Les persones que durant la passada diada de Sant Jordi passegessin per la superilla literària i, en concret, pel carrer de la Diputació, molt probablement es van topar amb una protesta silenciosa en marxa. Diversos treballadors i exempleats del Museu de l’Art Prohibit repartien octavetes als vianants darrere una gran pancarta on s’indicava que el passat dimecres era el seu 57è dia de vaga. El conflicte entre la plantilla i la direcció d’aquest equipament -ubicat a la Casa Garriga-Nogués, un edifici modernista de principis el segle XX projectat per l’arquitecte Enric Sagnier i protegit com a Bé Cultural d’Interès nacional (BCIN)- va arribar divendres als tribunals després de prop de dos mesos de protestes sense acord entre ambdues parts.
El cas es remunta a mitjans del passat mes de gener. Després de prop d’un any i mig d’activitat, els treballadors d’aquest innovador museu barceloní van decidir aixecar la veu per denunciar una sèrie de problemàtiques en les condicions laborals que arrossegaven des de la posada en marxa de l’equipament l’octubre del 2023. En concret, els afectats eren els membres de la plantilla destinats a l’atenció al visitant, que estaven dividits en tres subcontractes i s’encarregaven d’atendre a la botiga, vendre les entrades a taquilla i validar-les, informar de l’exposició o prestar serveis auxiliars, entre altres.
Les queixes se centraven en l’obligació de treballar drets la major part de la jornada, sense cadires i exposats a les baixes temperatures que es requereixen per a la conservació de les obres d’art. Tampoc podien fer ús efectiu dels seus vint minuts de descans ni accedir a les condicions salarials i laborals que marca el conveni per a la seva posició, sempre segons la versió dels denunciants. “Mentre el museu controla amb precisió la temperatura i humitat a les quals estan exposades les seves obres, els treballadors i treballadores de carn i ossos de totes les subcontractes estan obligats a estar en posicions exposades a corrents d’aire a l’hivern, sense climatització, sense roba d’abrigar adequada, però amb americana a l’estiu i a aguantar fins a 9 hores al dia drets. Els treballadors som fins i tot menys que mers objectes”, resumien els afectats en un comunicat.
Rescissió de contracte judicialitzada i mediació sense èxit
Amb aquest context, la direcció del museu va optar per rescindir el contracte amb una d’aquestes companyies subcontractades, Magmacultura. El moviment -que es va entendre com un intent de treure’s de sobre la plantilla reivindicativa- afectava set persones, que van ser temporalment reallotjades en altres equipaments culturals en els quals treballava la seva empresa. Lluny d’acabar aquí, els empleats de les altres dues subcontractades van fer front comú per denunciar la situació, convocant una vaga indefinida i exigint de la mà del sindicat SUT la subrogació dels membres de la plantilla prescindits. Aquesta situació va deixar el museu contra les cordes, amb la majoria dels efectius secundant la protesta. Després d’un temps tancat, es va optar per reobrir les instal·lacions, però, donat que només una petita part dels empleats sí que anaven a treballar, es va apostar per contractar personal de seguretat extra, que estaria fent funcions que fins ara duia a terme aquest equip d’atenció al client, denuncien els afectats.
La rescissió del contracte amb Magmacultura és la que va arribar divendres als tribunals. Els diferents intents de mediació entre les parts no han aconseguit fins ara aturar el curs legal de la demanda dels treballadors i tampoc la vaga indefinida, que es mantindrà independentment del resultat del judici fins que no s’arribi a un acord. Entre les peticions que fan arribar els afectats a la direcció del museu es troba la col·locació de cadires, vestuari adequat per adaptar-se a les temperatures de les sales, la fi dels contractes temporals, la consolidació de la jornada, poder fer descansos efectius de vint minuts i l’aplicació del conveni adequat per poder cobrar el plus festiu i la compensació per festius treballats.
