Els socis dels gimnasos DIR han viscut aquest canvi d’any amb força incertesa. La companyia va notificar a principis del passat mes de desembre a una part dels afiliats que a partir de l’1 de gener del 2025 haurien de pagar un cost addicional que fins aleshores no estava contemplat per contracte. En concret, els afectats són membres de diverses modalitats o categories que fins ara tenien un accés il·limitat al servei de pàdel en els diferents centres esportius que l’empresa té repartits pel territori català, sobretot a la ciutat de Barcelona. Del total de prop d’un miler de persones que es troben en aquesta situació contractual, un grup de més de 350 socis va decidir presentar a mitjan desembre una reclamació contra la cadena de gimnasos per un possible incompliment del conveni signat entre ambdues parts, que segons els afectats vulneraria els drets dels consumidors i podria arribar a incórrer també en un presumpte delicte de publicitat enganyosa.
El cas es remunta al 2 de desembre passat. La companyia va enviar aquell dia un correu als socis de diferents modalitats informant-los de la introducció d’un cost addicional per a la utilització de les pistes de pàdel. Aquest nou import es justificava per la gestió en línia de la reserva de l’espai, la programació d’horaris i el control d’ús de l’equipament, un sistema que fa diversos anys que ja està en funcionament, però que ara haurien actualitzat per donar un millor servei i evitar abusos. Els afiliats afectats que van rebre el comunicat són tots aquells amb un contracte que a través d’un pagament únic o una tarifa fixa els donava accés a aquest servei de manera il·limitada a les pistes de pàdel, sense un cost extra. El canvi en les condicions decidit pels gimnasos DIR implica que cada cop que vulguin jugar, els membres hauran d’abonar tres euros per persona i partida, que se sumaran a les seves respectives quotes. L’avís de l’empresa va despertar la indignació de la majoria d’afectats, que en molts casos s’havien decantat per aquesta modalitat contractual en comptes d’altres de més econòmiques a curt termini precisament per aquest accés il·limitat al servei de pàdel.
Diversos dels socis es van posar en contacte de manera individual amb la direcció per manifestar el seu desacord i malestar per aquest canvi de condicions. Donat que tots els intents per fer rectificar la companyia van resultar infructuosos, els afiliats van optar per organitzar-se i fer front comú a través d’un grup de la plataforma Telegram que ja aglutina gairebé 900 afectats. Una part d’aquests membres, però, va decidir fer un pas més enllà i va presentar el passat 17 de desembre una reclamació formal, a la qual ha tingut accés el Tot Barcelona, pel que consideren que és una pràctica “abusiva i il·legal”. En aquest document es detallava tota una sèrie d’irregularitats vinculades a la introducció d’aquest cost addicional i es donava un marge de deu dies naturals per donar resposta al burofax, reservant-se l’opció d’emprendre accions legals en cas que no fossin ateses les peticions de rectificació.
El ganxo ‘fals’ i irregularitats amb les quotes
Una de les persones afectades que ha participat en aquesta reclamació conjunta és en Dani Martínez. Aquest soci del DIR des del 2013 va canviar de modalitat ara fa quatre anys, quan durant una de les campanyes internes de captació de fons li van oferir millorar de categoria i poder tenir accés a aquest pàdel il·limitat a canvi d’avançar una quantitat equivalent a les quotes mensuals dels tres anys següents. “Aquest era el ganxo: que tindries pàdel gratuït per a tota la vida. Amb les noves condicions, només que juguis dos cops per setmana, la teva quota anual ja s’incrementa gairebé en un 40%. No només estan incomplint el contracte, sinó també el que van promocionar en el seu moment”, assenyala, tot remarcant que, si hagués sabut que les condicions podien canviar en un futur, potser no hauria agafat aquesta promoció.
En Siebe Briers és un altre dels socis que ha decidit organitzar-se per fer valer els seus drets. En el seu cas, l’oferta de poder accedir al servei de pàdel de manera il·limitada va ser la raó principal per la qual es va afiliar al DIR ara fa dos anys, ja que n’és un gran aficionat i és la seva activitat esportiva setmanal. Ell va pagar uns 1.800 euros per poder accedir a aquesta categoria prèmium, que es complementa amb una quota mensual d’entre tres i cinc euros. “El temps que porto amb el pàdel inclòs no ha estat suficient per poder amortitzar els diners invertits”, afirma contundent. En aquests prop de dos anys de filiació també ha detectat certes irregularitats amb el pagament de cada mes, ja que ha sofert variacions importants que van més enllà de l’ajust per la inflació que marca el seu contracte. Aquest extrem el confirmen tot els usuaris consultats per aquest mitjà.
El perfil dels demandants és força variat i també inclou alguns membres veterans com l’Elena Hernández, que és sòcia d’aquesta cadena de gimnasos des del 2002. Després de tres anys de filiació, la companyia també li va oferir millorar de categoria, amb tots els beneficis que això comportava, a canvi d’avançar uns diners. Ella va acabar posant prop de 3.800 euros. “Quan ho vaig fer, m’ho vaig pensar molt perquè era un esforç econòmic important. Aleshores tenies accés a tots els gimnasos i les classes. Anys després, quan van posar el pàdel, ens van dir que també ens entrava i que no havíem de pagar extra”, explica. Com la resta d’usuaris, l’Elena es va assabentar del canvi de condicions sobtadament a través del correu i ara està a l’expectativa de saber si haurà de pagar per cadascun dels dos partits que acostuma a jugar setmanalment o si hi haurà una rectificació. “Són també les maneres, com t’imposen els canvis. Si reclames et diuen que això és el que hi ha i que, si no hi estàs d’acord, pots marxar”, rebla.
Una mesura per acabar amb la monopolització de pistes, segons DIR
El TOT Barcelona s’ha posat en contacte amb la companyia DIR per conèixer la seva perspectiva sobre aquest conflicte sorgit amb els socis. Fonts de l’empresa apunten que la introducció d’aquest cost de gestió respon a una actualització del servei de pàdel que té per objectiu posar fi a la “monopolització” que alguns usuaris feien de les instal·lacions. “S’estava produint un abús d’alguns usuaris que reservaven un nombre indefinit de pistes (fins a trenta partides en un mes). Havíem rebut moltes queixes de clients que tenien dificultats per reservar per aquest motiu. Tenir-hi accés il·limitat no vol dir tenir carta blanca per monopolitzar-les, per això hem introduït uns paràmetres en l’aplicació que regularitzen la situació”, indiquen. Les mateixes veus remarquen que la tarifa proposada està “molt lluny” dels preus que s’estan pagant per jugar en la majoria d’instal·lacions de la ciutat -al voltant dels deu euros per partida- i consideren que és “més que raonable”, sobretot tenint en compte que no es tracta d’un club dedicat a aquest esport, sinó al fitness. “El que no podem fer és oferir un mal servei. Nosaltres no obliguem a ningú a quedar-se i la majoria d’aquests socis tenen la quota més que amortitzada”, afirmen.
En tot cas, malgrat les queixes d’una part important dels usuaris, l’empresa ja ha començat a cobrar aquest import addicional per cada reserva de pista. De fet, en alguns casos està cobrant per sobre d’aquest preu als usuaris que tenen modalitats on fins ara estava inclòs el pàdel, com si no tinguessin cap mena de bonificació contractada. Els arguments detallats que expliquen el posicionament dels gimnasos els trobem en la resposta que va donar la direcció a les reclamacions que van fer els usuaris després de rebre la primera comunicació anunciant el canvi de condicions. Segons figura en el burofax enviat a la companyia pels socis que s’han mobilitzat, al qual ha tingut accés aquest diari, des del DIR asseguren que l’addició d’aquest nou cost no altera les condicions pactades, que són “les mateixes” ara que abans de la modificació, i apunten que l’import està destinat a “millorar la qualitat de l’activitat i la disposició de pistes” a través d’un programa informàtic. També remarquen que les condicions de contractació els permeten afegir aquest cost addicional, així com modificar els punts que considerin del conveni pactat amb els clients i deixen la porta oberta als socis que no estiguin d’acord perquè trenquin el contracte a través d’una baixa voluntària.
La doble lectura sobre el canvi de condicions
Totes aquestes afirmacions contrasten amb l’anàlisi legal que ha fet Pau Davy, l’advocat que porta el cas d’aquests centenars d’afiliats afectats. En la reclamació es precisa que aquest cost per gestió de reserva no es tracta d’un servei addicional o complementari, sinó d’un requisit que ja era abans indispensable per poder accedir a les pistes i que en cap cas ha estat sol·licitat pels clients, ja que es tracta d’una imposició de l’empresa. A parer del lletrat, l’obligació de pagar aquest import de forma sobrevinguda sí que suposa una clara alteració de les condicions inicials en les quals es prestava el servei.
Sobre les clàusules a les quals fa referència la companyia, que segons l’empresa li permeten modificar les condicions del contracte, Davy hi veu un exemple flagrant d’aplicació dels criteris abusius que marca la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU), ja que amb aquestes afirmacions es dona a entendre que el DIR pot “modificar a voluntat qualsevol aspecte” del conveni, incloent-hi la imposició de qualsevol cost addicional no previst en el moment de la contractació. Quant a la baixa voluntària, l’advocat indica que aquest supòsit no està contemplat per normativa i recorda que, en tot cas, la resolució de la vinculació implicaria la “devolució dels imports abonats pels clients i no la baixa voluntària amb la consegüent pèrdua dels imports avançats”. Per tot això, consideren que es tracta d’una pràctica abusiva i il·legal i demanen a la companyia que anul·li el cobrament d’aquest cost addicional ja en vigor.
En cas d’una resposta negativa de l’empresa, el primer pas seria acudir a l’Agència Catalana del Consum, que provaria de mediar entre ambdues parts abans d’encetar una reclamació judicial conjunta contra el DIR que podria acabar a tribunals. Davant aquest escenari, des de la companyia de gimnasos es mostren tranquils i asseguren que aquesta regularització del servei compta amb tota l’empara legal i jurídica necessària. “Tenim un servei limitat perquè les pistes són les que són. El que hem fet és regular-ho per evitar l’abús d’uns pocs i això té un cost”, conclouen.
4 
1 
