Si abans de la crisi mundial del 2008 demanar una hipoteca al banc era un tràmit relativament senzill, amb possibilitat de demanar fins al 100% del valor de l’habitatge i fins i tot es podien incloure les reformes, d’ençà de l’esclat de la bombolla immobiliària que les entitats finances van endurir les condicions del crèdit per protegir-se d’impagaments, i una de les regles d’or és no concedir més del 80% del valor de compra. Per tant, qualsevol que vulgui comprar un habitatge ha de tenir un coixí del 20%, més impostos, per poder intentar l’aventura. A més, es recomana que l’import de la hipoteca mensual no superi el 33% dels ingressos totals. Ras i curt, no destinar més de 3 de cada 10 euros que guanyem cada mes.
El 50% dels ingressos es destinen a la hipoteca
Però a Barcelona aquesta regla és molt difícil de complir per a la majoria, més encara en un entorn de creixement dels tipus d’interès que estan encarint abruptament les hipoteques. Segons un estudi del portal immobiliari Idealista a tot l’Estat, amb dades del tercer trimestre del 2022 s’observa que les famílies destinen el 23,5% dels ingressos a pagar la quota hipotecària. Però a Barcelona la dada és demolidora: “Hem de destacar el cas de Barcelona, on s’ha viscut un increment de la taxa d’esforç en compravenda del 14,3%, fins a situar-se en el 49,7%, essent la ciutat on es produeix el major esforç”.
El cas de Barcelona és únic? Segons l’estudi d’Idealista, només quatre capitals de l’Estat exigeixen un esforç superior al terç dels ingressos per comprar un habitatge. Després de Barcelona, Donosti (46,8%), Madrid (41,3%), Bilbao (37,3%), i Palma, que es troba just al límit (33,3%).
El lloguer també es dispara: un 58% dels ingressos
Barcelona també destaca pel que fa a l’esforç que cal fer per llogar pis. En aquest cas, Idealista assenyala que l’increment de la taxa d’esforç per llogar s’ha disparat un 22,2% davant la caiguda de l’oferta de pisos en arrendament a la capital catalana i ara està en el 58%. Això significa que viure de lloguer a la ciutat, de mitjana, suposa destinar 6 de cada 10 euros ingressat al pagament de la renda de lloguer. A Madrid, en canvi, destinen de mitjana el 42% dels ingressos.
