“Collboni no ens toquis els calçots!”, crida la petita pagesia. El canvi d’alcaldia no ha caigut gaire bé entre els petits pagesos que venen els seus productes a Barcelona. Desenes d’agricultors van plantar-se a la plaça de Sant Jaume fa uns dies per denunciar l’actitud “hostil” del nou executiu barceloní, a qui acusen de posar-los “bastons a les rodes” per vendre els seus productes -sense intermediaris- a la ciutat. L’espurna de tot plegat és la no renovació de la llicència que permetia obrir un cop a la setmana els mercats de pagès de Sant Antoni i Vallcarca. “S’equivoca d’enemic”, avisa el sector, que majoritàriament viu de vendre els seus productes en mercats ambulants, de fer cistelles personalitzades i oferint els seus aliments a menjadors escolars. Diverses veus presents a la protesta de Sant Jaume han qüestionat aquests dies que “hi ha mercats de pagès a tota Catalunya, però només tenim traves a Barcelona”.
Aquests pagesos cultiven poques quantitats. “Planto, tallo, carrego la furgoneta i ho venc al senyor o la senyora de Barcelona, que s’ho menjarà l’endemà”, explica al TOT en Camil Armengol, agricultor de la Cooperativa La Magalla que cultiva tres hectàrees a Argentona. “Som petits, familiars, som tres socis, res a veure amb empreses que cultiven a Lleida 200 hectàrees d’oli, per exemple”, detalla el pagès. Els mercats de pagès destaquen perquè no hi ha distribuïdors, que “encareixen el producte -argumenta Armengol- i no tenen el tracte directe que tenim nosaltres”. “L’Ajuntament veu enemics on no n’hi ha, els mercats de pagès no som una amenaça real per a ningú, només venem un dia a la setmana”, conclou.
Dos mercats tancats l’últim any
Aquests espais no agraden als mercats municipals, la gran aposta de l’Ajuntament de Barcelona des de fa anys. No és només una simple impressió de la petita pagesia, també és un anhel explícit del consistori. “Es va tenir en compte les queixes del comerç del barri i la proximitat d’aquest espai al Mercat de Sant Antoni”, desgranen fonts municipals qüestionades pel tancament del mercat de pagès de Sant Antoni, que va plegar l’any passat. De fet, el mateix regidor de l’Eixample i tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda, Jordi Valls, ja va reconèixer en algunes audiències públiques aquesta situació. “L’Ajuntament controla els mercats municipals, però a nosaltres no tant, i això no li agrada”, esgrimeix Armengol.
Una altra veu, la Chiara Bombardi, presidenta de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, es pregunta “en què molestem”. “No crec que molesti tant un mercat que només es fa un dia a la setmana, durant un matí”, defensa. A més, qüestiona els arguments municipals adduint que el mercat de pagès de Sant Antoni es feia a l’avinguda de Mistral, “ben lluny del mercat municipal”. Concretament, a un quart d’hora mal comptat caminat.
El segon tancament polèmic, molt més recent, és el de Vallcarca. En aquest cas, les versions exposades són directament oposades. L’Ajuntament defensa que l’entitat que el gestionava “no va demanar continuar” i que va ser aleshores que el districte va rebre una sol·licitud diferent per gestionar aquest mercat: “Tenint en compte que s’està treballant en la nova Ordenança de Venda No Sedentària i fent una revisió global d’aquesta activitat a la ciutat, es va acordar no concedir un nou permís”, conclou el consistori a preguntes d’aquest diari.
Els pagesos neguen la major. “Renovàvem cada tres mesos i tocava ara al desembre. Quan ja teníem la documentació preparada, ens van convocar a una reunió per parlar-nos d’una ordenança municipal que entrava en vigor al gener. I va ser quan ens van dir que no es renovaria cap mercat a la via pública fins al mes de maig, en què s’obriria un concurs públic”, detalla en Jonàs de Abreu, un dels tres pagesos que en formaven part. El mercat de Vallcarca només feia un any i escaig que hi era, i, comparat amb altres mercats, no estava tan arrelat al barri, segons apunten algunes veus del sector. En Jonàs, que regenta l”Hort de l’Eriçó’, al Baix Llobregat, detalla, en tot cas, que era “l’únic mercat” de tot Catalunya on ell venia els seus productes i que, abans d’instal·lar-s’hi, “vam presentar un estudi petit al comerç local per fer-los veure que no generaríem cap impacte negatiu”.
Polèmica amb la nova ordenança
El govern municipal defensa que aquests canvis es deuen a l’arribada d’una nova ordenança, que la normativa catalana obliga a fer, per regular els mercats ambulants. La llei catalana, defensa l’executiu, exigeix als ajuntaments l’aprovació d’aquesta regulació com a tràmit “previ i ineludible” per tal que es pugui autoritzar el permís. “En aquest context s’ha acordat mantenir la vigència de tots els permisos actuals de mercats d’aquesta mena fins a la seva caducitat, que la llei fixa en un màxim de quinze anys. Passat el termini es donarà continuïtat als productors actuals”, explica el consistori. L’executiu també apunta que, per petició expressa de la Generalitat, les llicències hauran de ser “individuals”.
La Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona no es creu aquesta voluntat de continuïtat que expressa l’Ajuntament. “Estan intentant transformar els mercats de pagès en una cosa que no respecta la seva idiosincràsia. El poc que hem pogut veure no s’ajusta a la realitat precària, efímera i temporal de la petita pagesia”, defensa Bombardi. Critica que, amb l’arribada del PSC a l’alcaldia, el consistori “no ens ha convocat” a cap reunió perquè sap, especula l’agricultora, “que no estem d’acord amb el que s’està fent”. Els pagesos també carreguen contra la “individualització” de les llicències. D’aquesta forma, creuen, serà “més fàcil” carregar-se un mercat concret que “molesti”.
El sector també qüestiona Collboni per haver desmantellat el Comissionat de Política d’Alimentació, que els mandats de Colau havia fet de “contrapès” a la regidoria de Comerç i Mercats, sempre en mans del PSC. Des de la coordinadora pagesa insisteixen que el deure de l’Ajuntament és fomentar aquests mercats més familiars i que així s’indica, recorden, en l’Estratègia d’Alimentació Sostenible de Barcelona i en el Pacte de Milà d’Alimentació Sostenible, que Barcelona va firmar el 2015 juntament amb una quinzena de ciutats més.
En el primer document, l’Ajuntament es compromet a “donar suport a l’existència de mercats de pagès en indrets on calgui complementar l’oferta alimentària sostenible del comerç de proximitat, treballant conjuntament amb els agents”. En el segon, de caràcter europeu, les ciutats pacten fomentar els mercats municipals públics, “inclosos els mercats agrícoles”, i a fer costat a “activitats d’economia social i solidària amb especial atenció al camp alimentari que fomenten mitjans sostenibles”. Intencions que la petita pagesia fa servir ara al seu favor per quedar-se a les places de Barcelona.
