“Aquest senyor no té res“. En Rafael Rubio té gravada aquesta frase a la memòria. La va pronunciar el responsable polític de torn ara fa una dècada després que ell denunciés que l’asbestosi -una malaltia pulmonar- que pateix va ser causada per l’amiant del metro de Barcelona. Aquest mecànic torner jubilat de 71 anys va treballar durant prop de quatre dècades al taller que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) encara té a Vilapicina. “Vaig començar amb 23 anys. Cada dia ens entrava un tren amb les sabates de fre desgastades i convertides en pols. Quan acabàvem de deixar-les com noves, érem com un fuster que s’espolsa les serradures que li han caigut a sobre… Allò, fins al 1988, era amiant i nosaltres ho respiràvem“, explicava Rubio ara fa poc més d’un any en un reportatge al TOT Barcelona.
Tres mesos després d’aquella entrevista, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmava la seva incapacitat permanent total per l’exposició a la substància tòxica mentre treballava al subsol de la capital catalana. Ho feia ratificant la sentència del Jutjat Social Número 4 de Barcelona, que just un mes i mig abans reconeixia que el seu cas es podia qualificar de “malaltia professional” provocada per l’exposició “crònica” al fibrociment. Els recursos contra el veredicte presentats tant per TMB com per la mútua de la companyia van obligar a elevar la causa un cop més, ara al Tribunal Suprem. Després d’un litigi que s’ha allargat prop d’una dècada, aquest dimarts coneixíem que l’alta cambra espanyola havia desestimat les apel·lacions, refrendant la que ja és la primera victòria judicial d’un extreballador del metro encara viu i afectat per l’amiant.
“Després d’anys desmentint que hi hagués amiant al metro… El més important és que els jutges ens han donat la raó i que això obre camí als companys que s’hagin vist afectats i vulguin denunciar“, assenyala Rubio amb la satisfacció d’haver arribat fins aquí. En el seu cas, els símptomes van aparèixer cap al 2013 quan, de cop, va començar a tossir fortament i a treure sang per la boca. Va haver d’anar a urgències i des d’allà el van derivar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on se li va diagnosticar una asbestosi amb plaques pleurals i emfisema pulmonar. La detecció ràpida de la malaltia ha fet que el mecànic jubilat pugui avui dia fer vida pràcticament normal, tot i tenir minvades la mobilitat i la capacitat pulmonar. “A causa de l’amiant no tinc totes les facultats que hauria de tenir”, afirma.
Des de Col·lectiu Ronda -que porta aquesta i moltes altres de les reclamacions dels treballadors del metro afectats- subratllen que la inadmissió del recurs per part del Suprem és un revés contra la política de TMB de “negar sistemàticament l’evidència de l’exposició a l’amiant dels seus treballadors, no només entre el personal mecànic i de tallers, sinó en tot l’àmbit de la xarxa del metro i, per tant, amb possible afectació a tota la plantilla”. La sentència reconeix que “existeixen materials amb amiant i que durant anys ha estat present en parts dels combois sigui als motors o les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels”. Una situació que va perdurar durant dècades i que oficialment només ha afectat una trentena de membres en actiu de la plantilla, tot i que en aquest llistat no es compten diversos empleats ja jubilats o morts ni altres amb principis de deformacions no reconeguts per l’empresa. És el cas d’en Dionisio, primer i únic extreballador de l’operador ferroviari a qui una sentència judicial reconeix que va morir el 2019 per haver estat exposat a l’amiant al metro.
Judici per una “justa reparació” dels perjudicis
El veredicte del Suprem ha arribat just abans que arrenqui el judici contra TMB pels danys i perjudicis causats a Rubio per l’exposició a aquesta substància tòxica. La sessió tindrà lloc aquest dimecres al Jutjat Social Número 14 de Barcelona i el Col·lectiu Ronda -que assessora i porta la defensa del jubilat- demana 180.000 euros en concepte d’indemnització pels estralls “econòmics, físics i morals” causats per la inhalació de fibres d’asbest durant quatre dècades de feina. Aquesta és la primera demanda judicial que exigeix a l’operador ferroviari una “justa reparació” dels perjudicis provocats per la presència d’amiant a combois i instal·lacions del subsol i “la manca absoluta de cap actuació real i eficaç” per prevenir i protegir la salut de la plantilla, segons defensen des de l’equip legal.
“Creiem que la sentència ara ferma és molt contundent i entenem que l’empresa no podia prendre cap mesura preventiva aleshoresperquèfinsara negava aquesta exposició a amiant“, apunta l’Àlex Tismintezky, advocat del Col·lectiu Ronda que porta el cas de Rubio. El lletrat preveu un litigi farragós amb l’operador, sobretot atenint-se a l’experiència viscuda amb la demanda d’incapacitat absoluta per malaltia professional. Ara bé, la jurisprudència amb casos com el dels treballadors de la fàbrica Roca de Gavà (Baix Llobregat), en què es va condemnar la multinacional a indemnitzar amb 556.206 euros la vídua d’un empleat mort per una malaltia derivada de l’exposició a asbest, fa que sigui optimista amb la resolució de la causa. Com en el cas de TMB, el gegant del sector sanitari també va negar el contacte dels seus treballadors amb la substància tòxica.
Cursa judicial i administrativa de fons
A banda del cas de Rubio, el Col·lectiu Ronda porta la defensa de dos treballadors en actiu del metro afectats per l’amiant que estan pendents de judici des de fa més d’un any i mig. Més enllà del col·lapse judicial, fonts coneixedores del cas apunten que les vistes s’han anat retardant i suspenent per temes processals i al·legacions presentades per l’operador que fan que el procés es dilati encara més. Les demandes pretenen aconseguir aquesta incapacitat per l’exposició prolongada a la substància tòxica sense comptar amb les mesures de protecció adequades. L’equip legal basa la seva denúncia en dos informes interns que abans del noranta ja advertien de la presència d’amiant a la xarxa del subsol i en unes avaluacions mèdiques als afectats que ha fet un laboratori d’Astúries especialitzat en la matèria. Els advocats també tenen entre mans una demanda perquè es reconegui que un altre extreballador va morir d’una afectació provocada per aquest contacte amb l’asbest.
En paral·lel, l’equip legal gestiona una reclamació contra TMB perquè atorgui l’absència retribuïda als 58 anys a un dels actuals membres de la plantilla afectats per l’amiant que encara no gaudeix del benefici. Aquesta mesura va ser l’acord al qual va arribar la companyia amb els sindicats per als empleats que havien estat en contacte amb la substància tòxica, un pacte que els permetria absentar-se del seu lloc de feina a partir d’aquesta edat sense perdre el salari, tot en contraprestació pels possibles efectes en la salut derivats d’aquesta exposició. Tanmateix, aquest benefici està supeditat a una reubicació prèvia dins de la plantilla.
De la roda de revisions mèdiques que es va fer al personal que es considerava que podria haver estat contacte amb asbest, es va concloure que 28 treballadors presentaven deformacions compatibles. Només nou d’aquests han pogut acollir-se a la mesura, que -segons denuncien des del Col·lectiu Ronda- s’està aplicant de manera “molt restrictiva”. No es poden acollir a l’absència retribuïda ni els maquinistes ni altres membres de la plantilla com agents, personal d’oficina o de taquilles perquè -sempre segons l’operador- no tenen contacte amb amiant.
Diversos empleats amb afectacions compatibles amb l’exposició a l’asbest ja han demanat davant de la Seguretat Social un canvi de contingència per malaltia professional, primer pas que els permetrà denunciar la companyia per danys i perjudicis. En un dels casos, fa dos anys que espera una resposta de l’administració. Si aquestes peticions prosperen, des de l’Associació de Treballadors Exposats i Afectats per l’Amiant del Metro de Barcelona calculen que es podrien disparar les demandes, donat que hi ha molts més empleats afectats.
Fonts de TMB consultades pel TOT Barcelona remarcaven fa poc més d’un any que la companyia fa més de 30 anys que treballa en un pla per erradicar tota presència d’amiant al metro i que gairebé s’havia retirat o confinat més del 90% del total detectat. L’operador apuntava aleshores que en el seu moment ja va fer un TAC d’alta resolució a tots els empleats que potencialment havien estat exposats a la substància. 28 treballadors presentaven “imatges radiològiques que podrien estar relacionades amb una exposició a l’amiant, però també amb altres causes”. Asseguraven que el programa de vigilància es mantenia en marxa. Pel que fa als membres d’aquest primer llistat, la companyia indicava que va reubicar temporal i voluntàriament a tots excepte aquells que es trobaven en llocs de feina on no es va identificar aquest component tòxic.
