La Casa Orsola i el bloc Sant Agustí. Com si es tractessin de dos edificis bessons, la situació d’aquestes finques està seguint un mateix camí administratiu i polític que podria desembocar en el mateix desenllaç que l’immoble de l’Eixample, comprat per l’Ajuntament de Barcelona de la mà de la fundació Hàbitat3. Després que aquest dimarts al matí s’hagi fet públic que la Sindicatura de Greuges de Barcelona mediaria amb la propietat del bloc del número 14 del carrer Sant Agustí de Gràcia -el fons New Amsterdam Developers (NAD)- per evitar el primer desnonament, a primera hora d’aquesta tarda s’ha pronunciat l’executiu de Jaume Collboni per exigir que s’aturi el llançament perquè els titulars s’avinguin a negociar.
Ho ha fet a través del comissionat d’Habitatge del consistori, Joan Ramon Riera, que en una atenció als mitjans recollida per l’ACN veu “inadmissible” que la propietat tiri endavant amb el desnonament sense donar peu a la “via del diàleg”. Riera ha valorat positivament la proposta de mediació del Síndic, tot remarcant que “accions especulatives” com la de l’empresa titular de l’immoble “no són benvingudes” a la capital catalana. El comissionat ha explicat que l’administració va establir durant l’octubre passat un canal de comunicació amb NAD per “confrontar que els habitatges s’havien de destinar a ús residencial”, sense èxit.
La situació actual és una incògnita. Per ara, la propietat es manté en silenci i no ha atès les peticions de mediació. En aquest sentit, Riera ha precisat que fer repetir la fórmula de la Casa Orsola “cal que es manifesti la voluntat de vendre i no és el cas”. Sigui com sigui, Riera manté l’esperança “fins a l’últim minut, el darrer segon” perquè arribi un moviment dels titulars del bloc Sant Agustí. El comissionat ha aprofitat la intervenció per demanar que es desplegui amb la “màxima celeritat l’activitat inspectora i de disciplina” del control de rendes, “perquè també afecta el lloguer de temporada i d’habitacions”, sancionant males pràctiques com les que s’han viscut en aquest edifici gracienc.
El cas que ha tornat a destapar la capsa dels trons
El llançament que ha impulsat una campanya de mobilitzacions per part del Sindicat de Llogateres i d’altres entitats prohabitatge des d’aquest dimarts és el d’en Txema Escorsa. Aquest veí del número 14 del carrer de Sant Agustí va acudir a mitjans de gener a la Ciutat de la Justícia per respondre a una demanda de desnonament per part de NAD, el fons que va comprar el seu edifici l’any 2023 i va anar deixant vèncer un a un els contractes dels llogaters per convertir els habitatges en colivings. Actualment, només queden al bloc cinc famílies. La resta dels pisos es lloguen per habitacions a preus d’entre 820 i 980 euros i adreçats a un públic internacional. La propietat continua operant en aquest immoble tot i estar investigada per fer obres sense llicència ni projecte tècnic, activitat per la qual ha estat multada en almenys sis ocasions per l’Ajuntament. En paral·lel, l’entramat empresarial també ha estat enxampat per un jutjat provant d’esquivar les restriccions que s’apliquen als grans tenidors registrant l’edifici del carrer de Sant Agustí amb un sol número al Registre de la Propietat, com si fos un únic habitatge i no tot el bloc.
Per altra banda, cal recordar que sis finques van unir forces de la mà del Sindicat de Llogateres el passat juny per denunciar les pràctiques especulatives d’un fons que vol convertir una catorzena d’immobles de la ciutat en aquesta tipologia residencial. Parlem de Vandor, una immobiliària propietat del gegant inversor britànic Patron Capital que des de la seva fundació el 2019 ha adquirit només a la ciutat 193 pisos que tenien contractes de lloguer vigents. De forma progressiva, aquests habitatges han estat renovats per posar-los al mercat a uns 2.000 o 2.500 euros mensuals, en el cas dels apartaments complets, i a uns 900 euros al mes si mirem per habitació
