La història comercial de Barcelona és una història d’avantguarda, d’empresaris, però també de famílies humils., que han apostat pels seus negocis. A la ciutat hi ha establiments centenaris, alguns de modestos i altres coneguts internacionalment. I també hi ha el record d’un patrimoni que des de finals del segle XIX i fins a les acaballes del segle XX van marcar també la vida de molts barcelonins i barcelonines. Vida laboral i social. Els magatzems comercials van tenir una gran època daurada a la capital de Catalunya, que va exportar el model francès de grans magatzems. El Siglo, Almacenes Vilardell, Almacenes El Águila, la galeria Avenida de la Luz, Almacenes Capitol, Magatzems Jorba, Sears, Almacenes El Barato, el SEPU, Galerías Preciados… són moms que romanen en l’imaginari col·lectiu dels barcelonins i barcelonines que passen dels quaranta, i que són també un gran patrimoni sentimental i comercial de la ciutat. En aquesta ocasió, volem fer un repàs als magatzems comercials que es van enfocar més en les classes populars.
Sepu: política agressiva de preus
“Qui calcula compra al SEPU”, va ser un dels eslògans comercials més recordats és del magatzem Sepu, obert el 26 de març de 1935 just davant del ja desaparegut El Siglo. SEPU, Sociedad Española de Precios Únicos, es va instal·lar als antics jardins del Palau Moja, a la Rambla, després que un any abans l’empresa obrís el primer establiment a Madrid. Tenia una política molt agressiva de preus, i a més, va ser el primer de l’Estat a instal·lar escales mecàniques. La història del SEPU comença a tocar fi el 1994, quan, fruit de l’emergència d’El Corte Inglés, acaba en concurs de creditors, i l’any 2000 tanca definitivament el seu negoci a Barcelona i es concentra només en Madrid i Saragossa.
El Barato: en nom ho diu tot
Situat a la cantonada del carrer Villarroel amb Tamarit, a escassos metres del Mercat de Sant Antoni. Va obrir portes el 1909 i es vantava d’oferir els productes més barats del moment gràcies a la seva política de comprar directament als fabricants les restes de producció. Venia a preu de saldo, una estratègia que li va permetre atraure la classe obrera de l’entorn del Raval. Aquests magatzems eren propietat de Salvador Sindreu, que tenia un nebot que es convertiria en un dels homes més rics, i alhora odiats, de Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, que va treballar de dependent a El Barato. Però a mitjans dels seixanta, El Barato va abaixar la persiana carregat de deutes.
Almacenes el Águila: taller de proximitat
Obren portes l’any 1925 en un edifici de cinc plantes coronat amb una espectacular àguila amb les ales obertes. Estava situat al carrer de Pelai a tocar de la plaça Universitat. Propietat de l’advocat Pere Bosch i Labrús, era la continuació del negoci que havia obert en un llunyà 1880 a la plaça de la Verònica, una sastreria. L’aposta pels magatzems era tan ferma que l’emesari va obrir un taller annex per confeccionar de primera mà la roba que comercialitzaria. Però el van matar dues circusmtàncies. La primera, que un altre magatzem comercial de més categoria va obrir el 1926 a pocs metres, els magatzems Jorba, va posar en evidència que El Águila era un establiment destinat a les classes populars i molt centrat en les ofertes i els cupons de descompte. Res a veure amb el nivell que pretenien oferir els Jorba. I en segon lloc, el canvi de mans: A finals dels anys 50, el polèmic empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar els magatzems -també era propietari d’El Siglo, i tots dos van patir incendis- i poc a poc va anar perdent gas, fins que als anys seixanta van tancar.
