El pols entre l’Ajuntament de Barcelona i els col·lectius que ocupen l’antiga Massana continuarà als jutjats. El consistori -que havia fixat la data de llançament per a l’edifici històric del Raval per aquest dijous- ha hagut de fer finalment marxa enrere després de comprovar que el desallotjament administratiu no es podia materialitzar donat que hi havia una “resistència pacífica” que ho impedia. Així ho han constatat els agents de la Guàrdia Urbana i els tècnics de serveis jurídics que s’han desplaçat a la plaça de la Gardunya, on hi havia convocada una acció de protesta.
Segons informa l’ACN, l’executiu encapçalat per Jaume Collboni sol·licitarà ara l’ordre corresponent al jutjat perquè el desnonament es pugui fer efectiu. “Una comitiva de tècnics municipals acompanyats per la Guàrdia Urbana han acudit avui i han constatat la impossibilitat de fer el desallotjament administratiu amb garanties, per aquest motiu s’ha decidit iniciar la via judicial per sol·licitar autorització judicial per fer el desallotjament”, precisen fonts municipals.
Cal recordar que els col·lectius de l’antiga Massana van rebre aquesta setmana l’avís municipal on se’ls notificava la intenció de procedir al llançament “fent ús de tots els mitjans compulsoris admesos legalment”. El desenllaç d’aquest dijous ja es preveia dimecres davant la negativa dels ocupants a abandonar l’espai. Tot i això, alguns veïns i membres dels col·lectius socials van decidir passar la nit per estar alerta i poder custodiar la porta d’entrada davant un eventual desallotjament. Aquesta resistència és la que ha portat l’Ajuntament a suspendre l’intent de llançament, una maniobra que permet als col·lectius guanyar una mica de temps per negociar amb el govern municipal.

Quatre d’anys d’ocupació i unes eleccions
La trajectòria d’ocupació de l’antiga Massana es remunta fins fa quatre anys, quan els col·lectius van accedir a l’edifici “en el pitjor moment de la pandèmia” per poder obrir-lo al veïnat i al barri. Actualment, el sindicat d’habitatge fa servir l’espai per organitzar la lluita contra els desnonaments, la xarxa d’aliments dona cobertura a la gent més vulnerable del barri i també hi ha un gimnàs popular perquè els joves puguin fer esport i un espai d’assessorament laboral. Sota el mandat de l’alcaldessa Ada Colau es van iniciar en el seu moment negociacions amb els col·lectius, que demanaven que la cessió es fes abans de les eleccions municipals del 2023.
El cas es va quedar finalment en l’aire i, amb l’arribada del PSC al govern, l’estratègia va canviar cap a un posicionament més partidari de la recuperació completa de l’edifici de titularitat municipal que de la seva cessió. Ara, sobre un nou horitzó de negociacions que si no fructifiquen podrien culminar en un desallotjament per via judicial.