L’Ajuntament de Barcelona considera “interessant” de cara a futures ocasions la fórmula amb la qual s’ha dut a terme la compra de la Casa Orsola. Així ho ha explicat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de la capital catalana Laia Bonet, tot i que ha puntualitzat que perquè torni a ocórrer s’han de donar “moltes condicions” perquè pugui ser efectiva. En el cas de la Casa Orsola es va considerar que hi havia vulnerabilitat, pel risc de desnonament, a més de pisos buits, una propietat única i un preu de venda per sota del mercat. En les seves declaracions a La2 i Ràdio 4, Bonet també ha recordat que la compra s’ha fet conjuntament amb una entitat del tercer sector, i que, per tant, l’Ajuntament de Barcelona no assumirà els 9 milions d’euros totals de la compra, sinó 4,8 d’aquests.
Laia Bonet també ha explicat que la compra de Casa Orsola ha posat sobre la taula el debat sobre la vulnerabilitat, i que en aquest cas s’ha entès pel risc que existia de ser desnonat en l’actual context de crisi de l’habitatge que es dona a la ciutat, i no per una qüestió de renda com s’havia donat fins ara. “Perdre l’habitatge avui a Barcelona en la situació global que hi ha és estar en situació de vulnerabilitat,” ha comentat Bonet.
El preu de la compra, superior a l’oferta de 2021
La tinenta d’alcaldia no ha volgut entrar en el perquè l’Ajuntament de Barcelona finalment no va comprar la Casa Orsola el 2021, Bonet s’ha limitat a dir que les circumstàncies “eren diferents” a les actuals. En les seves declaracions, Bonet també ha valorat positivament que l’edifici s’ha pogut comprar un 30% per sota del preu de mercat, destacant que ara el consistori gastarà en aquesta transacció 4,8 milions d’euros, mentre que en el 2021 aquesta operació hagués tingut un cost de 6 milions d’euros per a l’Ajuntament. Des de l’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat un total de 1.500 habitatges i ha invertit més de 220 milions d’euros.
D’altra banda, Bonet ha defensat la reserva del 30% de l’habitatge construït per a habitatge públic protegit, però argumentant que cal una reforma que la faci efectiva. En aquest sentit, ha explicat que des del govern de l’ajuntament de la capital catalana tenen “una molt bona proposta”, i per això un cop s’hagi superat el debat dels pressupostos es començaran converses amb els altres grups del consistori per reformar aquesta mesura.
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme ha insistit que des de l’entrada en vigor de la mesura, el 2018, el ritme de construcció privada “ha caigut en picat”. Per això, ha dit que la reserva és necessària, però fent que els promotors “s’impliquin” en la promoció d’habitatge protegit. Més concretament, la construcció de nous habitatges a la capital catalana va caure més d’un 10% durant l’any 2024, ja que només es va iniciar la construcció de 1.151 habitatges, comparat amb els 1.291 de l’any 2023, segons apunten les darreres dades de l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció presentat per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).
