L’Ajuntament de Barcelona va escollir un grapat de pisos del carrer de la Mare de Déu de Lorda i el seu entorn, al barri de la Trinitat Vella, per iniciar el seu primer gran projecte de regeneració urbana a la ciutat l’any 2018. Molt probablement, l’executiu d’Ada Colau va començar el programa a Lourdes –com es coneix popularment aquest carrer– conscient que necessitava un miracle per impulsar un pla que, set anys després, encara no ha començat cap obra de reforma. La finca de l’Avelina Matos, una de les 75 que presenta patologies estructurals i que l’executiu d’aleshores va plasmar en un mapa, continua esperant ajudes econòmiques. L’Avelina tenia els diners de la reforma guardats, però després de set anys eterns i diferents canvis de condicions, ha optat per invertir-los en altres necessitats bàsiques.
Tampoc avancen les set finques que formaven part de la prova pilot, l’exemple de com haurien de funcionar les reformes posteriors. L’administració assumia tota la feina, des de l’elecció dels arquitectes fins a la contractació de la constructora, i els veïns només havien d’acceptar i fer números. Tres de les set finques van caure del projecte, per raons econòmiques, i les altres quatre –amb la subvenció ja aprovada– fa mesos que esperen que comencin les obres. Fonts municipals consultades pel Tot Barcelona concreten que estan “analitzant la manera d’executar les obres a través d’un procediment negociat” perquè les licitacions han quedat desertes.
El problema de la Trinitat Vella no és diferent del que hi ha al Besòs, a la Pau o al barri del Carmel. Tots quatre sumen, segons el recompte fet per les entitats veïnals, uns 8.000 pisos amb “deficiències greus” que han de ser reformats. Molts d’ells estan apuntalats i pateixen la degradació del ciment aluminós, un material molt barat que va estendre’s com la pólvora a les construccions dels anys seixanta i que ara ja està prohibit. Conscient de les necessitats, l’Ajuntament va expandir el model de regeneració urbana plantejat a la Trinitat –el primer després d’un intent tímid en el marc del Pla de Barris– a l’àrea del Besòs, que encara té un nombre més alt d’habitatges en mal estat. Amb millors resultats, això sí: ha aconseguit reformar una finca. Les altres nou del programa pilot continuen esperant. N’hi ha quatre que ja tenen les obres en marxa i unes altres quatre estan licitades. Fins aquí el recompte. També al Besòs, una vintena de comunitats que no formaven part del pla pilot ho han intentat pel seu compte, però no se n’han sortit.
Trinitat Vella, l’exemple d’un fracàs
Les situacions són similars a tots dos barris. Comunitats de veïns amb famílies amb pocs recursos, pensionistes i pisos ocupats, en alguns casos. I hi ha edificis que ni tan sols tenen constituïda la comunitat. No demanen una reforma gratuïta, però sí facilitats –econòmiques i de gestió– perquè els projectes siguin viables. L’Avelina és l’única propietària de la seva comunitat que hi viu i ha mostrat al Tot Barcelona els puntals que subjecten la segona planta. Els veïns també conviuen amb una esquerda de més d’un metre que ha inclinat lleugerament la façana. “Sincerament, crec que un dia agafaré el meu germà, que és paleta, i el meu marit, farem la barreja i tapiarem les esquerdes”, comenta durant la visita.
L’Avelina fa anys que vol canviar les finestres, però l’han avisat que ha d’esperar-se que arribi el projecte tècnic en el marc de la regeneració. El 2022 van dir-li que les obres “eren imminents”, però no n’ha sabut res més des d’aleshores: “Teníem la reforma a tocar, jo ja la veia. Ens van passar documents, amb tot detallat, fins i tot quants diners eren per cada pis. Però ens van canviar les condicions de la subvenció i ara és del tot inviable”. El projecte que van presentar-li el 2022 a l’Avelina –que ha pogut consultar aquest diari– era de 314.000 euros, dels quals la comunitat n’assumia uns 55.000. És a dir, que l’administració n’assumia el 83% del cost total de la reforma. Els càlculs sortien a 11.000 euros per pis i permetien traspassar la càrrega de la reforma a les escriptures del pis.
En tot cas, el que semblava idíl·lic en aquell moment s’ha convertit en un malson. Els veïns acusen l’Ajuntament de canviar les condicions en una reunió del maig de 2024. Els afectats mantenen que se’ls havia promès cobertures que podien arribar a cobrir entre el 85 i el 90% del cost de reforma i insisteixen a assenyalar una “trampa” que ha arribat en aquest mandat. En canvi, l’Ajuntament nega que la convocatòria de les subvencions a l’àmbit de Trinitat Vella “hagi sofert cap modificació respecte als percentatges de subvenció”. Les fonts consultades mantenen que les ajudes municipals sempre han cobert el 55% de la despesa específica de l’estructura, però els veïns insisteixen que aquests percentatges no eren els que hi havia abans de la reunió del 2024.
En aquest sentit, l’executiu defensa les seves quotes: més enllà del 55% del cost de l’estructura, també subvenciona un 60% de les tasques que milloren l’accessibilitat –després de les peticions veïnals– i el 70% dels treballs destinats a reduir el consum d’energia. L’altre aspecte subvencionable, que també genera polèmica, té a veure amb els Fons Next Generation. El finançament europeu exigeix que l’obra millori l’eficiència energètica global de l’edifici mínim en un 30% i la subvenció només cobreix el 40% d’aquesta despesa. L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) els informa en la reunió de 2024 que aquestes són ara les regles del joc i els veïns, després de rumiar-s’ho dos mesos, llencen la tovallola. Insisteixen que els edificis necessiten una intervenció en l’estructura, més que en qüestions energètiques, i que la inversió exigida per arribar a aquest 30% se’ls en va de mare.
En conversa amb aquest diari, Roberto Rodríguez, membre de la Taula Trinitat Vella, aterra amb exemples pràctics de què suposa per als veïns haver de seguir aquests criteris: “El que ara se’ns està volent dir és que la inversió en mesures energètiques és primordial. Estem parlant d’uns pressupostos milionaris, brutals: els habitatges són molt antics i no tenen gens d’eficiència energètica, si hem de passar de zero a un 30% hem de canviar sostres, terrats, façanes, tot l’embolcall. Això deixa de ser assumible, perquè parlem d’una inversió enorme només per complir amb les exigències del finançament europeu, que no incorpora l’estructura, que és el més important”.
Deixant enrere Mare de Déu de Lorda, de camí a la Via Barcino trobem diferents balcons amb reixes i un dels pocs edificis amb la subvenció aprovada, al carrer de la Fodarada. Aquest petit triangle de la Trinitat Vella –poc més d’una hectàrea i mitja– i un segon tram similar a la part superior del barri representen només la primera de les cinc fases previstes en el projecte del 2018. Un dels pisos integrats en aquesta fase inicial era el de la senyora Glòria, una veïna de 82 anys amb més d’un 80% de discapacitat física. Fa set anys que el pis està apuntalat i els tècnics només han revisat les bigues una vegada, l’estiu passat i per les queixes de la família. L’Ajuntament defensa que hi ha un acord “amb una empresa especialitzada” per revisar els edificis que necessiten ser apuntalats i “portar un control dels que estan ja col·locats”.
La filla de la Glòria, Montse Costa, explica que un informe del 2019 “conclou que hi ha deficiències de tota mena”. La veïna parla d’aluminosi, però també d’esquerdes i que “la façana cau”. Tal com passa amb el cas de l’Avelina, la senyora Glòria va aconseguir un projecte “viable” anys enrere, d’uns 7.000 euros per pis, però amb el canvi de condicions el pressupost se li ha doblat. “Si realment tinguessis els diners que costa ara la reforma, et compres un altre pis i s’ha acabat el problema”, diu la Montse.
Segons l’Ajuntament, encara hi ha un total de sis comunitats interessades en el marc del programa de regeneració urbana a Trinitat Vella disposades a fer la inspecció tècnica necessària i la redacció de projecte de rehabilitació de la seva finca, però aquest no és el cas de la majoria de finques del pla. La Montse comenta que si accepten fer la inspecció tècnica, per poder teixir un projecte de reforma, i aquesta inspecció determina que hi ha patologies greus –com és el seu cas–, la comunitat té un any de marge per corregir els defectes. Si no ho fa, pot enfrontar-se a una sanció administrativa. En Roberto afegeix que ja hi ha comunitats que han rebut una “notificació de sanció” per no tenir el pis arreglat i ara estan pendents d’al·legar que formen part del projecte de regeneració. La Montse assumeix que algun dia hauran de passar la inspecció tècnica, però tem que les obres mínimes per evitar la sanció poden arribar a costar 80.000 euros i, per tant, allarga els terminis somiant d’aconseguir “algun ajut” entremig. “Ens estan abocant a la boca del llop, és escollir entre susto o muerte”, resumeix la Montse.
“Falta voluntat política”
Els veïns afectats comparen la seva situació amb la de les set finques de la prova pilot, que han aconseguit mantenir els primers pressupostos. Si el finançament surt de la mateixa banda, “per què uns sí i els altres no”, tornen a preguntar-se. Diuen que ells no tenen resposta, però sí diferents especulacions: “Potser té a veure amb els contractes o amb les licitacions de les obres, però no ho sabem, falta transparència”, apunta Rodríguez. Veient el panorama, alguns veïns han demanat sortir del programa de regeneració, la qual cosa evidencia el fracàs de l’operació. El mateix Roberto és un d’ells. Ha enviat un correu a l’Institut Municipal d’Urbanisme demanant-ho, però no ha rebut resposta. El problema, argumenta, és que mentre la seva finca estigui inclosa en el pla de regeneració no pot optar a cap altra subvenció del departament d’habitatge per a reformar casa seva.
“Som un barri atrapat enmig de carreteres i autopistes. No hi ha espai per a construir gaire més, estem condemnats a la rehabilitació”, insisteix el portaveu veïnal, que veu en l’executiu de Jaume Collboni una “falta molt gran de voluntat política”. “Que ens diguin que la pandèmia pot haver suposat un fre del projecte, d’acord; però que no ens expliquin que ara hi ha un govern diferent. Fins on nosaltres sabem, el PSC governava en coalició amb Colau”, ironitza el veí. La sensació al barri és de desemparament, sobretot en aquells casos que havien arribat a tenir un projecte viable sobre la taula. En aquest sentit, en Roberto demana, convertit sense voler en portaveu dels afectats, canviar el focus i deixar de tractar la Trinitat com un barri perifèric. Una opinió compartida per l’Avelina i la Montse i, molt probablement, també per la senyora Glòria.
