Hi ha poques persones que puguin presumir de viure en una casa de pel·lícula. La llista, però, es redueix encara més si ens agafem aquesta designació al peu de la lletra. Una d’aquestes persones era l’artista Xavier Corberó (Barcelona, 1935 – Esplugues de Llobregat, 2017). L’escultor i dissenyador de les medalles dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 va construir en aquest municipi del Baix Llobregat durant més quatre dècades un laberint de cinc plantes que més que una casa és una escultura. El director nord-americà Woody Allen se’n va enamorar i va decidir incloure-la com un dels escenaris del seu film Vicky Cristina Barcelona (2008). A mitjans del passat mes de desembre us explicàvem al TOT Barcelona que el recinte havia trobat comprador després de prop d’un any i mig a la venda i gràcies al despatx d’arquitectura barceloní Mesura, que vol fer del conjunt la seva nova seu.
Aquesta setmana us portem el cas d’una altra de les localitzacions utilitzades per Allen en la mateixa pel·lícula, protagonitzada per Scarlett Johansson, Javier Bardem, Penélope Cruz i Rebeca Hall. Parlem de la Casa Manuel Doncel, una finca modernista centenària que porta la firma de l’arquitecte Enric Sagnier i ubicada al Turó del Putxet, en una parcel·la de 1.245 metres quadrats. En concret, la casa feia al film les funcions de domicili del personatge interpretat per l’actriu Patricia Clarkson i sembla que el director nord-americà se’n va enamorar a primera vista. L’enclavament de l’immoble li permetia tenir unes vistes privilegiades de la ciutat, alhora que mantenia la privacitat en trobar-se rodejat d’arbres i vegetació frondosa. Aquesta petita joia arquitectònica amb trajectòria cinematogràfica es troba des de fa uns mesos en venda per un preu de sortida de gairebé 20 milions d’euros a través de la consultora de luxe Berkshire Hathaway HomeServices Barcelona.
Una de les joies dels exclusius jardins Bertran
La Casa Manuel Doncel es va construir l’any 1917 i forma part dels coneguts com a jardins Bertran. Aquests es remunten al 1861, quan Felip Bertran i d’Amat (Barcelona, 1835 – 1911), advocat i polític conservador, es va instal·lar en aquesta part del Turó del Putxet. Hi va fer construir la seva residència d’estil senyorial -coneguda com a Torre Bertran- i va obrir el bosc que envoltava la finca a altres famílies de la burgesia barcelonina. És així com els propietaris de la Casa Manuel Doncel van obtenir el permís per edificar el seu immoble en un dels marges superiors de la parcel·la, que compta amb un total de sis habitatges unifamiliars. Els jardins que els envolten van ser dissenyats el 1962 per l’arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí i compten amb elements com un llac amb salt d’aigua, un torrent natural i unes coves, utilitzades com a celler.
Pel que fa al domicili objecte d’aquest article, Sagnier va projectar un edifici que agafava elements de la masia tradicional catalana, com la portalada o les galeries de les golfes a base d’arcades. Els va voler combinar amb l’ús d’ornaments més renaixentistes força comuns a l’època, com serien les finestres d’estil serlinià, els acabats amb ferro o el revestiment de rajoles. Les formes ondulades que rematen les façanes són un tret característic que l’arquitecte no tornaria a aplicar en les seves construccions posteriors. Segons precisen en la pàgina web oficial sobre el constructor barceloní, tot plegat genera una “indefinició estilística” que recorda a altres edificacions rellevants dels segles XV i XVI com la Casa Gralla o la Torre Pallaresa.
Sobre l’estat actual de la finca, la consultora Berkshire indica que els actuals propietaris han dut a terme dues reformes integrals de l’immoble, modernitzant el seu interior. El total de la superfície construïda és de 882 metres quadrats repartits en tres plantes i un apartament contigu de dues habitacions per al servei. La casa compta amb una pèrgola i porxos, que donen a una piscina força singular i té una gran zona d’aparcament. A l’interior, hi ha tres salons, un gran menjador, una cuina amb celler, cinc habitacions i cinc banys complets. També té un Hamman -bany àrab de vapor- privat.
