CaixaForum Macaya ha acollit a Barcelona la tercera i última jornada del cicle de conferències ‘Tecnologia, empresa i noves ciutats’, coorganitzada per l’Observatori Social de la Fundació “La Caixa” i la Fundació KIMBcn. Una sessió de debat que ha reunit de nou a representants de la indústria, l’administració pública i l’ecosistema de la innovació -a més de públic general- amb el propòsit de reflexionar sobre les noves necessitats energètiques generades en el marc de la indústria 5.0, els reptes que comporten i les oportunitats que les noves tecnologies posen a l’abast de les ciutats i la ciutadania.
El treballador, al centre del procés productiu
Moderat per Jordi William Carnes, president de la Fundació KIMbcn, el col·loqui ha començat qüestionant l’efecte que té la transformació actual cap a un model basat en energies sostenibles, la descarbonització i la sostenibilitat mediambiental, reivindicant la necessitat d’un nou paradigma industrial, resilient i responsable que contribueixi a la consecució d’objectius socials i mediambientals, i que situï el treballador al centre del procés productiu davant el context de transformació digital en el qual ens trobem.
Maria Sisternas, directora de l’INCASÒL (Institut Català del Sòl) -entitat de dret públic creada per la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de gestionar totes les matèries d’urbanisme que competeixen a la Generalitat- ha destacat el canvi substancial de l’activitat econòmica de Catalunya durant els últims anys. “Actualment, les empreses de Catalunya pensen i produeixen de manera diferent, però és de vital importància trobar quines són les necessitats reals de les empreses i les societats, i proveir de les infraestructures necessàries per apropar-nos a les noves energies i adaptar-nos al canvi”, ha comentat.
“Per aconseguir-ho, s’han de proposar solucions tangibles, treballar amb objectius a llarg termini però també a curt termini, reivindicant l’exercici de prudència i aplicant les eines tecnològiques més adients per a cada moment si el que volem és assolir l’agenda plantejada davant l’emergència climàtica”, ha indicat Sisternas.
Doble oportunitat per a les empreses
Tanmateix, Neus Olea, responsable del departament Tècnic en AEBALL i UPMBALL (des de 2005) i directora general d’AEMES Smart impulsant projectes de transformació cap a la sostenibilitat, ha insistit en l’oportunitat que suposa per a les empreses tant la transformació digital com l’energètica.
Opina que “hi ha molts sectors de la indústria que necessiten una transformació urgent” i que han de saber aprofitar aquest context de transició per desenvolupar un canvi de forma conjunta. “Les empreses han de treballar plegades, juntament amb les administracions, per tal d’aconseguir amb èxit els objectius establerts”. A Catalunya -continua-, “li falta posicionar-se com a ecosistema. Per això fan falta polítiques contundents, tot una normativa que acompanyi a les empreses i que ens ajudin a posicionar-nos internacionalment”.
Apropar la indústria a les persones
Maria Salamero Sansalvadó, exdirectora de Sostenibilitat a Aigües de Barcelona, presidenta de la Associació d’enginyers industrials de Catalunya, i actualment chief sustainability officer de Celsa Group, ha esmentat també la rellevància de la contribució que tenen les empreses a la societat, i com aquestes han de ser conscients de l’impacte que generen.
“L’activitat econòmica és essencial per a una societat i les empreses juguen un paper fonamental en ella. Davant la manca d’enginyers i professionals que ens trobem a la indústria d’Espanya, tenim com a empresa la responsabilitat d’explicar què som i què fem per apropar la indústria a les persones i aconseguir atraure talent. Aquests són part de la solució i ens han d’ajudar a assolir la transició”, ha afirmat Salamero.
D’altra banda, José Enrique Vázquez, CEO d’EnerGroc, Consultoria Energètica, president del Grup de Gestors Energètics de Catalunya i del grup de sostenibilitat energètica d’AEMES Smart, ha reflexionat sobre els costos de l’energia. “La transició energètica neix davant l’emergència climàtica en la qual ens trobem actualment. Aquesta implica reptes i moltes oportunitats, com per exemple el naixement de nous perfils professionals i nous llocs de treballs lligats a aquesta transició, no obstant és important tenir en compte els costos que comporta”.
Aquest canvi, segons Vázquez, “implica un encariment de la generació, distribució, transport i ús final de l’energia. Però és necessari assumir aquests costos i no quedar-nos de braços plegats, ja que més tard els costos de l’emergència climàtica poden ser molt més grans”.
Usar els fons de la Unió Europea com a inversió
En parlar sobre la redistribució equitativa d’aquests costos, els quatre ponents han coincidit en el fet que s’han d’usar els fons de la Unió Europea com a inversió. Es tracta d’un fons d’oportunitat que pot permetre assolir un tipus d’indústria més sostenible, resilient i responsable a la qual hem d’arribar com a societat, han assenyalat.
El debat, que ha fluctuat a través de qüestions d’actualitat com la importància i consciència de la transició energètica, les ciutats i la sostenibilitat dels territoris, l’empresa i la transició digital, també ha posat en valor el teixit empresarial i industrial de Catalunya reconeixent la feina del sector públic i privat.
Ha finalitzat amb la conclusió que està naixent una nova indústria caracteritzada per molts canvis, juntament amb noves activitats industrials afins entre elles. Aquest increment d’activitats productives és una oportunitat professional que permetrà canvis urbanístics per adaptar el teixit de les ciutats i les indústries a la societat per poder-hi desenvolupar energies sostenibles.
