Les terrasses de la Rambla tindran totes un mateix estil i disseny. L’Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb el Gremi de Restauració i Amics de la Rambla per unificar l’estètica de l’espai exterior dels establiments, homogeneïtzant la imatge del passeig emblemàtic. Aquest “llibre d’estil” que definirà les terrasses d’aquesta artèria de la capital catalana afecta els diferents elements que les conformen –taules, cadires, para-sols, entre altres– així com els mobles auxiliars, la pissarra o la peça de mobiliari que separa l’una de l’altra, que seran dissenyades en un concurs públic. Amb aquesta unificació, la Rambla és convertiex en la primera zona d’excel·lència de terrasses de la ciutat, una eina que podria replicar-se en altres punts del municipi, tal com ha assenyalat aquest dilluns l’alcalde Jaume Collboni en la roda de premsa de presentació de la mesura.
“En llocs com la Rambla, val la pena fer un esforç per saber com podem millorar l’experiència d’estar en una terrassa i alhora la seva imatge, que és també la de la ciutat, perquè no deixen de ser un aparador […] No cal que us expliqui d’on veníem amb les terrasses de la Rambla, però sé que puc dir que no hi tornarem. L’estètica ara es cuidarà al detall amb un llibre d’estil propi”, ha assegurat el batlle socialista, que ha precisat que aquesta nova fisonomia no es veurà fins al febrer del 2027. D’aquesta manera, també es pretén erradicar la imatge més guiri del passeig, ja que elements com els cartells de colors llampants anunciant sangries i cerveses o les cartes amb fotografies del menjar són “incompatibles” amb aquest llibre d’estil. Collboni ha avançat que la previsió és que les terrasses al tram central del passeig tornin a instal·lar-se de cara a l’estiu, això sí, ja amb la nova ordenació. Aquesta preveu guanyar un 33% d’espai per a vianants a través de la reducció d’un 16% de les taules, que passen de les 382 actuals a les 322, repartides entre 24 terrasses d’establiments.
La nova ordenació suposarà l’eliminació de les tres terrasses que fins ara estaven ubicades a la part superior del passeig i la limitació del nombre de taules dels establiments fins a un màxim de 24 que en cap cas podrà superar-se. Sí que es permetrà que hi hagi taules amb mòduls més grans a la part inferior de la Rambla, on hi ha més espai que a la resta de trams del passeig. Amb aquesta mesura, es pretén posar ordre als diferents espais exteriors destinats a la restauració. Pel que fa a la declaració de la Rambla com a zona d’excel·lència de terrasses, va rebre el vistiplau del districte el passat 26 de març i ara haurà de passar per la Comissió Tècnica de Terrasses de Barcelona, que haurà d’avalar tècnicament la proposta.
Una entesa impossible el 2018
“Hem aconseguit reduir el nombre de terrasses que hi ha. Nosaltres estem sempre compaginant els interessos veïns i dels comerciants… Així que crec que hem arribat a una bona entesa“, ha afirmat en la roda de premsa el president d’Amics de la Rambla, Àlex Balletbó, que ha subratllat la importància d’haver pogut reduir pràcticament a la meitat la duració de les obres de remodelació del passeig. Al seu torn, el president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, ha reconegut que la imatge d’entesa escenificada aquest dilluns no hauria estat possible el 2018, quan es va anunciar l’inici dels treballs de reforma. “Aleshores es feia un plantejament que no comptava amb els restauradors de la Rambla […] Vuit anys després, aquest acord esmena la desavinença apostant per una entesa i equilibri entre els interessos dels restauradors i l’escenari que vol dibuixar l’Ajuntament”, ha dit.
Pallarols considera que el pacte reconeix el “paper clau” que la restauració té a la Rambla, tot entenent les terrasses com una part “indispensable” i no com “un accident o una cosa accessòria”. Pel que fa a la zona d’excel·lència de terrasses, el president dels restauradors ha explicat que es tracta d’una eina que pretén adaptar aquests espais exteriors a la singularitat de la ubicació on es trobin, preservant la seva identitat, però ha remarcat que es tracta d’una mesura excepcional que no pot traslladar-se a cada racó de la ciutat.
