L’estiu no ha arribat acompanyat de debats gaire originals, si bé la “massificació turística” ha guanyat pes i ara ocupa pràcticament tots els titulars. En tot cas, la temporada alta de turisme i el bon temps també multiplica els festivals, les macrofestes i els botellots, en el punt de mira des de la pandèmia, i posa en alerta els veïns d’alguns barris de Barcelona. És cert que el debat sobre com gestionar l’oci nocturn no és exclusiu de l’estiu; en donen fe els veïns del Poblenou, amb una lluita contínua per erradicar l’anomenat Triangle Golfo, els del carrer de Tuset o els d’Enric Granados. Ara bé, el debat s’intensifica amb la temporada estival. L’últim exemple, el d’aquest Sant Joan, en què els Mossos d’Esquadra han aprofitat la valoració de la revetlla per explicar el que consideren un canvi de model d’oci a Barcelona. En una entrevista a RAC1, el director general de Policia de la Generalitat, Pere Ferrer, apuntava a una tendència a l’alça de la “macrofesta” i avisava que aquest model “desdibuixa el control social” de les activitats.
La revetlla de Sant Joan, les festes de la Mercè o de Gràcia fan d’altaveu a un debat que, en segona fila, s’ha perpetuat als principals focus d’oci nocturn de la ciutat. L’alcalde, Jaume Collboni, ha presentat –encara sense atribucions concretes ni responsable– la figura de l’alcaldia de nit. Una figura pensada per “mediar” entre el sector i els veïns, i perfilar alhora “noves polítiques” culturals. Una manera, segons l’alcalde, de buscar alternatives que vagin més enllà de la “resposta policial” a la realitat nocturna de Barcelona. Amb aquest context sobre la taula, els experts avisen que el debat no ha de culpabilitzar ni estigmatitzar els joves, que pateixen un “encariment” de l’oferta nocturna. Així ho expressa el catedràtic d’Antropologia Social del Departament de Comunicació de la UPF Carles Feixa, que en declaracions al TOT Barcelona avisa que s’“ha expulsat els adolescents i joves de fins a 25 anys” dels principals espais d’oci nocturn. “Ara només hi ha grans discoteques comercials, cada cop més cares i elitistes, o directament l’espai públic clandestí”.
Segons un estudi de la Federació Nacional d’empresaris d’Oci i Espectacles, l’entrada mitjana als principals locals de la ciutat era de 18,5 euros el 2023, un 20% més car que un any abans (15 euros). Per al catedràtic, l’aparició de botellots, les raves –un tipus de festa en grans recintes amb música i alcohol– o les street parties responen a un intent de trobar “alternatives” a una indústria amb preus elevats; els joves han trobat una sortida, diu, en “espais autogestionats” i “més diversos”.
La professora de la UB Núria Codina –experta en oci i temps lliure– afegeix altres ingredients que podrien explicar l’auge d’aquests models d’oci alternatiu. “Si l’input que reps és que tothom fa botellot, potser et planteges fer-ne, encara que tu no n’hagis fet mai. Sembla que si no ho fas, no ets jove”, apunta la psicòloga, que defensa, en tot cas, la diversitat de perfils que hi ha entre els joves i avisa dels problemes que poden causar les “generalitzacions”: “Clar que els pot afectar veure’s assenyalats. És com quan vas a l’estranger i donen per fet que ets del Barça. Potser tu no ho ets i t’has de justificar”. En aquest sentit, la professora demana que el debat fugi dels “estereotips” i que s’abordi sota la premissa que els joves també tenen “les seves vies d’escapament”.
Radiografia dels nous locals: més cars i amb més música
El preu de l’entrada als locals no és l’únic factor determinant que impulsa aquest model alternatiu. La indústria, apunten els experts, té un segon filtre: el preu de les begudes. “És molt fàcil d’entendre: si surts amb 20 euros a la butxaca, en una discoteca et podràs prendre dues copes com a màxim”, explica Xavier Pastor, professor de la UOC i un dels ideòlegs del Servei de Mediació Nocturna que l’Ajuntament ha posat en marxa al Triangle Golfo, el carrer Tuset i a Ciutat Vella; juntament amb la Barceloneta, els punts més crítics. Pastor afegeix que determinat turisme actua com un efecte multiplicador d’aquesta tendència. “És una clientela disposada a pagar molt, perquè ve uns dies només i té uns diners a la butxaca que gastarà tant sí com no, sigui en oci o en una samarreta del Barça”, explica.
El professor de la UOC afegeix un darrer factor, vinculat al canvi de model de la indústria nocturna, que explica per què tenim la sensació que hi ha més persones al carrer. “Cada cop és més habitual que els pubs, on abans la gent podia parlar, desapareguin en favor d’uns locals amb més música, molt elevada. Si la gent vol parlar ha de sortir fora. I si surten dues persones no serà problema, però si en surten dues-centes, sí. Això és el que passa ara a Tuset”, remarca Pastor. El botellot, insisteix l’analista, s’ha convertit en una alternativa a aquests locals, sigui per poder “compartir una estona de conversa agradable” o pels “preus elevats”. “Com que hi ha coses que ja no pots fer dins del local, les fas fora”, sentència Pastor.
Alternatives al model actual
Els dos professors demanen que el debat de l’oci nocturn es faci en positiu. De fet, Carles Feixa recorda que la pandèmia va posar de manifest, segons la seva opinió, que les necessitats dels joves “no semblen una prioritat de les polítiques públiques”. La reobertura tardana d’algunes discoteques, insisteix, és un factor que ha consolidat al creixement dels botellots o les festes autogestionades. Malgrat tot, tots dos analistes admeten certs problemes de convivència en alguns punts de la ciutat, però insisteixen que la solució no arribarà amb “mesures punitivistes” que intentin erradicar els nous models d’oci.
Al seu torn, Carles Feixa aposta per obrir “a preus assequibles” espais públics que tanquen de nit, com ara biblioteques o universitats, per “complementar” l’oferta de la ciutat. “Si els expulsem de les discoteques i dels nous espais autogestionats sense alternativa, el que passarà és que l’única opció que tindran serà l’oci digital, que ha crescut molt els darrers anys i que també genera problemes, d’introspecció i ansietat”, sentència l’expert.
Xavier Pastor també vol solucions en positiu i avisa que tancar els pocs locals de copes que hi ha a la ciutat no esmenarà els problemes. És més, el professor recorda que els joves “no deixaran de sortir” i que si la tendència es manté com ara, amb l’oci nocturn desplaçat a la perifèria, cada cop més barcelonins “agafaran el cotxe, amb el que això pot comportar”. En aquest sentit, Pastor veu positiu que es conservin locals nocturns com els de l’àrea del carrer de Pere IV, pal de paller de les protestes del Triangle Golfo, i demana a l’Ajuntament solucions alternatives, com ara ajuts al veïnat per “insonoritzar” les finestres de les zones massificades. Certament, els veïns de la zona fa temps que denuncien problemes vinculats al soroll, però també certa “impunitat” i situacions de “brutícia”. En tot cas, els dos analistes recomanen “treballar amb els veïns” per veure quines opcions “els podria convèncer” abans d’optar per la “solució fàcil” del tancament.
