Marian Muro és la CEO d’Apartur, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona. Amb més de 20 anys d’experiència en el sector turístic, aquesta llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona ha estat directora general de Turisme de la Generalitat (2011-2016) i directora de Turisme de Barcelona (2020-2022). Treballant a la Generalitat, va liderar la implementació de la taxa turística a Catalunya i va ser la impulsora de la primera normativa sobre els apartaments turístics. Muro parla clar i en aquesta entrevista amb el TOT Barcelona diu que la intenció de Jaume Collboni de voler eliminar els pisos turístics és “populista” i “inviable”, i si es fa s’haurà d’indemnitzar els propietaris. La proposta de tancament dels pisos turístics neix d’un decret de la Generalitat, que preveu que les llicències caduquin el novembre del 2028.
La temporada estiuenca està tocant a la seva fi. Quina ha estat l’ocupació dels apartaments turístics a Barcelona?
Hem tingut practicament les mateixes dades que l’any 2023. Ara ens venen uns mesos que són bons. Venen molts congressos i esdeveniments. Està el Manifesta, la Copa Amèrica de Vela. En concórrer tants esdeveniments a la ciutat, tenim una bona ocupació. Encara no hem tancat les dades de l’estiu, però estem al voltant del 80% d’ocupació.
Quin és el perfil dels clients dels pisos turístics de Barcelona?
Venen moltes famílies, persones que viatgen individualment, grups… Durant el Mobile, nosaltres ho tenim ple. Moltes delegacions de països utilitzen els pisos turístics. Hi ha un discurs que intenta injuriar aquesta modalitat d’allotjament, però en l’àmbit internacional allotjar-te en un apartament turístic és el més normal del món. Aquí hem entrat en un discurs en el qual es pretén associar els apartaments turístics amb un turisme de baixa qualitat. I no és així.
Tenen molts clients internacionals?
Tenim molta demanda internacional. El nostre primer mercat és l’americà i després el francès. Una família amb tres fills no pot anar a un hotel tal com estan les tarifes i sí que pot allotjar-se en un apartament. En un pis turístic es fa un consum local molt més fort. En un hotel, la rendibilitat no està solament subjecta a l’habitació, sinó a tot el que es consumeixi dins de l’hotel. Són dos conceptes d’allotjament molt diferents i la gràcia és que els clients puguin escollir.
I clients estatals tenen?
Els espanyols van a molts apartaments de lloguer turístic en els seus viatges. Sembla que no es vulgui que passi a la nostra ciutat el que nosaltres fem en altres. S’està qüestionant una modalitat d’allotjatment que utilitza el 45% dels catalans quan surt a fora. Després, hi ha hagut un intent per part de Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona d’associar l’habitatge turístic a la falta d’habitatge residencial.
L’últim missatge de l’alcalde Jaume Collboni és que a finals del 2028 vol acabar amb els més de 9.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat. La proposta de tancament neix d’un decret de la Generalitat, que preveu que les llicències caduquin el novembre del 2028. Com ho veu?
És inviable. És un anunci populista. S’ha fet per desviar l’atenció d’altres temes. No es podrà fer perquè infringeix moltes normatives. En aquests moments està recorregut davant del Tribunal Constitucional. En realitat, és l’expropiació d’un dret. L’administració és competent i pot expropiar propietats i drets, però ha d’indemnitzar. Això ho diu la Constitució i la llei d’expropiació.
Fins ara no hi havia una caducitat de les llicències.
Aquest és el tema. Com aquestes llicències no estan sotmeses a una caducitat, és un dret que jo tinc. I com jo tinc aquest dret adquirit, si el vols eliminar és una indemnització i m’has d’indemnitzar.
I qui haurà d’indemnitzar, la Generalitat o l’Ajuntament?
Crec que l’Ajuntament, perquè la Generalitat no diu que eliminis. La Generalitat és la cobertura jurídica perquè un Ajuntament pugui optar entre no fer un pla urbanístic, i si no el fa en cinc anys, desapareixen totes [les llicències de pisos turístics], o fer-lo, i decidir les que vol [de llicències].
Preveu demandes contra el consistori?
Totalment. Serà una allau de reclamacions. Hi ha un fet molt rellevant que els mitjans no estan tocant. L’anunci de Collboni d’eliminar aquestes llicències es relaciona amb la falta d’habitatge residencial. En el cas hipotètic que s’eliminessin aquestes llicències, qui et diu que aniran al mercat residencial? Poden anar a altres usos. Es pot muntar un despatx d’advocats en un d’aquests pisos. Un dels grans defectes de la normativa i la decisió del consistori és que no hi ha una relació causa-efecte. Es pot restringir el mercat per raons d’interès general. La Comissió Europea podria atendre aquest requisit. Però també diu que la mesura no pot ser discriminatòria i ha de ser l’única i que garanteixi la finalitat de la mesura. Per a nosaltres, és discriminatòria. Ara mateix, a Barcelona, hi ha 27.000 habitatges que estan en comunitats que són negocis. Si estem en una situació d’emergència habitacional que aquests 27.000 negocis se’n vagin a locals i es faci un canvi d’ús en les comunitats on eren perquè la gent pugui viure allí. Les mesures són maquillatge. Més enllà del recurs presentat al Constitucional, hi ha una infracció clara de la normativa europea.
Un dels problemes de la falta d’habitatge és que no hi ha un parc públic prou ampli?
Els únics responsables de la falta d’habitatge són aquells que han estat legitimats i amb potestat per generar-la i regular. I és l’Administració. No som els administrats. Espanya, en aquests moments, està en un 1,2% d’habitatge públic, mentre que altres països europeus com França o Països Baixos estan en un 20 o un 30%. És una vergonya. No pot ser que davant aquesta falta de diligència, traslladin tota la responsabilitat al sector privat.
El govern de Collboni amb el suport de Junts pot aprovar una modificació del Peuat amb l’objectiu que es puguin obrir hotels. Quina valoració en fa?
Atesa la situació exposada per l’alcalde i la situació d’emergència, puc arribar a entendre que en tres o quatre edificis històrics es puguin fer petits hotels, però res més. Al sòl que es podria destinar a fer més hotels, s’haurà de fer un canvi d’ús per a poder construir habitatge.
Fa uns dies, Collboni i el president de la Generalitat Salvador Illa van pactar incrementar la taxa turística als creuers d’escala. Ho veu bé?
Veig bé que s’incrementi la taxa turística. Els creueristes que fan una escala de dues o tres hores és un públic molt devastador. A Barcelona, surten en riuades, pugen per la Rambla, la Sagrada Família. Tenen poc temps. És gent que embruta i consumeix serveis públics. Sincerament, no ho veig malament.
I la taxa turística en general?
La taxa turística es va fer des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat quan n’era la directora. Va ser una feina de tot l’equip. La conec bé perquè va ser un tema molt difícil. Els hotelers es van avenir al fet que es posés la taxa turística sempre que el 100% anés per a promoció. La taxa turística és un impost que grava les estades i, des del meu punt de vista, ara s’ha de modificar. Per què? Perquè Barcelona no necessita imports ingents destinats a la promoció. Si realment tenim identificades unes externalitats que deixa el turisme, amb aquest impost hem d’intentar solucionar aquestes externalitats. Es fàcil dir que no vinguin turistes. El difícil és tenir un pacte de turisme ben fet, en el qual realment es digui com es veu aquesta ciutat des d’una perspectiva turística, des d’una perspectiva d’allotjament, mobilitat, transport, medi ambient, consum d’aigua…, perquè tot incideix.
Sempre ha defensat aquesta idea de la gestió del turisme.
Sempre he estat una gran defensora de l’aeroport perquè crec que és una infraestructura molt important. Genera riquesa. Els aeroports i les freqüències de vols que hi ha no venen per l’activitat econòmica general, venen pel turisme. L’aeroport va començar a créixer pel turisme. Una companyia aèria per a invertir i contractar un slot ha de garantir-se l’anada i el retorn. El pla estratègic d’AENA fins al 2030 estableix uns creixements en tots els aeroports essencialment per l’activitat turística. Estem dient que ampliarem l’aeroport, amb la qual cosa vindrà més gent, vindran més turistes, gent amb capacitat d’inversió, gent que vingui a fires, nòmades digitals. I on s’allotjaran? Això no ho ha pensat el president… Si eliminem els habitatges turístics, Barcelona ha de decréixer de manera important. Els habitatges turístics representen el 45% de l’oferta d’allotjament de Barcelona.
I en l’àmbit de ciutat, què proposa per a gestionar el turisme en temes com la mobilitat i el medi ambient?
Veig claríssim crear una taula per fer un pacte pel turisme. I és essencial que hi estiguin representants tots els sectors que integren el turisme, i no solament els hotelers. Hi ha de ser les altres modalitats d’allotjaments, el sector cultural, les activitats del lloc de destí, el comerç… A tota aquesta gent no se l’escolta. El diàleg de l’alcalde és amb el Gremi d’Hotels. Hi ha de ser totes les activitats que tinguin impacte en el turisme, en positiu o en negatiu.
I què hauria de fer aquesta taula?
En primer lloc veure quina oferta tenim. Diem que tenim una oferta de luxe. I la tenim? Nomes cal baixar per la Rambla… Tota Barcelona és plena de botigues de souvenirs amb clauers de penis i coses així. La tipologia de restaurants, amb Paellador a totes bandes… Això és una oferta de luxe? Hem de tenir clar quina oferta volem. La Rambla l’estan reformant, però els barcelonins no hi aniran si no es canvia l’oferta i els usos. Cal veure en què podem millorar. I veure a qui ens volem dirigir. A mi no em val només la gent amb diners. Crec en la democratització del turisme. El que passa és que cal posar límits. Per què ve gent aquí a fer acomiadaments de solters o botellades? Perquè és permet. Si volem una oferta de qualitat, talla l’oferta d’aquesta mena. Posa sancions a tort i a dret. Canvia el sistema. El que passa és que la sanció, el control, la limitació i l’ordre no casa amb la idealogia d’una sèrie de partits que es necessiten per a governar.
Vostè és partidaria de descentralitzar el turisme. Com es fa?
Quan vaig ser directora de Turisme de Barcelona, va ser un tema que vaig plantejar. Podria donar 20 solucions a cada problemàtica. Cap de fàcil i totes requeririen d’un consens. Fa 10 anys, Barcelona Global va fer un estudi en el qual vaig participar que seria bo de recuperar. Establia una sèrie de mesures que avançaven el que passaria. No se n’ha adoptat cap.
Algun exemple?
La muntanya de Montjuïc. Es pot convertir en un pool cultural. Ja tenim els museus. Fem un pool cultural que respiri cultura, exposicions i traslladem a part de la gent allí. Un altre exemple és el Paral·lel. Hi ha hagut idees per fe-hi un pool gastronòmic, amb una oferta més canalla. Sempre he defensat que al centre de Barcelona es muntés una superoficina amb tota la tecnologia sobre el que ofereix Catalunya. Fa temps vaig estar a Moscú i tenen una oficina amb tot de QR dels voltants de la ciutat. Posaves el mòbil i t’explicava quina mena de visita era amb tota la informació. Des de Barcelona s’ha de poder promocionar altres punts de Catalunya.
Ara, Barcelona acull la Copa Amèrica de Vela. Abans comentava que els establiments no estan plens.
Efectivament, en l’àmbit de l’ocupació dels establiments, no s’estan aconseguint les espectatives esperades, la qual cosa no vol dir que no sigui un bon esdeveniment. La Copa Amèrica no deixa de ser una pràctica esportiva molt elitista. El públic és més reduït, però qualsevol esdeveniment que deixi un pòsit en el destí, és interessant. En aquest cas, és un pòsit en infraestructures. El Mobile deixa un pòsit tecnològic, o sigui d’innovació i progrés. Quan era directora de Turisme de Barcelona, vam fer un pla estratègic on es fomentava molt el destí. Un dels temes que vaig plantejar va ser el de Barcelona i el mar. És el nostre valor diferencial respecte a París, Madrid, Londres… Però, en aquells moments, hi havia un regidor de Turisme [Xavier Marcé] que ens va prohibir expressament tractar la Barcelona del mar perquè, segons ell, ocasionaria problemes amb els residents de la Barceloneta i no era un recurs a promocionar. L’any següent, la ciutat va posar sobre taula la gran oportunitat que suposoria per a Barcelona acollir la Copa Amèrica, posant en valor la vinculació del mar i l’esport de la vela. Així és com s’ha gestionat el turisme, segons les ideologies puntuals d’algú que té una responsabilitat però no sap de turisme. Ens va passar igual amb la pandèmia. Des de Turisme de Barcelona vam aconseguir que es pogués gravar en ple confinament Masterchef a Barcelona. Era una gran oportunitat per a ensenyar al món la ciutat en un moments en què tots estàvem enganxats al televisor. A més, es va poder gravar sense conflictes ni malestar per als residents, ja que tots estàvem a casa. La posició del regidor i de Colau va ser rotunda. De cap de les maneres. Finalment, gràcies a la intervenció de Collboni, es va poder fer. Va ser un èxit, amb mes de cinc milions d’espectadors. El mes curiós és que a l’any següent, el màxim detractor, el regidor, va demanar a Turisme de Barcelona si el podíem ajudar a organitzar una nova edició de Masterchef en el districte de Nou Barris [que ell dirigia]. Veure-ho per a creure-ho! Governança a impulsos!
Les infraestructures és l’únic llegat que deixarà la Copa Amèrica de Vela?
Parlen de democratitzar l’esport. Democratitzar l’esport, la paritat, el haver incorporat equips femenins a la prova. Son beneficis intangibles, però molt reals. Després hi ha un rèdit puntual en els restaurants, el transport… Una cosa que si que vull dir és que la ciutat no s’ha esforçat perquè la gent s’impliqui en la Copa Amèrica. S’han pagat cinc o vuit milions per portar la Copa America i no hi ha ni una banderola. S’hagués pogut instal·lar un faro descomptant els dies, que el comerç i els restaurants respiressin Copa Amèrica. No hi ha hagut res. La gent no està involucrada en la Copa Amèrica.
Deia abans que durant el Mobile, els pisos turístics sempre estan plens. Ja té xifres de reserves del 2025?
No les tinc. Sempre estem plens.
El Mobile, és quan més s’omplen els pisos turístics més enllà de la temporada estival?
Els pisos turístics s’omplen més quan no és estiu. Segurament, el setembre i l’octubre seran millors que l’agost. Si coincideixen tres congressos, dos festivals, omplim. En un futur, Barcelona perdrà embranzida com a destinació d’estiu. I perdrà llocs pel clima. Molta gent que anava al sud, està començant a traslladar les seves vacances al nord d’Espanya. Una cosa que afovoreix el clima és que en destinacions de sol i platja s’allarga la temporada. En destinacions de sol i platja, tenim gent fins a l’octubre. Però, d’altra banda, si seguim amb aquest tema de temperatures altes, les destinacions urbanes sotmeses a una pressió de temperatura molt forta, veuran com els baixa l’ocupació.
La competència de nous nuclis urbans a l’Estat com a destinacions turístiques, per exemple Màlaga, pot reduir l’atractiu de Barcelona?
L’atractiu, no.
I el nombre de turistes?
És difícil. Barcelona és una marca molt consolidada.
És pels jocs olímpics?
Sí. Es va fer bé. Barcelona ho va fer molt bé. No és el mateix tenir uns Jocs Olímpics, com ara París o Barcelona, si els organitzés en aquests moments, que quan ets una desconeguda. Es va saber aprofitar el moment. I després Barcelona té una sèrie d’elements diferencials. És una de les millors ciutats del món.
Quins són aquests elements diferencials?
El mar, la ubicació geogràfica, l’estil de vida, les dimensions de la ciutat, la proximitat, amb tot de destinacions molt diverses a una hora. Té unes bones infraestructures. Les úniques que no funcionen són les internes. I té uns exponents culturals arquitectònics d’un gran nivell.
Tornant a la intenció de Collboni de tancar els pisos turístics, creu que pot fer que els apartaments es traslladin a altres ciutats pròximes?
Aquest és l’efecte que va passar a Nova York. Ja és pot fer un balanç. A Nova York no hi ha hagut increment del parc d’habitatges, s’ha apujat un 23% la tarifa hotelera i els lloguers no han deixat d’augmentar. L’oferta d’apartaments ha anat a Nova Jersey, que ara està ple.
I aquí, quines són les ciutats on es poden traslladar els pisos turístics?
Gairebé totes ja han posat limitacions. No podem tractar a totes les ciutats per igual. Cada ciutat té una idiosicracia que és diferent. No es pot dir que a tot arreu hem de restringir. Barcelona està a anys llum de la resta de ciutats. Hi ha una normativa del 2012. La vam impulsar tot l’equip de la Direcció General de Turisme de la Generalitat. Catalunya va ser la primera comunitat d’Europa que va regular els habitatges turístics. I en aquell moment el que es va fer va ser dignificar una oferta que existia i que era economia submergida. Ens va costar molt. Quan vaig arribar al Govern de la Generalitat hi havia 500.000 places il·legals a Catalunya. Teníem dues opcions. O seguir igual o aixecar aquesta economia submergida i garantir que aquesta gent pagués impostos i contribuís. Mentre vaig estar al Govern, amb l’equip de la direcció general, es van regularitzar 250.000 places a Catalunya. Es va exigir que disposessin de cèdula d’habitabilitat, telèfon i assistència les 24 hores del dia. Es va fer una normativa que va ser un èxit. Quin és el problema d’aquesta normativa? I entenc en part als hotelers. Que un hotel per a poder obrir està 10 anys amb tràmits i per a fer un habitatge turístic és una declaració responsable. Tenim una administració que no s’aguanta d’ineficaç i d’ineficient amb tràmits que es repeteixen. Tot el que regulem ho hem de fer seguint aquest model o buscant un model àgil. El que vam dir quan vam fer la normativa és que havíem de reduir [els tràmits] i garantir així una oferta. A Barcelona hi ha una oferta d’apartaments turístics que flipes. Això que es vol vendre de pisos turístics sense finestres no existeix.
Quants pisos turístics il·legals hi ha a Barcelona?
Quasi tota l’oferta és legal. Et pots trobar 500 o 600 places il·legals, que no són res. Són les màfies. No es pot controlar. Barcelona està a anys llum d’altres ciutats. Nosaltres ja vam fer una normativa per a endreçar i dignificar aquesta modalitat d’allotjament. Vam fer campanyes d’inspecció. No em tremolava el pols. Quan escoltava Colau quan s’acomiadava de l’Ajuntament dient que va sancionar Airbnb… De veritat… La primera administració del món que va posar una sanció Airbnb la vaig signar jo. Va ser a la Direcció General de Turisme de la Generalitat. No em va tremolar el pols.
Com va acabar aquest cas?
Va anar al contenciós. Al final crec que el vam perdre. Va ser l’any passat, crec. Va estar 10 anys. Ara el que s’esta fent en altres comunitats i ciutats és el que Xavier Trias ja va fer el 2014: dir que no es podien obrir més pisos turístics. Va ser fa 10 anys. I ara és el que estan començant a fer Màlaga, Sevilla… Barcelona està en un altre moment. Cal coherència i ser transparent. Quan s’està adoptant una mesura de tancar tants pisos turístics pel tema de la falta d’habitatge, cal dir que no es podrà. No s’explica on s’allotjarà la gent quan vingui. A Barcelona, els apartaments turístics representen el 45% de l’oferta d’allotjament de la ciutat.
Segons Apartur, quants pisos turístics hi ha a Barcelona?
Uns 9.000 i escaig. I és així des del 2014. No se n’han pogut obrir de nous. Barcelona és atractiva i la gent vol anar als llocs atractius. Volem ser el hub tecnològic i digital del sud d’Europa. Volem ser el primer destí de congressos. Volem ser la ciutat amb les millors escoles de negoci. Volem tenir els millors centres de recerca… Si tu vols això, la gent no pot viure a Barcelona. No dic que hagi de ser així o que no, però cal explicar les coses com són. Tot el que dic són milions de persones flotants a Barcelona. Un milió que som, un milió i mig que venen a treballar cada dia de l’àrea metropolitana, tots els nòmades digitals. Com podrem facilitar habitatge quan vingui una persona que està treballant a Hewlett Packard i l’empresa li diu que li paga 4.000 al mes pel pis? Posant límits de renda [en referència als límits del preu del lloguer], es tanca el pis. Hi ha 9.000 pisos buits. Si vols tot això, té un preu. És molt important saber on volem estar i després adoptar les mesures necessàries. A Espanya la gent vol venir i continuarà sent així. El que han de fer és arreglar Rodalies perquè la gent pugui viure als voltants dignament en un bon habitatge. La gent no vol marxar fora de Barcelona perquè cada dos per tres hi ha problemes amb Rodalies. No tenim un transport que sigui eficient i que funcioni. Però no, la culpa és del sector privat.
4 
