després de l’inici del desallotjament no s’han fet espera. “Un dia més ens llevem amb el que significa el Pla Endreça: desplaçar persones sense llar. Allotjaments d’urgència col·lapsats i més gent vivint al ras que mai en una Barcelona on Collboni no fa res. Necessitem polítiques socials i d’habitatge reals, no desplaçar problemes”, ha dit la regidora de Barcelona En Comú, Carol Recio, a través d’una publicació a xarxes.
Diversos assentaments al mateix polígon
Aquest macroassentament no és l’únic que trobem al polígon de la capital catalana. En una antiga nau industrial abandonada, ubicada al veí carrer número 62, també hi resideixen en condicions precàries desenes de persones, tal com va informar Betevé a mitjans del passat mes de novembre. Només s’ha de donar una volta per la zona per comprovar que, en molts dels marges de la carretera on creixen la gespa i les males herbes, s’hi han instal·lat petits grupuscles de tendes.
