Un informe elaborat pels serveis d’investigació del Consell de la Unió Europea alerta que els ciutadans de Barcelona i Madrid destinen el 74% del sou a pagar el lloguer del seu habitatge. Aquestes dues ciutats es veuen superades només per Lisboa, on els llogaters destinen el 116% dels seus salaris a pagar habitatge.
Després de Barcelona i Madrid, les ciutats que més percentatge del sou destinen són Milà, amb un 72%, Roma amb un 65%, Dublín un 62%, Atenes el 57% i Varsòvia el 56%. Per altra banda, les ciutats que destinen menys de la meitat del salari al lloguer són Luxemburg i Frankfurt amb un 34%, seguit de Hèlsinki amb un 35%, Viena el 37% o Brussel·les i Berlí que hi destinen un 40%.
Per altra banda, l’informe també destaca que els preus del lloguer han incrementat un 72% en l’última dècada a l’estat espanyol; mentre que la mitjana de la UE es troba en un 58,3%. Encapçalen les llistes dels increments Hongria, que en l’última dècada ha vist una pujada del 237% dels lloguers, i Lituània i Portugal on s’han encarit un 147%.
Els joves s’independitzen més tard
Segons les dades de l’informe, l’estat espanyol se situa també entre els cinc països de la UE on els joves s’independitzen més tard, als 30 anys de mitjana. Una xifra que només superen Croàcia, on la mitjana és de 31,3 anys; Eslovàquia, amb 30,9; Grècia, amb 30,7; i Itàlia, amb 30,1.
L’informe també fa referència a algunes de les mesures tirades endavant pels governs de la UE per intentar frenar l’augment dels preus, entre les quals la regulació dels lloguers, però alerta que poden perjudicar les zones on no s’apliquen els controls.
El document arriba un dia abans que els caps d’estat i de govern de la UE discuteixin, per primera vegada en el marc d’una cimera del Consell Europeu, la crisi d’habitatge que afecta tot el bloc comunitari. Es tracta d’un debat orientatiu del qual no s’espera que en surtin mesures concretes. Tanmateix, que el problema d’accés a l’habitatge hagi entrat dins l’agenda d’una reunió de caps d’estat i de govern de la UE, és símbol de la magnitud de la crisi i de la urgència que la UE actuï.
