Mentre mig miler de persones evitaven a primera hora d’aquest dimecres el desnonament al bloc Sant Agustí a Gràcia, un centenar de persones eren desallotjades d’un nucli de barraques a la Sagrera. L’actuació arribava -segons denuncien els afectats- sense avís previ poc abans de les vuit i agafava molts dels inquilins de les casetes d’autoconstrucció de l’entorn del pont del Treball a mig esmorzar o inclús dormint. Aquest és el panorama que s’han trobat els efectius dels Bombers de Barcelona quan han accedit als infrahabitatges, ubicats en terrenys que són propietat d’Adif. En alguna de les barraques, la taula encara estava parada amb el menjar fent-se malbé. També han trobat molts efectes personals d’un cert valor que s’han quedat allà. Els seus propietaris no han tingut temps d’emportar-se pràcticament res. “No ens han deixat agafar les nostres coses i tampoc ens deixen entrar ara a buscar-les“, lamentava en Cristi, un romanès de 38 anys que cinc hores després de l’entrada de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra continuava esperant davant l’accés principal a l’assentament.
L’espera d’aquest home no ha servit. A primera hora de la tarda, les màquines excavadores ja havien arrasat amb les primeres casetes, reduint-les a runa. L’Ajuntament de Barcelona ha justificat la celeritat d’aquesta intervenció en una inspecció dels efectius d’emergències que alertava d’un “risc imminent” d’incendi donat que ja se’n va produir un a l’espai fa uns dies. Així ho expressaven els mateixos Bombers, que havien detectat a l’assentament una quantitat elevada de bombones de butà, així com accés fraudulent al corrent elèctric. Tot plegat convertia l’espai en un polvorí, donat que les construccions estaven fetes principalment a base de fustes i d’altres materials diversos que podien ser altament inflamables, suposant un risc per a la integritat dels inquilins de les casetes. Ara bé, alguns dels efectius consultats reconeixien que se’ls podria haver deixat unes hores per recollir les seves pertinences garantint la seguretat tant dels agents com dels afectats.
Aquest accés a l’electricitat que tenien els barraquistes és un extrem que confirmava en Cristi. “Aquí s’estava molt bé. Teníem llum i aigua, era gairebé com una casa”, assegurava. Ell va arribar a aquest nucli de barraques ara fa prop de dos anys després del desallotjament d’un altre assentament ubicat al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou. “Em van fer fora d’allà i ara també d’aquí“, deia amb resignació. Al seu costat, la Yonella i l’Erika -també romaneses de 53 i 46 anys, respectivament- romanien assegudes sense saber ben bé que fer al costat dels dos carros i alguna maleta on tenien les úniques pertinences que havien pogut arreplegar abans de ser desallotjades. “El menjar s’ha quedat tot dins… Una veïna ens ha portat això”, deia la més veterana assenyalant un paquet de galetes salades. L’altra es mantenia abraçada al seu gos, el pinso del qual també s’havia quedat dins de l’infrahabitatge. “No li puc donar res a ell i a mi també em comença a fer mal el cap de la gana”, reblava.
Tant l’home com les seves compatriotes es dediquen principalment a la recollida de ferralla, una de les poques feines a les quals pots optar si no tens papers. La crisi, però, també ha arribat a aquest sector. “Això és com l’euro, ha baixat molt en els últims anys. Si aconsegueixes omplir un carro de coure, pots arribar a guanyar 500 euros, però això només passa un o dos cops l’any”, explicava l’home. Tots tres van arribar ara ja fa uns quants anys a Catalunya a la recerca d’una vida millor. Durant aquest temps, han malviscut en diferents assentaments. El del pont del Treball potser era el més nombrós en el qual han estat, amb més d’un centenar de persones residint-hi. Preguntats per què faran ara, arronsaven les espatlles i assenyalaven els carros amb les seves pertinences. “No tenim diners ni per menjar, com hem de tenir per llogar res… Agafarem les nostres coses i muntarem un altra caseta aquí mateix o on puguem”, afirmava en Cristi. Els afectats asseguren que donada la seva situació d’irregularitat no se’ls ha ofert cap alternativa d’habitatge.
Les xifres de tres mesos amb desallotjaments massius
Si mirem el balanç oficial facilitat pel consistori, del total de 126 persones desallotjades, fins a 58 han accedit a rebre atenció per part de serveis socials municipals, mentre que la resta indiquen que l’han rebutjat. Entre els afectats no hi havia menors i s’han produït dues detencions: un individu que estava en cerca i captura i un altre per una infracció de la llei d’estrangeria. L’assentament estava format per barraques i tendes de campanya, amb força material acumulat fora i electrodomèstics amb instal·lacions elèctriques punxades. Les persones que hi malvivien també feien servir com esmentàvem abans sistemes de gas i fogueres i inclús algun dormia sobre un transformador elèctric. Tots aquests elements, sumats a l’incendi que va tenir lloc fa uns dies, van motivar l’informe dels Bombers de Barcelona. Aquest concloïa que hi havia un risc imminent amb un alt “perill d’atrapament” per les característiques de l’assentament si tornava a produir-se un foc que no es podia controlar a temps.
Segons el darrer cens municipal, a Barcelona hi ha prop de 450 persones vivint en infrahabitatges, més de la meitat en assentaments. Potser el més gran fins ara detectat era el del carrer número 2 de la Zona Franca, desallotjat en fins a dues ocasions ara fa poc més d’un mes al·legant que suposava un problema de salubritat per la proliferació de rates. La majoria dels afectats per aquests desnonaments estan atrapats en un cul-de-sac per la manca de papers, fet que els complica trobar una feina estable. L’empadronament o la regularització plantejada pel govern espanyol semblen ser les úniques vies que tenen al seu abast per poder reintegrar-se en la societat i abandonar aquesta precarietat.
Després de l’actuació d’aquest dimecres, totes les mirades apunten a l’assentament que encara resisteix també en terrenys d’Adif a tocar de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, tocada de mort i pendent d’enderroc. Es calcula que hi resideixen prop d’un centenar de persones que la setmana passada ja van rebre una notificació municipal on se’ls indicava que el seu domicili era considerat un infrahabitatge i se’ls instava a abandonar-lo en els pròxims dies.
