La finca del número 41 del carrer de la Concòrdia és una rara avis a Barcelona. En aquest edifici del barri del Poble-sec hi conviuen des de fa anys 13 famílies, la meitat de les quals amb un contracte de lloguer social de la borsa de l’Ajuntament. Tant els veïns d’aquests pisos sota control municipal com la resta d’inquilins de l’immoble -amb l’excepció de dos contractes de renda antiga- podrien veure’s obligats a abandonar la que ha estat casa seva en alguns casos durant dècades després de la venda de tot el bloc a una immobiliària a principis d’aquest 2025. L’operació de compra es va tancar per un valor de prop de 110.000 euros per cada habitatge i implica que, quan finalitzin els contractes de lloguer assequible dels afectats en els pròxims mesos, els nous propietaris podran deixar al carrer fins a cinc famílies en situació de vulnerabilitat i la borsa municipal perdrà cinc dels seus actius.
Així ho ha denunciat aquest dimecres en una roda de premsa davant de l’edifici el Sindicat de Llogateres, que de la mà del Sindicat de Barri del Poble-sec estan provant de mediar per aconseguir la renovació conjunta de tots els contractes, tant els que finalitzen en els pròxims mesos com els dos únics que ja estan vençuts. Aquest darrer és el cas de la Jaqueline Almadana, una dona de 49 anys que viu a la finca des del 2011 i que hi va accedir també a través de la borsa de lloguer municipal. Des del mes de gener que està sense contracte i, tot i les promeses d’una renovació automàtica, el canvi de propietat l’ha deixat només amb una demanda de desnonament.
La incertesa dels veïns amb contracte de lloguer de la borsa municipal és compartida amb inquilins que porten mitja vida a l’edifici com l’Albert Sancho. Aquest joier artesà de 51 anys -tercera generació de la família que es dedica al negoci- en fa 27 que viu en un dels pisos d’aquest immoble, primer amb el seu pare i les últimes dues dècades sol. Ell és autònom i trobar un habitatge a un preu que pugui pagar amb els seus ingressos en el mercat actual és una missió impossible. El seu contracte venç el pròxim mes d’abril. “No tinc altra opció. Pensava que viuria aquí tota la vida i ara hauré d’anar a viure amb la meva mare als 51 anys…”, lamenta. Sancho ha fet càlculs i amb el que porta pagat de lloguer en aquesta finca ha abonat més diners que els que la immobiliària va invertir per comprar el seu domicili.
Dret de tempteig i retracte no exercit
Els veïns han explicat que, tot i tractar-se d’un edifici amb la meitat dels pisos a la borsa de lloguer municipal, l’Ajuntament no va fer ús en el seu moment del dret a tempteig i retracte per fer-se amb l’immoble i garantir la continuïtat d’aquestes famílies vulnerables. “Aquest és l’exemple d’un cas en el qual l’administració té l’oportunitat d’evitar-ho i no ho ha fet. La veïna que porta menys temps fa vuit anys que va arribar a l’edifici. Gent com nosaltres hauríem de poder quedar-nos”, remarca Sancho. Pel que fa a la nova propietat, més enllà de diversos burofaxos amenaçadors i la demanda judicial presentada contra Almadana, des del Sindicat de Llogateres denuncien que l’activitat de la immobiliària -que no ha informat ni tan sols de l’adquisició del bloc i tampoc ha donat resposta a les demandes de negociar la continuïtat dels contractes de lloguer- fa pensar que vol “expulsar” els inquilins dels habitatges per treure’n “molt de benefici”. Davant d’aquesta situació, tant els afectats com l’entitat prohabitatge han reclamat obrir una “taula negociadora” conjunta per evitar un nou cas d’expulsió de veïns al barri.
Per la seva banda, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha advertit que aquest no és un episodi aïllat i que el 2026 és un any “crucial” per als llogaters perquè estimen que almenys 119.000 contractes caduquen, dels quals prop de 32.500 a la capital catalana.
