La Generalitat ha fet públiques aquest dijous dades molt interessants sobre la repartició dels fons europeus Next Generation arreu de Catalunya. El Departament d’Economia i Hisenda ha posat en marxa un nou visor interactiu amb informació actualitzada sobre l’impacte real d’aquesta inversió, que es tradueix en un total de 5.390 milions d’euros repartits entre fins a 52.461 beneficiaris diferents a través de convocatòries, licitacions i transferències, tant de l’Estat com catalanes.
La informació facilitada pel Govern ens permet comprovar quines són les empreses, corporacions locals, centres de recerca, entitats sense ànim de lucre, particulars i altres entitats del sector públic que s’emporten una quantitat més elevada d’aquests fons europeus. Com era d’esperar, l’Ajuntament de Barcelona és l’administració local que més inversió aglutina, concentrant més de 223 milions del total de 1.087,5 repartits entre organismes públics. El segueixen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb més de 57 milions, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Diputació de Barcelona, que han absorbit més de 29 milions.
Un superordinador i dues universitats
Ara bé, què passa amb les institucions o centres de recerca i formació? Les dades fetes públiques aquest dijous ens permeten afirmar que la capital catalana té els tres organismes que més inversió reben de Catalunya. En primer lloc, trobem el Barcelona Supercomputing Center, que ha rebut més de 100 milions mitjançant convocatòries de subvencions i concessions directes. El segon lloc d’aquest particular rànquing és per a la Universitat de Barcelona (UB), que ha estat beneficiària d’un total de 77 milions. La tercera posició és per a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb 55 milions. Més lluny trobem la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb més de 40 milions; l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron o el de l’Energia de Catalunya, que han rebut 39 milions i 36 milions, respectivament.
